Anàlisi

Un viatge entre amigues

El setembre del 2023 arriba a les llibreries, al mateix temps que el llançament nord-americà, la novel·la gràfica Roaming, amb guió de Mariko Tamaki i dibuix de Jilian Tamaki, publicat en castellà per Ediciones La Cúpula, i en català per l’Editorial Finestres (amb traducció de Montse Meneses). Les dues cosines canadenques d’ascendència japonesa tornen a treballar juntes novament en un relat sobre l’amistat femenina, però, en aquesta ocasió, els seus protagonistes són una mica més grans que en els seus treballs anteriors. A Roaming, les tres joves canadenques tenen 19 anys, i són al segon semestre del seu primer curs a la universitat, les tres allunyades de les seves famílies i dels seus companys d’institut.

Dues amigues des de la infància a Toronto (Canadà), Zoe, estudiant de biologia que llueix un recent rapat de la seva cabellera (canvi radical a manera de cerca de la seva nova identitat sexual), i Dani, estudiant d’art, escullen la ciutat de Nova York per passar cinc dies juntes en una curta escapada per a poder retrobar-se després de diversos mesos estudiant als seus respectius campus, aprofitant les petites vacances de primavera. Però Dani no apareix sola, sinó acompanyada de Fiona, la seva companya d’habitació a Montreal, amb qui comparteix estudis. Aquesta presència inesperada tindrà un impacte important en els esdeveniments, tant per la manca de complicitat amb la recent presentada com per la manca d’intimitat entre les dues velles amigues. També per un caràcter molt diferent de Fiona, descarat, excèntric i, en certa manera, nociu, com si fos un vampir emocional. Totes tres amb personalitats molt diferents, cosa que s’entreveu a la portada de la novel·la gràfica com a foto de presentació. I tot això en el marc del que es podria considerar com el quart protagonista que també queda retratat a la coberta: la ciutat de Nova York.

El lector de la novel·la gràfica se sentirà com un turista més gràcies a l’estil narratiu immersiu, tant per la manera com coneixerem la ciutat (especialment Manhattan), com per tot allò que li passa a un turista en un viatge intens: la fatiga per les caminades, escollir les destinacions per visitar, seleccionar desplaçaments, sortejar la multitud a les voreres, triar on menjar i què menjar, avaluar què comprar o protegir-se de la pluja. Els carrers, monuments, botigues i alguns museus són magistralment il·lustrats per Jilian Tamaki, que utilitza colors rosa pastís i bígar com a colors principals per representar una ciutat icònica, però també molt realista, amb escombraries als carrers o assetjadors molestos que s’animen en veure tres noies soles (i són uns quants). Afortunadament, Fiona té un caràcter decidit i no s’acovardeix davant dels bavosos ni davant de les inclemències. «Estem pagant una pasta per passar l’estona en aquest alberg… Som maquíssimes. Som joves. Som a la ciutat de Nova York. Ara poseu-vos les sabates“, exclama Fiona només deixar les motxilles a l’habitació.

El viatge succeeix a la primavera del 2009. Sempre és important saber en quin moment transcorre una història, i al segle XXI és fonamental per comprendre com, en pocs anys, la tecnologia ha canviat els nostres hàbits i costums. Ens referim, entre altres factors, a tot allò relacionat amb els mòbils. La paraula que dona nom a la novel·la gràfica, Roaming, fa referència al servei que ofereixen les companyies telefòniques a través del qual es permet als clients fer trucades, enviar missatges o navegar per Internet en llocs on la companyia contractada no disposa de cobertura pròpia. El 2009, tot just fa tres lustres, les protagonistes tenen por de fer trucades o enviar missatges per si l’import de la factura es dispara (factura que arribarà, s’entén, als pares, al Canadà, entreveient un perfil social determinat, de classe mitjana alta). I cercaran per la ciutat llocs amb accés gratuït a xarxes wifi obertes. Aquesta condició o limitació tecnològica implicarà que hi pot haver el perill de separar-se sense adonar-se’n i quedar aïllada del grup. El títol resulta simbòlic fent un paral·lelisme entre els mòbils i les persones.

Al llarg de les més de 400 pàgines contemplem les vicissituds de les tres protagonistes, coneixent-ne les inquietuds més íntimes. Les autores tenen un gran talent per mostrar els alts i baixos de l’amistat, tant en aquest com en els treballs anteriors. També podem observar la feina de les tres parelles que es formen. La de Dani i Fiona, menys intensa ja que estan acostumades a conviure els últims mesos. La de Dani i Zoe, d’ascendència coreana, grans amigues que es retroben, però amb una desconeguda present en tot moment, molt acaparadora. I, finalment, la de Zoe i Fiona, especialment quan aquesta comprèn que Zoe és lesbiana i decideix conquistar-la, fins al punt de tenir relacions sexuals, a la mateixa habitació on descansa la seva amiga, que escolta tot el que passa. L’alcohol i la marihuana incentiva algunes situacions més desinhibides. La guionista de la novel·la gràfica recorda a les entrevistes que ella també va sortir de l’armari a la seva època universitària.

