El 61,11% de les entitats juvenils de la ciutat de Barcelona, és a dir sis de cada deu, no disposa d’un espai adient per desenvolupar la seva activitat o n’és una limitació.
Així es desprèn de l’‘Informe sobre l’estat de l’associacionisme juvenil’ a la capital catalana, elaborat pel Consell de Joventut de Barcelona (CJB) i el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ). A més, un 26,17% es troben en situació d’incertesa sobre la continuïtat de l’espai i el 14,95% està en situació de pèrdua imminent del local on desenvolupen el projecte.
Aquesta falta de locals per acollir associacions juvenils, sobretot caus i esplais, fa temps que s’arrossega. Per això, les entitats tornen a reivindicar en aquest informe la “necessitat que des de l’Administració es faciliti l’accés a espais” i que aquests tinguin les condicions adequades per poder dur a terme el projecte, des de la gestió, a les dimensions, horaris, habitabilitat i, sobretot, garantir “la seguretat de continuïtat”. I és que des del CJB es recorda la importància que tenen els projectes de l’associacionisme juvenil que fan de “motors de cohesió social i implicació comunitària en el seu entorn més proper” i garanteixen “el dinamisme, continuïtat i creació de teixit associatiu al territori”.
De fet, l’objectiu de l’estudi del CJB i el CRAJ és donar visibilitat a la situació de l’associacionisme juvenil de base comunitària i oferir una eina de treball per detectar aquelles problemàtiques i necessitats que pateixen en general i en particular, a nivell de districtes. Amb el retrat de l’estat de salut de les entitats l’any 2022 es reclama a l’Ajuntament de Barcelona que es compleixin els compromisos que l’associacionisme juvenil va acordar amb els diferents districtes. En l’informe hi han col·laborat més de 130 entitats que amb la informació aportada han permès extreure les demandes a partir de tres grans eixos: espais dignes, espai públic i comunitat.
A la ciutat de Barcelona hi ha 742 entitats juvenils, de les quals 249 són associacions autogestionades i de base comunitària, que són amb les que es vol treballar des del CJB. De fet, l’informe destacada, amb dades de l’Enquesta de Serveis Municipals, que l’associacionisme juvenil està “en mínims” respecte a d’altres grups d’edat. I és que entre el 2019 i el 2021, el percentatge de joves associats de 18 a 24 anys va caure d’un 10,7% a un 5,3%, una davallada que s’atribueix sobretot a la pandèmia. Tot i un repunt el 2022, la tornada a la normalitat no ha significat un retorn a nivells anteriors a la covid pel que fa a la participació d’aquest col·lectiu.
La majoria de les organitzacions són de caràcter educatiu (57,5%), seguides de col·lectius d’incidència social i política (12,6%), culturals (10,1%), polítiques (8,9%), casals i ateneus (7,7%) i plataformes territorials (2,3%).
Per districtes
L’informe també analitza la distribució de les associacions per districtes sobre un mapa de la ciutat, en què es fa evident que no hi ha una distribució de forma homogènia.
L’Eixample és el districte més poblat i el que concentra més entitats, fins a 43; mentre que al districte de les Corts, el districte menys poblat, i al de Ciutat Vella n’hi ha només 12. A Horta-Guinardó n’hi ha 38; a Gràcia, 29; a Sant Martí, 27; a Sarrià-Cassoles, 26; a Sant Andreu, 24; a Sants-Montjuïc, 21, i a Nou Barris, 17.
Aquesta distribució també està condicionada, segons l’estudi, per la renda mitjana del barri. Als de renda més baixa hi ha menys entitats, una característica que també es dona paradoxalment als barris amb rendes més altes.
Agent comunitari
Des del CJB i el CRAJ també incideixen en la tendència a la mobilitat residencial de la joventut que existeix a Barcelona i que atribueixen a les dinàmiques “derivades tant de la gentrificació com migratòries” i que contribueixen a reduir l’arrelament comunitari d’aquest col·lectiu i, per tant, la participació en entitats. En aquest sentit, es destaca que només un 14,2% dels joves han viscut sempre al mateix barri (el 2000 aquest percentatge era del 48,2%) i que un 43,5% viu a Barcelona un màxim de cinc anys.
A part de reclamar espais dignes per a les entitats, l’informe recull altres peticions, com la necessitat de dissenyar espais públics tenint en compte el col·lectiu juvenil amb l’objectiu de facilitar la trobada i la participació de l’associacionisme, així com facilitar els permisos que es requereixen per poder fer activitats a la via pública.
També insten l’Ajuntament a reconèixer l’associacionisme com un agent comunitari clau als barris i reformular els espais de participació, ja que existeix un “desconeixement generalitzat” per part de les entitats juvenils dels canals de participació que es promouen des dels districtes. Consideren que calen espais “que s’adaptin a la seva realitat juvenil i associativa, on els joves se sentin còmodes i es reconegui la seva veu”.
En aquest sentit, el CJB recorda que l’any 2021 es van prendre un total de 41 acords en les reunions entre les regidories dels diferents districtes i les entitats juvenils. Amb tot, a finals del 2022 no s’havien realitzat accions pel que fa als espais dignes (un 37,5% davant un 12,5% assolit) ni a l’espai públic (40% davant un 30% assolit). A nivell de comunitat es van completar els acords en un 14,3% i es van començar a treballar per aconseguir els objectius en el 57,1%. En l’informe es fa evident que queda molt de camí a recórrer. Cal reivindicar i seguir treballant, com ja s’està fent amb diversos projectes, com per exemple el ‘Pla d’equipaments i serveis juvenils de Barcelona 2018-2028’ i el ‘Pla d’Actuacions #BCNJove 2022-2026’, on també es recullen algunes d’aquestes reclamacions.
The post Sis de cada deu entitats juvenils no disposa d’un local en condicions appeared first on educabarcelona.
El Diari de l’Educació, 2025