Autor: Eduardo Azumendi

Cal que els educadors –pares, mestres, professors, monitors d’esplai- tinguem el mes de  novembre associat a la Convenció dels Drets dels Infants per, almenys una vegada a l’any, debatre i reflexionar sobre els seus articles.

Fa temps i temps que diem que estem en època de canvis, altres diuen que estem en un canvi d’època i ara, algunes persones, ens comencen a plantejar que hi haurà una metamorfosi del món que coneixem. Davant la incertesa i el dubte del futur, l’educació , i més en concret l’escola, ha de ser un mitjà de transformació.

Marta Mata: «Penso que és bo que els nens sàpiguen que els seus mestres són tan normals que fins i tot tenen la seva opció política –i/o religiosa– . I que són tan mestres que no la inculquen»

Si creiem que l’educació és una responsabilitat de tota la societat (o la tribu) i que ha de tenir com a objectiu combatre desigualtats i treballar per la igualtat d’oportunitats, cal reivindicar i exigir que les administracions inverteixin en educació infantil amb unes escoles dignes i amb uns mestres preparats.

Per conversar necessitem saber parlar, saber escoltar, saber comprendre i intel·ligència per saber respondre, i una certa agilitat per no avorrir-nos. Amb l’arribada de les xarxes socials estem gairebé amb contacte permanent, però malauradament és tan superficial, que no li podem dir conversa. Conversar, dialogar, debatre… és quelcom més que enviar-nos missatges de mòbil.

La Marta Mata va tenir tres grans passions al llarg dels seus vuitanta anys: la pedagogia, la política i el Penedès (curiosament, totes tres comencen amb la lletra P), però és en el món dels infants, dels mestres, de les escoles i de la renovació pedagògica on li hem d’agrair més la seva feina.

“Per ser realment escola pública, l’escola ha de tenir els requisits que li permetin afrontar l’educació de tots i cada un dels infants, amb èxit, l’èxit d’ajudar-los a ser persones, ciutadans actius d’aquest món” (Marta Mata).

Innovar és un procés dinàmic que parteix d’un passat, que pretén una millora de la realitat actual per projectar-la cap al futur. A l’escola, però, no és així, perquè des de l’escola tradicional fem alguns passos cap a l’escola nova o escola activa i retornem cap a la tradicional deixant-hi algun canvi, més folklòric que de projecció cap al futur.

Els centres educatius haurien de representar molt més la vida real, l’actualitat de la societat, i plantejar treballs i projectes vius que reflecteixin la complexitat de la realitat.

Amb el pas dels anys, la societat catalana anem perdent memòria, valors, i sembla que ens acomodem a fer créixer desigualtats i injustícies. Era la primavera del 2002 quan vam impulsar una iniciativa legislativa popular per a la creació de llars d’infants de qualitat. El seu origen era la manca de voluntat del govern de CiU per ajudar a mantenir les llars d’infants o escoles bressol municipals, i la necessitat de les famílies de fer compatibles les responsabilitats laborals o socials amb les familiars. Malgrat aconseguir les firmes en el temps previst i ser presentada el 30 de desembre del…