Opinió

Treballar l’educació ambiental en un centre de màxima complexitat

La preocupació de la ciutadania enfront a l’emergència climàtica va creixent i es multipliquen les iniciatives per fer-hi front. A l’Institut Pablo Ruiz Picasso de Torre Baró (Nou Barris) treballem dins el programa d’Escoles + Sostenibles des de fa anys, i dins d’aquest, en diversos projectes, com Embolcalls + Sostenibles (per disminuir el paper d’alumini als esmorzars), Alimenta’t amb seny (per ser conscients de com afecta la nostra alimentació al planeta)… A més, per tal de poder parlar de manera directa sobre emergència climàtica en un entorn on, a diferència d’altres barris de Barcelona, les famílies no donen importància a aquestes qüestions (donat que tenen altres preocupacions més immediates), des de fa uns anys hem implantat la matèria optativa d’Educació Ambiental.

L’emergència climàtica és un tema cada cop més candent, cada vegada se’n veuen més evidències i, com a conseqüència, se’n parla més. Com a persones adultes podem comparar la temperatura d’aquest estiu amb la de fa 15 anys o més, però no passa el mateix amb l’alumnat. El seu marge de comparació és molt més curt i, per tant, s’adonen menys que el clima està patint un canvi greu.

Com a docents, busquem informació, articles d’actualitat, gràfics de l’evolució de les temperatures i les precipitacions, previsions sobre l’accés a l’aigua i al menjar. Però l’alumnat amb el qual es treballa en un centre de màxima complexitat ja té prou problemes, les gràfiques i les taules de temperatura no els diuen massa cosa, i la seva resposta sol ser de to xulesca, del tipus “si puja el nivell del mar, millor, així el tindrem a la porta de casa”.

Les gràfiques i les taules de temperatura no diuen gran cosa als alumnes; la seva resposta sol ser de to xulesca, del tipus “si puja el nivell del mar, millor, així el tindrem a la porta de casa”

Davant d’aquesta reacció, com podem fer perquè siguin conscients de la gravetat de la situació? Està bé ensenyar-los a fer recerca i tria d’informació en fonts fiables, de manera que ho puguin replicar en altres situacions de la seva vida, però això no és suficient. També podem donar-los accés a fonts d’informació concretes en xarxes socials que fan servir, com certs perfils d’Instagram que parlen sobre contaminació, consciència ambiental i emergència climàtica. Només pel fet de seguir aquests perfils, els anirà apareixent informació relacionada amb el tema i, qui sap, potser en algun moment alguna de les publicacions crida la seva atenció. Però, evidentment, això tampoc és suficient.

També podem visualitzar documentals, acompanyats de preguntes a respondre, i fer debats després. És cert que els recursos audiovisuals capten més l’atenció de l’alumnat, però segueix sense ser suficient. Seguint la línia d’activitats competencials i transversals, podem calcular la petjada de carboni dels transports d’un any, l’impacte ambiental del menjar que hem consumit el dia anterior, argumentar quins productes escolliríem en un supermercat seguint criteris de sostenibilitat, fer un concurs de receptes sostenibles… però tot això, sovint, tampoc és suficient.

Si tot això no és suficient, què ho serà?

Les persones que ens dediquem a la docència sabem que el que més cala en l’alumnat són les experiències vivencials, i això també es pot traduir en l’educació ambiental. Per això, el primer que hem de fer, com a referents que som del nostre alumnat, és predicar amb l’exemple. Això implica fer un pla d’acció en tot el centre, que no involucri només a una assignatura en concret sinó a tot el centre, perquè l’emergència climàtica és un problema que ens afecta a totes i que té, com a principal cura, el canvi d’hàbits de totes les persones (a més de canvis legislatius en els quals no podem incidir tant). Per tant, com a centre implica canviar el paper blanc per paper reciclat, posar contenidors de reciclatge, demanar que no portin paper d’alumini ni film i donar “boc’n’rolls” com a alternativa, aprofitar la llum natural i estalviar l’artificial, entre altres moltes accions.

Per exemple, a l’Institut Pablo Ruiz Picasso hem instal·lat una paperera transparent per al paper d’alumini al pati, per tal de visibilitzar l’elevat consum que se’n fa, l’alumnat de 1r d’ESO ha dissenyat i realitzat un embolcall reutilitzable (“boc’n’roll”) per evitar l’ús d’embolcalls d’un sol ús. Amb aquestes accions es preveu prohibir l’ús del paper d’alumini i el film el curs vinent. A més, hem creat una Comissió de Sostenibilitat, que al seu torn ha creat una classe al Classroom on es penja informació interessant sobre el tema, i des de la qual s’ha promogut un concurs de foto-denúncia consistent en fer fotografies de residus al carrer o a la natura. Les guanyadores s’han endut un carregador solar per al mòbil, i tot l’alumnat participant un embolcall reutilitzable. Fins i tot hem participat a la recollida massiva de residus dins la iniciativa “Let’s Clean Up Europe!”, la qual va impactar molt l’alumnat per la quantitat de residus que es van recollir a l’entorn natural proper a l’institut (al Parc Natural de Collserola).

Predicar amb l’exemple també significa, com a docents en general, no portar paper d’alumini ni film, ni ampolles d’aigua de plàstic, ni begudes o menjar envasat amb plàstic o alumini, evitar les grapes, reutilitzar el paper i el material, demanar que escriguin per les dues cares del full… I dic com a docents en general perquè és especialment important que l’alumnat normalitzi que la lluita contra el canvi climàtic és cosa de totes les persones i no només dels docents d’Educació Ambiental o de la Comissió de Sostenibilitat.

Per la nostra part, els docents d’Educació Ambiental, haurem de fer tot l’anterior i, a més, explicar com s’utilitzen els contenidors de reciclatge, respondre per què és important reduir el consum, reutilitzar, estalviar energia, paper i grapes, així com tots els continguts que entren en la nostra matèria. Per treballar aquests continguts d’una manera més competencial, durant aquest curs a l’Institut Pablo Ruiz Picasso s’han realitzat les activitats esmentades anteriorment, així com una llista d’accions a fer a l’institut per ser més sostenibles, la recerca en els programes polítics de tots els partits del Parlament per entendre quines propostes ambientals porta cadascun i la realització d’un “programa electoral ambiental” per grups. De cara al curs vinent, es vol pactar amb algun comerç o bar de l’entorn per tal de fer una “assessoria ambiental”.

Treballar tots els continguts i, a més, fer aquestes activitats competencials porta temps, però són aquestes activitats les que ajuden a assolir els continguts de l’assignatura. Tot i així, la implicació i la col·laboració del professorat en la tasca de conscienciació sobre l’emergència climàtica i la normalització del canvi d’hàbits és primordial per poder aconseguir un impacte significatiu en els hàbits del nostre alumnat.

Els docents tenim la sort de ser referents per l’alumnat, utilitzar-ho per generar un canvi cap a un món més sostenible és responsabilitat nostra.