“Asseguda en la riba de la carretera… Lena pensa: “He vingut des d’Alabama: un bon tros de camí. (…) encara no fa un mes que em vaig posar en camí i ja estic a Mississipí”.
Així comença “Llum d’Agost”. Lena Grove, camina incansablement per trobar l’home que la va deixar embarassada i va fugir. Es tracta d’una cerca sense rancúnia, lluminosa, fins i tot amorosa. Una cerca tenaç que intenta trobar la salvació tan per al seu fillet i per a ella mateixa com del pare, Joe Christmas, un blanc de “sang negra”, que fuig de si mateix, incapaç d’assumir la seva ambigüitat racial.
Lena i Joe, llum i foscor.
Tots dos personatges mostren un perfil semblat a les màscares de la tragèdia grega que es mouen com a marionetes teledirigides pel fosc Fatum, el fat. Encara avui es parla del destí, de la identitat, de ser un mateix. Encara hi ha qui personifica, d’alguna manera els límits de la llibertat personal. Encara hi ha qui no pot o no sap alliberar-se del que toca ser. Les ovelles negres, encara són rebutjades.
En “Llum d’agost” no hi ha canvi possible, no hi ha llibertat personal, no hi ha territoris per a la decisió. No obstant això, els que mouen els fils no són els déus ni lleis de la ciutat, ni altres providències possibles. Els que mouen els fils són la llum humida i aclaparadora d’agost, el racisme profundament instal•lat en els estats del sud, les creences de la gent que es mou, creu i opina com ho farien els components d’un cor en el teatre grec, amb la intolerància i la submissió més absoluta al que toca, a l’impensable, a l’ineluctable.
Hi ha qui ha comparat aquest argument amb la trajectòria evangèlica de Jesús de Nazareth, en la qual una virginal Lena, apreciada per un innocent i amorós Byron Bunch, en el paper de Josep, giren al voltant de Chritsmas, blanc-negre o home-déu, destinat al sacrifici, crucificat per la venjança de l’opinió pública, incapaç de pietat o de pensament individual.
La comparació és brillant, mentre se sàpiga distingir la diferència. Faulkner nomena a Chritsmas amb un nom significatiu, no hi ha dubte, però el seu paper no és lluminós sinó fosc, el seu sacrifici no està destinat a la resurrecció ni a la salvació. Chritsmas és injustament assassinat per la multitud, però davant un crim real, encara que explicable. Chritsmas no defuig la mort sinó que s’ofereix a ella, perquè ell mateix no tolera la seva mixtura, el seu clarobscur, el seu pecat d’haver-se ajuntat amb una blanca, … “una “yanky” blanca, del nord, que ve aquí a “alliçonar-nos” . El linxament no és pel seu crim sinó per la intolerància envers el clarobscur, la indefinició, el mestissatge. Blanc o negre. Maniqueisme.
“Ets pitjor que negre. No saps el que ets. I més que això: mai ho sabràs. Viuràs, moriràs i no ho sabràs mai”
La catarsi funciona.
L’acció de la novel•la se situa en els anys de la reconstrucció del desastre de la guerra de secessió americana. Els sentiments segueixen oposats, la cultura racista es manté, i no solament en el “sud profund”. El soroll i la fúria, la necessitat de revenja contra els yankis segueix. La proclama antiracista de Walt Whitman, gairebé un segle abans encara espera la seva oportunitat.
L’acció acaba amb una Lena que, després de conèixer la mort del seu amant, segueix el seu camí, sense saber clarament el seu objectiu, però amb alegria, expandint una llum que la converteix en una figura amb alè mític, que assenyala el futur i ho il•lumina. La llum està present al llarg de tota l’acció, i al final es presumeix propera. La situació final converteix l’ambient tenebrós, cruel, ferotge, inhumà i brutal en un lluminós al•legat contra la intolerància, contra el puritanisme de la societat americana.
William Faulkner va néixer en New Albany, Mississipí, en 1897 i va morir en 1962. Les seves novel•les més importants són “Mentre agonitzo”,”Absalom”i “El soroll i la fúria”. En les seves obres hi ha acció, però sobretot profunditat emocional, i un realisme que no menysprea un certa imatgeria simbòlica.
Va obtenir el Nòbel de Literatura de l’any 1949.
Fitxa tècnica:
Títol: Luz de agosto
Autor: William Faulkner
Editorial: Alfaguara
Col.lecció: Literaturas
Any de publicació: 2010. 1ª edició: octubre 1991
ISBN: 9788420406732 EAN: 9788420406732
N. de pàgines: 448