Opinió

Segregació escolar interna? Els agrupaments d’alumnes a l’ensenyament secundari

Els centres d’educació secundària tenen, la major part, tres o quatres línies, o més, i això fa que el ventall de possibilitats per agrupar els alumnes sigui ampli. La normativa al respecte és molt ambigua i es deixa a l’autonomia dels centres fer els agrupaments d’alumnes segons els criteris que es creguin més convenients.

El nou “Projecte de Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica” ens indica:

Conviure amb el món i amb els altres, respectant la diversitat, és un element clau per mantenir la pau en societats tan heterogènies com la nostra, per treballar amb altres persones amb l’objectiu de resoldre plegats problemes rellevants globalment i per millorar el benestar de les generacions actuals i futures. La internacionalització educativa fa possible que joves de tot el món aprenguin llengües i les cultures que porten associades, comparteixin mirades, desmuntin prejudicis i clixés culturals i els desperti la consciència sobre la realitat que els envolta. L’educació en el compromís individual i col·lectiu amb l’entorn social, cultural i natural afavoreix l’arrelament a la comunitat i contribueix a la construcció d’estils de vida més lliures, justos i saludables.

D’acord amb aquest enunciat, vivim en una societat enormement diversa i és clau el reconeixement i l’acceptació d’aquesta diversitat per promoure valors de justícia i cohesió social. En aquest sentit és important treballar en la deconstrucció de clixés i prejudicis.

En l’àmbit escolar, si considerem el grup-classe com una petita mostra de la societat, la primera tasca del centre hauria de ser confeccionar uns grups classe totalment heterogenis pel que fa a l’origen, gènere, nivell socio-cultural, econòmic i acadèmic. La primera eina fonamental per materialitzar aquest objectiu és la forma d’afrontar l’elaboració dels grups classe. És convivint amb la diferència i aprenent a treballar de manera conjunta com es pot aprendre i incorporar els valors cívics de tolerància i respecte.

Diferents estudis mostren que el binomi segregació/inequitat educativa és real i que per tant l’organització interna dels centres hauria de ser molt curosa en no contribuir a cap mecanisme de segregació. “Una reducció de la segregació escolar afavoreix l’equitat en els resultats educatius i alhora una gestió més eficient dels recursos materials i humans dels centres” (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Educatives i Fundació Bofill, 2017, p.2)^[1]. El mateix informe també assenyala la importància del nivell socioeconòmic en el rendiment escolar: La concentració de l’alumnat amb dificultats socioeconòmiques o procedent de la immigració en alguns centres dificulta la millora educativa; l’anomenat “efecte company” o peer-effect en entorns desfavorits acostuma a generar desigualtat educativa: menors expectatives docents, menys recursos familiars per acompanyar l’escolaritat dels infants, menys referents positius, etc. (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques i Fundació Jaume Bofill, 2017^[2]). Per tant la variable socioeconòmica s’hauria de considerar cabdal a l’hora de fer la distribució dels alumnes, ja que té un paper fonamental per contribuir a una equitat educativa real. No hi pot haver dinàmiques d’exclusió pròpiament educatives que reforcin les desigualtats socials externes.

Un  altre estudi ens porta més enllà: La composició dels companys a l’aula és un factor determinant en els resultats de les proves dels estudiants (Instituto Nacional de Evaluación Educativa, 2015, p1^[3]). Estudis de camp ens mostren que la pressió del grup pot tenir dos efectes ben diferents i excloents l’un de l’altre: d’una banda, el grup pot exercir un estímul corrector positiu, però, d’altra banda, l’efecte pot ser negatiu i invalidant, restringint les expectatives dels alumnes pel que fa a l’adquisició de competències i habilitats així com de continuïtat en estudis postobligatoris. El nou “Decret d’ensenyaments bàsics”, amb un enfocament molt integrador, assenyala que en el disseny universal per a l’aprenentatge s’han de detectar les “barreres que dificulten l’accés als aprenentatges promovent actuacions per a la minimització d’aquestes”. L’impacte negatiu del grup de companys des del punt de vista acadèmic sobre tot és dona en grups on manca la heterogeneïtat i hi ha una sobrerrepresentació d’alumnes d’origen migratori, d’estatus socioeconòmic baix, que sovint està associat a pares amb poc nivell instructiu. En aquest tipus d’agrupacions els efectes sobre la motivació, el rendiment i les expectatives dels estudiants poden ser força negatius. El treball col·laboratiu en agrupaments totalment heterogenis té un valor educatiu importantíssim. en el qual tota la classe hi surt guanyant: la motivació i els aprenentatges creixen tant per part dels alumnes que ensenyen als seus companys com dels que aprenen.

Cada grup-classe hauria de reflectir, de manera equilibrada, la presència d’alumnes de diferent origen social, a partir de criteris per evitar mecanismes interns de segregació que haurien de quedar explícits en el projecte de centre

A més, l’educació secundària, com a pas previ a la incorporació a la vida activa i laboral o als estudis post-obligatoris, ha de tenir com a objectiu no només l’adquisició de coneixements acadèmics sinó també que l’alumne sàpiga aprendre, treballar, ser ell mateix i conviure en un grup que reflecteixi la diversitat social. Potenciar la capacitat d’adaptació dels alumnes, afavorir la relació i socialització entre alumnes d’origen sòcio-cultural divers i establir relacions positives dins d’un nou grup classe cada nou curs són aprenentatges molt importants per desenvolupar competències personals que els seran necessàries en la vida adulta i laboral. Per tant, una distribució realment igual i equitativa entre els diferents grups classe atenent a tots els factors que marquen una diversitat és essencial.

Els darrers anys alguns centres situats en entorns socioeconòmicament deprimits i vulnerables han treballat molt per lluitar contra l’alta segregació que pateixen i per atreure alumnat de famílies d’un entorn social més afavorit. S’ha aconseguit amb èxit una més gran diversitat social en els instituts i això és un aspecte molt positiu.

En molts casos l’escola de primària de procedència ja marca unes determinades característiques socioeconòmiques i culturals de l’alumnat, i potser a 1r d’ESO, atès el canvi important que representa passar de primària a secundària, es pugui afavorir l’agrupació de l’alumnat segons l’escola de la qual provenen. Però en els següents cursos és molt important que la direcció i els equips docents siguin conscients amb quins criteris elaboren els grups-classe, i que, sota la perspectiva de l’equitat, haurien de reflectir cadascun d’ells, de manera equilibrada, la presència d’alumnes de diferent origen social. Reflexionar sobre aquests criteris i fer-los explícits, per exemple, atesa la seva trascendència, en el projecte educatiu de centre, contribuiria a la consolidació i a una major transparència dels objectius i plantejaments educatius del centre, així com a evitar mecanismes interns de segregació. Una escola per a tothom, i realment transformadora, no és aquella que reprodueix les desigualtats externes, sinó que lluita, internament i externa, per crear unes condicions que permetin una educació real i justa guiant-se pel principi de la inclusió i equitat així com vetllant especialment pel reeiximent de l’alumnat més vulnerable.

^[1] Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill. (2017). Les pràctiques organitzatives i de funcionament dels centres d’educació secundària promouen l’abandonament dels alumnes amb més dificultats. [recurs en línia]

^[2] cf “Les pràctiques organitzatives i de funcionament…”p.1

^[3] Instituto Nacional de Evaluación Educativa. (2015). Efectos de los compañeros de clase en el rendimiento académico. [recurs en línia]