Els estudiants que vulguin accedir als graus d’Educació ho tindran una mica més difícil aquest any. Després de les tradicionals tres jornades d’exàmens de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), del 13 al 15 de juny, hauran de superar una prova addicional el dissabte 17. L’examen, per al qual s’han matriculat 2.892 estudiants, constarà de dues parts, una que avalua les competències de comunicació i una altra les de lògica i matemàtica. Aquest escull afegit per als futurs mestres forma part de l’aposta de la Generalitat per augmentar el nivell de la professió docent a Catalunya.
Amb el nom de Prova d’Aptitud Personal (PAP), aquesta prova, de la qual El Diari de l’Educació en va avançar els detalls, l’hauran de superar tots els qui vulguin accedir als graus d’Educació Infantil i Primària que s’imparteixen a les universitats catalanes, siguin públiques o privades. En tindran prou amb obtenir una mitjana 5 punts sobre 10 (anomenat apte) entre les dues proves, sempre que en cap d’elles hagin puntuat per sota del 4. A més, per accedir a la carrera hauran d’aconseguir la nota de tall necessària a partir de la seva puntuació en la resta de proves de la Selectivitat, en aquest cas tal com s’ha fet fins ara.
La primera part de la prova, de competència comunicativa i de raonament crític (dues hores de durada), inclou exercicis de comprensió lectora, capacitat de síntesi i expressió escrita –tot a partir de l’anàlisi d’un article–, i d’identificació i correcció d’errors de normativa lingüística. La segona part (de 1.30 hores) consta de 25 exercicis relacionats amb la competència logicomatemàtica. Totes dues es duran a terme el matí del dia 17 en cinc seus diferents, corresponents a facultats de Barcelona, Bellaterra, Girona, Lleida i Tarragona.
“Creiem que és necessari garantir un nivell mínim en aquestes competències per als qui volen ser mestres”, afirma el catedràtic de Teoria de l’Educació de la UB Miquel Martínez, director del Programa de Millora i Innovació de la Formació del Professorat (MIF). Va ser des d’aquesta iniciativa, impulsada pel departament d’Ensenyament i el d’Universitats, que es va concebre una prova d’aquestes característiques. Ara bé, l’examen definitiu, al qual s’enfrontaran els estudiants, l’ha elaborat, com totes les proves de les PAU, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).
Aquesta prova addicional suposa un esglaó més del que hi havia fins ara en la selecció d’estudiants de Magisteri. Els qui volien accedir a aquestes carreres, a diferència de la resta, havien d’obtenir un 5 de mitjana entre les notes dels exàmens de Llengua Catalana i Castellana. Ara això queda superat per la PAP. Però, en l’opinió de Martínez, encara està lluny de poder detectar els qui tenen més aptituds per la docència. Seria desitjable, apunta, que es tingués en compte el “currículum personal”, com per exemple “si s’ha implicat en tasques d’anomació, d’educació en el lleure, de compromís social… En definitiva, de cura a les persones”.
També es podria contemplar una entrevista personal, com es fa a Finlàndia, coneguda per ser molt exigent en la selecció dels estudiants d’Educació. “Una entrevista permetria copsar com els estudiants aborden certs problemes, potser fins i tot en equip”, es planteja Martínez. Però aquestes ja són idees que tot i debatre’s en el si del MIF, encara tardarien en materialitzar-se.
No s’hi hauran de precupar els 2.892 joves que prenguin part en l’examen d’aquest dissabte. Curiosament, la xifra de matriculats s’apropa bastant al número d’estudiants que han entrat en els darrers anys al conjunt d’estudis de Magisteri. L’any passat van entrar als graus d’Educació 2.716 joves. En aquest sentit, si tots superessin la PAP gairebé ningú es quedaria fora dels estudis.
