És possible integrar la perspectiva de gènere al currículum? I l’ecologisme com a manera de fer? Què en sabem… dels sabers de les dones? Estem acostumades a parlar de competències i nivells d’assoliment, de continguts i de sabers. Nosaltres pensem que també és important la mirada des de la qual articulem tots aquests aprenentatges i cercar contextos potents des dels quals plantejar qüestions i reptes a l’alumnat.
– Què prefereixes, menjar una burguer vegana d’una cadena de menjar ràpid o una de vedella eco, de ramaderia extensiva, del Pirineu?
– Què passaria si tot el món es tornés vegà?
– Les mandarines d’Ulldecona són ecològiques a Holanda?
– Quant val la vida d’una “fresera” de Huelva?
L’Ecofeminisme posa la vida al centre i nosaltres volem posar la vida al centre de les nostres escoles i instituts
Aquestes són algunes de les preguntes que han fet de catalitzador de les nostres trobades i de les activitats que plantegem per dur a l’aula. La mirada ecofeminista entén que les persones som interdependents, és a dir, que depenem les unes de les altres, i ecodependents, perquè depenem dels recursos de l’entorn i que, per tant, cal que desenvolupem les nostres activitats cuidant la vida que ens envolta. L’Ecofeminisme posa la vida al centre i nosaltres volem posar la vida al centre de les nostres escoles i instituts.
Un dels pilars de les nostres sessions, i sovint de les trobades de dones, és tenir ben presents les veus que s’han fet les mateixes preguntes que nosaltres
Per explicar d’on va sorgir el nostre grup de treball, ens hem de remuntar al juliol del 2019. Fruit de quatre dies immerses en la primera escola d’estiu EduglobalSteam, vam sentir la necessitat de trobar-nos i explicar-nos com tractàvem certs temes a l’aula, des de les nostres matèries: com explicàvem el cicle menstrual? De quins recursos disposàvem per abordar i acompanyar els canvis en l’adolescència? Quin pes tenia el feminisme a l’aula, en el dia a dia? Una tarda se’ns va quedar curta i, després de retrobar-nos al Betacamp, vam decidir engegar el nostre grup de treball. La voluntat i la intenció sempre ha estat créixer, com a docents i com a dones, juntes, pas a pas, teixint xarxa i tenint com a objectiu donar-li una altra volta a les activitats i projectes que fem a l’aula.
Un dels pilars de les nostres sessions, i sovint de les trobades de dones, és tenir ben presents les veus que, abans que nosaltres, s’han fet les mateixes preguntes que nosaltres. Podríem citar referents internacionals com Vandana Shiva, les dones zapatistes o veus més llunyanes en territori; també podríem inspirar-nos en les nostres àvies, les nostres mares o les nostres germanes. Les Ecofemis hem tingut la immensa sort de caminar acompanyades de dones com Yayo Herrero, qui va encendre la guspira a la sessió de l’escola d’estiu. Ella ens preguntava de què depèn realment la vida humana, i alhora ens empenyia a anar indagant en la resposta. També amb Mercè Otero, qui ens va estirar un xic de les orelles i ens va mostrar el què ja s’ha treballat a les escoles catalanes. I darrerament, ens han acompanyat Marina di Masso, experta en sobirania alimentària i Vanesa Freixas, proporcionant-nos noves preguntes sobre el medi rural i com podem ruralitzar les ciutats.
Les feines històricament atribuïdes a les dones, lligades a les cures, a la casa, a l’aprofitament dels recursos de l’entorn, són tasques molt lligades a l’observació i al mètode científic
De totes les nostres avantpassades també hem après que les feines històricament atribuïdes a les dones, lligades a les cures, a la casa, a l’aprofitament dels recursos de l’entorn, són tasques molt lligades a l’observació i al mètode científic, però que rarament són motiu de publicació o reconegudes per la comunitat científica. No és ciència el que feien les remeieres i trementinaires? I les nostres rebesàvies que seleccionaven i guardaven amb cura les millors llavors per a les següents collites? Més aviat aquest tipus d’activitats casolanes han estat desprestigiades o atribuïdes a les “forces del mal”. Parlem de les bruixes, dones lliures que van ser perseguides i cremades perquè no era possible, havia de ser cosa del dimoni, que en mans de dones hi hagués el coneixement de les herbes o el poder de guarir.
En la ciència més acadèmica, quan alguna dona destaca en l’àmbit de la ciència, ràpidament és silenciada o emmascarada, sovint darrere la figura d’un home. És el conegut com a efecte Matilda, que va esdevenir popular tot just fa un any amb motiu de l’11 de febrer, el dia de la dona i la nena en la ciència.
De tots aquests sabers cal que en parlem a les aules. No són només coneixements, és una mirada, una manera de fer, de fer-se preguntes i de mirar el que ens envolta. Una didàctica de la ciència amb personalitat pròpia.
Un dia com avui volem reivindicar els sabers de les dones i dir que sí, que tots aquests coneixements, la mirada respectuosa cap a l’altra i cap a l’entorn (en el context d’emergència climàtica) són necessàries avui per fer ciència i per fer escola.
Ecofeminitzem la comunitat educativa!
