Les distàncies físiques han generat necessitats de trobar-nos, saber-nos bé, acompanyar-nos, opinar, preparar què farem al sortir, riure i plorar, compartir vermuts i àpats o simplement estar al costat. Potser hem conversat més que mai i amb més gent que mai. Paradoxes del confinament. El món de l’educació s’ha vist capgirat: aprenents, docents, administració, famílies i tota la comunitat educativa hem navegat en la incertesa i hem aportat el millor de cadascú per a fer del mar en tempesta el millor dels viatges possibles.
En aquest context és on sorgeix el projecte TRANSICIONS, dels confinaments al retrobaments. Converses al voltant de pensaments, desitjos, visions i ganes d’aportar, que han estat, i que són, el motor d’un projecte humil amb el propòsit de compartir el que sabem, generant propostes, reconeixent i difonent les generades per altres persones o col·lectius.
Des de Transicions creiem que és molt important preparar bé la tornada dels infants als centres educatius, som de l’opinió que a la vida tot canvi suposa una oportunitat de creixement i aprenentatge i posem el focus en l’apoderament dels protagonistes, els aprenents. Aquest apoderament va vinculat a la figura dels docents i la comunitat educativa i és en aquest marc on compartim les nostres propostes.
Un projecte nascut en confinament, desenvolupat en confinament i que amb ell s’acabarà. I ho celebrarem.
Una mirada al moment: moviment per reconstruir-nos i reconstruir
Quan ens arriben embats, no és cert que el que sabem no serveix per res. Una nova situació el que sovint ens aporta són noves preguntes i nous focus, noves prioritzacions, i això ens mou.
Quan ens arriba una nova, inesperada i impactant situació com aquesta, sovint poden sorgir pors i incerteses però també se’ns regala el coratge i l’energia necessària per avançar des d’on érem, tant a nivell individual i col·lectiu. Ens cal però un horitzó compartit en el que conflueixin les nostres mirades. Són temps productius.
Aquest temps productius de transformació i millora en els que s’estan explorant idees, processos i projectes creatius, va del braç de les dificultats que acompanyen el canvi o moviment: inestabilitat, dubtes, inseguretat, mandra i por.
Per poder fer compatibles aquestes dues cares de la mateixa moneda cal explorar camins i mesures protectores, de suport, facilitadores: comunitàries i individuals en un món extern que se’ns ha encongit, però que ens ha obert un món intern on redescobrir molts elements quotidians i donar-los un altre valor, aquí rau bona part del sentit del nostre projecte.
Una mirada des del nosaltres, el sentit de comunitat
I, just en aquest punt, és el lloc on TRANSICIONS pretén situar la seva aportació: l’acompanyament socioemocional, el treball personal i les habilitats de pensament per a la presa de consciència, tot facilitant transitar en moments de complexitat. Convertint les converses en diàlegs filosòfics i extrapolant les experiències personals i concretes a qüestions de calat, corregint les presses i polint els impulsos.
I això fer-ho des d’una mirada educativa i no terapèutica, contextualitzat en l’entorn educatiu, des del vessant pedagògic i metodològic, prenent com a referència els universos de confinament, com a espai creatiu per a donar alguna resposta i proposta que dona suport a aquest binomi que porta implícit el moviment educatiu.
Lluny d’una mirada bucòlica de les belleses del canvi, el canvi és procés i una oportunitat de transformació. És complexitat. És sortir d’on sóc o d’on som per anar a un lloc nou, conscient del què passa i del què em passa, del que tinc i del què em cal, de quin “pla de viatge” disposo, de quina és la meva responsabilitat i les meves eines, de la meva disponibilitat i de quins riscos puc i vull córrer. Té a veure amb les lluites justes i productives, amb què vull conservar perquè em serveix i amb què vull i puc millorar, canviar, transformar.
I lluny de la homogeneïtat, l’èxit està en la capacitat de generar respostes personalitzades sempre sostingudes per les mesures comunitàries, que asseguren el teixit de suport i l’equitat.
Una mirada a les nostres propostes, els universos
Hem definit el que hem anomenat com UNIVERSOS. Per nosaltres són el marc de referència i les hem fet servir com a nexe per a les propostes. UNIVERSOS que ens ajudin a poder anar fent aquest camí des d’una mirada polièdrica, podent fer aturades en diferents “estacions” per no confondre’ns o perdre’ns en un tot imprecís.
En aquest context hem de tenir en compte que per molts infants i joves, l’escola o l’institut són un espai privilegiat per construir llaços socials. Per ells el repte durant el període de confinament no ha estat tant continuar aprenent, sinó mantenir-se vinculats a l’aprendre en un entorn quotidià i com continuar tenint una existència social. I si som capaços de bastir una proposta que ens permeti combinar aquests dos objectius?
Els universos hem intentat definir-los de manera que siguin inclusius, en el llenguatge i en el contingut. Qualsevol persona pot trobar-hi un espai per a reflexionar, ubicar-se, contrastar, compartir, crear, prendre posició i actuar.
Tenim l’oportunitat de fer arribar als nostres infants propostes i tasques que els ajudin a ubicar-se i preparar-se, ara i pel retorn. I al mateix temps ajudin als centres a fer el seguiment de com estan els infants i joves i les seves famílies, com estan afrontant l’actual situació, com són els seus vincles amb l’aprenentatge, les vivències que els enforteixen o debiliten, què pensen que els serà beneficiós al seu retorn, què imaginen, què estan contents d’haver deixat enrere i així anar coneixent de manera pausada com preparar un entorn segur i amb benestar. Activitats pont, en podríem dir. Activitats protectores.
Una mirada posada en la tornada, el Pla de Retrobaments
Aquests dies els centres han de preparar el Pla d’obertura que aculli tots els aspectes organitzatius per a l’etapa següent. Des de TRANSICIONS proposem complementar aquest Pla amb el PLA DE RETROBAMENTS on poder concretar com promoure el retrobament amb els espais, el retrobament amb els altres, el retrobament amb l’aprendre i el retrobament amb l’organització de qualitat.
En ell, amb les persones i la mirada educativa al centre és on recollir la mirada amb què ho volem fer i les propostes d’acció concretes i compartides per l’equip. Algunes poden venir de les que ja hem fet a casa individualment i que ens poden servir de pont, i altres, que poden ser dissenyades per la tornada i la reobertura dels centres. Pretenem obrir el camp de reflexió i inspirar amb propostes.
Trobareu tasques i propostes:
- Per a realitzar en període de confinament i moltes amb la idea d’actuar com a pont i transició cap al retrobaments
- Amb intenció d’inspirar i per tant requereixen adaptació. Formulades per tant, en llenguatge adult i no en format d’activitat d’aula
- Presentades en llenguatges variats, però amb especial atenció als llenguatges visuals i artístics, al joc, a l’humor.
- On és rellevant el treball des del simbòlic i la creativitat
- Contextualitzades en els UNIVERSOS del confinament
- Que aposten per la idea d’una proposta, moltes possibilitats. Adaptables a diferents nivells maduratius i entorns, de manera que permeten fer una tasca amb diferents nivells de complexitat, tant pensant en diferents infants d’un grup com en diferents nivells i grups dins el centre i per tant permeten respostes i solucions ben personalitzades.
- Pretenen desenvolupar-se amb les referències de les habilitats de pensament i les competències emocionals.
