Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Sala del Social del Tribunal Suprem ha reconegut per primera vegada el dret de pares de fills nascuts mitjançant els anomenats ventres de lloguer a cobrar les prestacions per maternitat reconegudes per la Seguretat Social. D’aquesta manera, el tribunal unifica la doctrina després d’estimar dos recursos en els quals es plantejava si la maternitat subrogada està “protegida” per rebre aquest tipus de prestacions, sobretot en el cas que el sol·licitant sigui un home.
En tots dos casos la Seguretat Social els havia denegat les prestacions, però ara el Tribunal Suprem els dóna la raó. El primer d’ells es refereix a una dona que té un fill per gestació subrogada, que està inscrit al Registre del Consolat d’Espanya a Los Angeles. Ella figura en ell com a mare i la seva parella home com a pare.
El segon cas es refereix a un home que va concertar una tècnica de reproducció assistida a l’Índia utilitzant el seu material genètic i un ventre de lloguer. La mare gestant va donar a llum a dues nenes “i va acceptar”, diu el tribunal, “que l’home assumeixi en exclusiva totes les funcions i obligacions que es deriven de la pàtria potestat”.
Totes dues van ser inscrites en el registre consular, figurant com a filles dels pares biològics (ell com a pare i la gestant com a mare). L’home va traslladar a les nenes a Espanya i la Seguretat Social li va denegar les prestacions de maternitat sol·licitades per ell, “ja que la Llei de Reproducció Assistida proclama la nul·litat del contracte de maternitat per substitució”, afirma el Suprem.
L’article 10 de la Llei 14/2006 de 26 de maig sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida declara “nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb o sense preu, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer “. Així, estableix que “la filiació dels fills nascuts per gestació de substitució serà determinada pel part”
No obstant això, el Suprem aposta per “fer una interpretació integradora de les normes”, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i altres normes constitucionals i legals. Adverteix que reconèixer aquestes prestacions en aquestes situacions no és “una conducta fraudulenta” perquè l’atenció als menors ha de ser “el punt de vista predominant”.
En el cas de l’home, a més, recorda que les prestacions per maternitat també cobreixen altres situacions com l’adopció o acolliment de nens o nenes i que la mare pot transferir al pare una part d’elles. En certs casos, quan la mare biològica no pot gaudir-les, per exemple si mor, “es transfereixen al pare, com s’ha de fer en aquesta ocasió”.
