“Un dia perfecte per volar”, de Marc Recha, ens parla de la necessitat de construir un relat que ens mantingui lligats a la gent que estimem. Un relat que tingui presents els materials que compartim, bons i dolents, materials que ens serviran per donar sentit a les nostres vides.
Ens parla també de les relacions pare-fill, de les complicitats que es van establint entre qui pregunta amb innocència i qui respon amb experiència. Ens parla de la mort, del valor de l’absència, de la soledat, del buit, d’allò que queda més enllà de la comprensió racional per endinsar-se en territoris més ignots, en territoris que ens poden mostrar la cara oculta de la lluna.
Assistim embadalits al relat del gegant, l’escoltem amb devoció religiosa, el relat d’aquest gegant que ha teixit una teranyina que embolcalla els personatges, que els obliga a mantenir-se molt a prop l’un de l’altre, perquè el relat, quan és íntim de debò, s’ha de dir des de distàncies curtes. I ens parla de les preguntes que necessitem formular per sentir-nos humans entre humans i de les respostes que poden ser mítiques o científiques, però sempre inacabades, respostes que compartiran la necessitat d’elevar la paraula humana com a característica principal de la nostra capacitat d’establir vincles, paraula que, torno a insistir, necessita de la proximitat física per ser dita i compresa. Paraula que necessita del tacte.
Ens parla d’un paisatge que ens manté arrelats per la seva bellesa un pèl salvatge i ens mostra l’estel que s’enlaira cel enllà i ens mostra un espai obert, com aquell mar que tanca la pel·lícula.
Recha ha filmat el seu fill Roc. Per tant, podem considerar que, a més de tot el que he dit anteriorment, aquesta pel·lícula és com un testament, una obra que farà que aquest nen, quan sigui més gran, se senti més a prop del seu pare del podria arribar a pensar mai que ho estaria.
I també hi ha el gegant, aquest pare inventat a qui dóna vida un esplèndid Sergi López. Per mi, en el millor paper de la seva vida.
Mestres, pares i mares, no us perdeu aquesta joia que deixa més preguntes que respostes. Gran cine en una hora i quart.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Marc Recha. Interpretació: Roc Recha, Sergi López. Espanya, 2015. Duració: 70′. Estrena a Espanya: novembre 2015.
