Són molts el temes que es podrien tractar sobre l’educació, però el 24 de maig, el proper diumenge, estem convocats a votar als municipis de Catalunya i per tant, la qüestió electoral és de màxima actualitat, també per a l’educació.
En el nostre país la realitat municipal és un tapís molt divers, en dimensions, en climes, en realitats socials i econòmiques… Possiblement aquesta gran heterogeneïtat creada o desenvolupada en el període democràtic ha fet que es realitzessin polítiques molt diverses.
Ni de lluny, amb aquestes línies, es té ni la pretensió ni el propòsit de fer una anàlisi de les polítiques fetes des dels ajuntaments. Conscients de les diferències, proposem només tres qüestions sobre educació, que des de cada municipi, caldrà donar-hi resposta durant els propers quatre anys, perquè majoritàriament són una necessitat viva i creixent en la nostra societat d’avui: la importància d’escoltar els infants i joves, la necessitat creixent de respondre al temps lliure i el vell problema de les escoles bressol.
Participació
Cada cop més, donar veu i escoltar els infants i joves, els ciutadans fins a divuit anys, es veu com una font d’inspiració per trobar solucions a temes o problemes. Ells, com nosaltres els adults, també viuen en els pobles, en els barris i en les ciutats, i per tant es plantegen qüestions que moltes vegades als adults ens poden passar desapercebudes o ni se’ns acudeixen.
Es tracta d’oferir un espai i un temps perquè ells es puguin organitzar per parlar del que farien si tinguessin possibilitat d’influir, d’opinar, de proposar… Per tant, lluny d’una estructura formal pensada pels adults, es tracta que els adults els escoltem perquè els donem confiança.
Aquesta manera de participació ha de respondre a un veritable exercici de democràcia directa, un aprenentatge real que en la vida hi ha punts de vista i prioritats diverses sobre una mateixa realitat, i que per a cada prioritat es poden trobar solucions: fàcils de vegades, o altres més difícils o quasi impossibles de resoldre en poc temps. Però de tota manera aquesta possibilitat de participació contribueix a crear una consciència cívica a tots els infants i els adults.
Fer-ho, només demana voluntat política i l’ètica de confiar en ells.
Temps lliure
Cada cop més el temps escolar i el temps familiar es distancia. Està clar que calen polítiques que contribueixin a harmonitzar aquesta realitat divergent. Des dels ajuntaments, des de l’administració més propera, és des d’on es poden imaginar solucions sobre el Temps Lliure, que necessàriament haurà de ser diferent en cada contrada del país. No pot ser igual en una població de la costa, que en una dels Pirineus, en una població amb molta vida associativa que en una altra que no en té, en un poble petit o en una ciutat mitjana o gran.
Hi ha països on l’oferta d’activitats de temps lliure és més àmplia que l’escolar, perquè fa dècades que s’han plantejat el tema de la conciliació pensat en les famílies, en els infants i en els joves, com un fet que cal afrontar entre tots i per a tots. Per tant és una resposta que s’ha de respondre a escala local.
Una resposta en la qual caldria escoltar els infants i joves, perquè el temps lliure, en cap cas hauria de ser una prolongació del temps escolar.
Escola bressol
Una vella necessitat no resolta, com a conseqüència d’una pèssima planificació, d’una inhibició de responsabilitat de l’administració educativa, d’una inestabilitat creixent, tant per als ajuntaments, com per a les famílies i els equips de mestres, que repercuteix directament en els infants més petits.
Desprès de dècades, de parlar-ne, segueixen sent necessàries en moltes poblacions de Catalunya. Però aquestes també s’han d’ajustar a les necessitats de cada localitat: tant en les dimensions, en els horaris, en els períodes de vacances i en altres possibles aspectes a definir amb caràcter general.
Però el que es pot demanar per a totes elles és que siguin una garantia d’accés per a tots els infants, que l’equip de mestres sigui estable, format i ben considerat laboralment, que els grups d’infants siguin reduïts per a poder respondre a les seves necessitats vitals, d’atenció personal i a les possibilitats de desenvolupament de tot el seu potencial, obertes a les famílies i a la comunitat propera, democràtiques en el seu funcionament.
Són tres temes possibles. Per algun d’ells només cal voluntat política, com fer realitat el dret dels infants i joves a participar activament en la vida de la seva població, altres demanen establir prioritats, pensant en la qualitat de vida dels més joves, perquè per tot ajuntament vetllar pels més joves ara, en el present, és garantir el seu futur i per a molts la seva pròpia existència.