Les petites friccions, els diàlegs entre elles o amb vianants, i les interaccions amb altres hostes de l’alberg són narrats amb mestratge per Mariko Tamaki, que sap dotar també d’un ritme contemplatiu necessari en una obra d’aquestes característiques, on els personatges fan les seves instantànies particulars (això sí, amb càmeres digitals), i el lector disposa de vinyetes a tall de fotografies dels diferents llocs visitats. Cal destacar les vinyetes de pàgina completa o doble pàgina, i els espais en blanc que oxigenen el tràfec continu de les turistes i contribueixen a situar el lector geogràficament. Els colors pastís també contribueixen a potenciar la sensació que tots estem descobrint la ciutat per primera vegada, i a entendre l’amor que li tenim en veure-la a la ficció durant tota la vida.

Les dues autores reconeixen que es van inspirar en els records del seu primer viatge a Nova York, de les emocions que sentien, en positiu i en negatiu, una ciutat que produeix admiració i temor a parts iguals (Jillian va arribar a viure una temporada a Nova York). Contrasta la lluminositat d’alguns carrers molt coneguts amb la foscor gairebé completa d’altres, i el contrast de visitar el Museu Americà d’Història Natural i el Museu Metropolità o una botiga M&M o d’altres singulars. Dani i Fiona li expliquen a Zoe en arribar que no s’espanti per les maletes que porten, que en realitat van buides per omplir-les amb les compres de tota mena que pensen fer, especialment de roba. «Comprarem unes quantes coses que no necessitem», exclama Fiona, animant a les amigues a començar el repte del dia.

Aquestes tribulacions diàries ens serveixen per veure les seves interaccions, especialment amb les dues velles amigues que intuïm una evolució en la relació. Es perceben els canvis produïts en créixer, de com alteren les connexions personals, els primers amors, els primers fracassos, la incertesa implícita en els joves… Curiosament, fins i tot les autores reconeixen que la mateixa ciutat de Nova York havia canviat (botigues que obren i tanquen, decoracions, referències, senyalètica, etc.). Com que és Nova York, l’arxiu d’imatges digitals disponibles és enorme, i la seva datació és una eina perfecta per als creadors. Com que és una història amb compte enrere (sabem en tot moment que és un viatge de cinc dies), tot és més intens amb el pas del temps, especialment per a les dues amigues que tornaran a separar-se al final de l’itinerari.

Roaming (2023) és la tercera novel·la gràfica de les dues autores. Mariko Tamaki (Toronto, 1975) és cinc anys més gran que la seva cosina, Jillian Tamaki (Ottawa, 1980), encara que aquesta ja tenia una experiència prèvia dibuixant còmics quan li va proposar fer una novel·la gràfica conjunta. El resultat va ser Skim (2008), publicat un any més tard en castellà per Ediciones La Cúpula. Protagonitzada per una estudiant de secundària, d’aspecte gòtic i amb sobrepès, tracta aspectes relacionats amb el suïcidi a l’adolescència i el seu dol conseqüent, la depressió, els primers amors i la recerca de la identitat. L’experiència prèvia com a dramaturga va aconseguir un resultat espectacular, amb uns diàlegs i una definició de personatges singulars, especialment tenint en compte que es tracta d’una etapa convulsa amb les emocions a flor de pell com és l’adolescència o la segona adolescència, a finals de secundària i principis de la universitat, com en el seu darrer treball conjunt. També la importància de destacar el que significa la representació, en tots els sentits.

El reconeixement nacional i internacional de Skim va ser immediat, cosa que els va obrir les portes a totes dues, malgrat que va ser el seu següent treball conjunt el que les va catapultar, guanyant els premis més importants del sector, amb una de les millores novel·les gràfiques d’aquest segle: Aquel verano (This One Summer, 2014), publicat també en castellà per Ediciones La Cúpula, amb la qual porta diverses edicions i continua sent possible trobar-la a les llibreries, una joia d’una complexitat temàtica més gran. La història de dues amigues a les vacances d’estiu, descobrint el món al seu voltant mentre els grans discuteixen i el poble on estiuegen acull el pas de l’adolescència a la maduresa. Novel·les gràfiques per a adults, on els joves lectors se sentiran interpel·lats en les seves inquietuds i pors. No es perdin les Tamaki.