Opinió

Si no tornem al maig, el tercer trimestre no ha de ser avaluable

Innecesari

L’ESO són quatre cursos, per tant dotze trimestres. El fet que l’alumnat en situació excepcional no sigui avaluat en un representa que un 8,3% de tota l’estada al seu institut no serà avaluada, és a dir, que un 91,7% sí que ho serà. A més, s’ha de considerar que l’alumnat de primer, segon i tercer continuarà a l’ESO i que fa anys que l’avaluació és continuada. O sigui que si un alumne que no ha superat tecnologia a 1r ho fa a 2n, perfectament li pot quedar recuperada l’assignatura de l’any anterior.

A 4t certament l’alumnat ja ha fet onze trimestres dels dotze que té l’ESO  i dos dels tres trimestres que conformen el 4t curs, per tant les notes de 4t perfectament podrien ser les del primer i segon trimestre, que són els que s’han fet de manera presencial.

Ús esbiaixat de la legalitat

Hem de recordar que l’ESO és legalment una educació presencial, tant és així que l’IOC, l’Institut Obert de Catalunya, l’entitat pública que fa la formació pública no universitària a distància,  només l’ofereix per alumnat major 18 anys, és a dir, com a formació d’adults. De fet, a l’ESO, quan se supera una quantitat determinada de faltes, l’alumnat pot perdre drets d’avaluació, és considerat absentista i la situació es posa en coneixement de serveis socials.   Avui s’utilitza l’excepcionalitat indiscutible del moment per posar en marxa una ESO a distància exprés sense formació pels docents, sense eines adequades, sense contemplar la bretxa digital i sobretot oblidant el paper de superació de desigualtats socials que juga l’educació pública presencial mitjançant l’atenció a la diversitat.

Una injustícia

Quan l’alumnat entra a l’aula, arriba a un entorn on es fomenta l’equitat, és a dir, el professorat intentem donar a l’alumnat allò que necessita. Fa anys que fem esforços molt grans en atenció a la diversitat, planificant activitats de manera que les alumnes aprenguin unes de les altres. Quan s’aborda un tema el professorat està allà per solucionar dubtes. A les aules hi ha el llenguatge no verbal, la interacció, la narració que facilitat l’aprenentatge, solucionar al moment aquells petits dubtes que impedeixen progressar autònomament a l’alumnat, i fins i tot, per què no dir-ho, les tècniques d’arts escèniques, com posar l’èmfasi o la pausa(…), que el professorat utilitzem habitualment a les classes. Amb l’educació a distància tot això es perd.

Però a més hem de sumar dos aspectes fonamentals. El primer és que les famílies no són docents, que moltes d’elles no poden ajudar acadèmicament als seus fills, perquè potser estan treballant i/o perquè no tenen el nivell acadèmic necessari. Carregar el seguiment d’un trimestre avaluable a les famílies és totalment injust, tant per les progenitores com per l’alumnat. La segona qüestió és la bretxa digital, ja que molt alumnat no té ordinador a casa. Només calia haver visitat alguna biblioteca, quan estaven obertes, per veure-les plenes d’alumnes de l’ESO fent cua per fer els treballs habituals. On aniran aquestes alumnes a fer el seguiment del tercer trimestre avaluable? El departament, amb el seu conseller al capdavant, no pot oblidar aquesta situació ni d’altres que també són habituals.

Llars amb un únic ordinador, moltes vegades antics que ha de ser compartit per tota la família, llars sense connexió a internet, o és que no ens hem fixat que al voltant dels llocs amb wi-fi obert es concentra molt alumant de l’ESO? La pantalla del telèfon mòbil, suposant que sigui un smartphone de gamma mitja o alta, no compleix les condicions per fer treballs. Com a molt, si l’alumnat té accés a internet, pot rebre-hi informació. Suposant que té un smartphone, i hem de recordar que moltes no en tenen.

Per últim, el Departament sembla que s’oblida que les joves porten gairebé un mes tancades a casa, que les joves necessiten activitat física, interaccionar amb les amistats i que aquesta situació és bastant complicada per totes elles i les seves famílies. No sembla que introduir nous continguts a distància sense l’acompanyament que dóna l’educació presencial vagi a contribuir a facilitar la vida de confinament.

El Departament podria triar l’opció d’ajudar l’alumnat, seguir la filosofia de l’avaluació continuada, preparar unes bones activitats per ajudar que les poques setmanes o dies que tornem als centres (si és que tornem aquest curs) l’alumnat de 4t de l’ESO estigui preparat per recuperar les assignatures que pugui tenir pendents i obtingui el títol de l’ESO.

Per la resta de l’alumnat el que hauríem de fer seria dissenyar activitats motivadores, preparar recomanacions de visionat de pel·lícules, documentals, lectures de llibres en obert. Amb un ritme assumible per l’alumnat. Evidentment, proporcionar tutorials per fomentar l’autoaprenentatge, però el que en cap cas podem fer des de l’educació pública és contribuir a  que la crisi causada per la Covid19 faci més gran les diferències socials, les quals, per cert, tenim la missió de superar.

Atenguem l’alumnat en la mesura que puguem, truquem-los, fem videoconferències, escriguem-los, animem-los, motivem-los, però no pretenem fer una avaluació sense garantir una mínima igualtat de condicions.