Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Ens hem conscienciat de la realitat migratòria que es viu a Ceuta, entenent els diferents punts de vista i fugint de paternalismes”, explica la Martina, alumna de segon de batxillerat dels Jesuïtes Casp, després de visitar la frontera entre Espanya i Marroc en el marc d’un projecte del centre educatiu anomenat Frontera Sud.
La Valentina, dels Jesuïtes Sant Gervasi, remarca que veure la tanca és el que més li ha remogut: “L’activitat que sense dubte ens va marcar més a tots i totes va ser el dia que vam poder veure la frontera en primera persona. Es podia veure com la frontera anava pujant les muntanyes i separant Espanya del Marroc. Veure la frontera on centenars de persones han hagut de saltar per començar a fer realitat el seu somni, arriscant la seva vida, ens va impactar”.
Són algunes de les vivències dels més de 40 alumnes de set centres de Barcelona, l’Hospitalet i Lleida que van visitar Ceuta, juntament amb educadors, dins de l’experiència pedagògica Frontera Sud de la Fundació Jesuïtes Educació amb l’objectiu que l’alumnat s’aproximi i conegui la realitat de les persones migrants.
Un escenari d’aprenentatge
Durant els dies de l’estada a Ceuta han conegut joves migrants i han visitat la tanca fronterera amb el Marroc, on cada dia arriben persones que fugen de conflictes, persecucions o situacions econòmiques o climàtiques que deriven en crisis cronificades.
Així ho destaca Virginia Menéndez, educadora responsable de Frontera Sud, que assenyala que la iniciativa “és molt més que un viatge, és un escenari d’aprenentatge des de la vivència, una experiència per viure i conèixer la situació migratòria des del terreny i un procés per connectar amb la realitat i poder passar a l’acció des del sentit”.
Frontera Sud no parla de “bons i dolents” i convida a conèixer diferents actors relacionats amb el procés migratori, des dels protagonistes que ho pateixen de primera mà, fins a entitats socials i la Guàrdia Civil. L’objectiu és també “desfer prejudicis treballant el racisme i el classisme que moltes vegades tenim integrat en la nostra cultura”, destaca Menéndez.
Fa més de deu anys que es fa aquest projecte, si bé al principi es tractava més aviat d’una experiència d’estiu i ara està dins del calendari lectiu. El balanç, explica l’educadora, és “molt positiu” per a la institució i “molt impactant” per a l’alumnat. “Estem molt satisfets de veure com rere l’experiència es compleix un dels objectius, el de l’aprenentatge integral de l’alumne. L’alumne es posa en contacte amb una realitat de la qual aprèn i, alhora, es qüestiona què pot fer, des de les seves habilitats”.
Un mur creat el 1992
Un dels aspectes que més impacta els i les estudiants és el fet de conèixer, davant la pròpia tanca, que aquest mur existeix des del 1992, amb l’aprovació del Tractat de Maastricht, que reafirmava la lliure circulació dels ciutadans de la Unió Europea en el territori dels Estats membre. “Quan el comandant els explica això, l’alumnat veu que hi ha unes persones que compleixen unes ordres de no deixar passar, i que a una banda i a l’altra de la tanca hi ha realitats molt diferents”, resumeix Menéndez.
Un altre moment clau és quan entren en contacte amb l’organització de suport a persones refugiades Migra Studium, que acull joves per tal d’evitar que vagin a un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), els ensenyen la llengua i els acompanyen en el procés d’adaptació. “L’associació ens permet tenir un dia de contacte amb els joves migrants i l’alumnat es queda parat perquè veuen que són joves com ells, que tenen somnis”.
Gran part dels somnis dels migrants tenen a veure amb buscar feina, i l’alumnat d’aquí se’n fa creus pel desconeixement que tenen de la situació laboral a Espanya, de l’atur i de les possibilitats reals de treballar. “Pensen que han fet un gran viatge, que són joves totalment esperançats, però que els queda molt per recórrer. Ja veuen migrants a les seves ciutats, i saben que la seva situació és difícil”, afirma l’educadora sobre la visió de l’alumnat.
Joves que tenen somnis
Un dels aprenentatges que s’emporten els estudiants és el canvi de mirada amb les persones estrangeres que viuen als seus barris: “Veuen que darrere de cada persona hi ha una història, uns somnis, un patiment. Una cosa que els van dir era que, entre les persones que saltaven la tanca, hi havia joves forts i amb estudis, amb famílies que invertien perquè saltessin la tanca; igual que les famílies de l’alumnat d’aquí estalvien per pagar els estudis a l’estranger, per exemple”.
A Ceuta, l’alumnat català té dues hores lliures per parlar amb els veïns i veïnes de la ciutat sobre com se senten en la ciutat fronterera: “Veuen que hi ha tot tipus d’anàlisi de la realitat migratòria, hi ha qui ho integra en el seu dia a dia i diu que està bé, i altres a qui els genera inseguretat per moments com els del salt massiu”.
Abans del viatge
Frontera Sud forma part d’una matèria optativa, Problemàtiques Socials, que la comunitat jesuïta prefereix anomenar Reptes Socials. De tot l’alumnat que fa aquesta assignatura, un màxim de 50 estudiants fan el viatge de forma voluntària a Ceuta. Abans, però, tota la classe participa en diferents activitats que es fan durant el curs per conèixer la realitat de les persones migrades.
A Barcelona, per exemple, durant un matí fan una vetlla pel tancament dels CIE que inclou la visita de diferents punts significatius, com ara el menjador social de la Parròquia de Santa Anna, els serveis de migració del carrer Tarragona, prop de plaça Espanya, i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que hi ha al Paral·lel. Un cop atesos per diferents persones que hi treballen a aquests indrets, es dirigeixen al CIE de la Zona Franca.
“Veuen que la realitat migratòria és molt complexa, des de gent que demana almoina fins a treballadors d’empreses estrangeres, i veuen que arriben molts menors”, insisteix Menéndez.
“La paraula migració ja no és només un concepte”
Aproximar-se a aquesta realitat no respon totes les preguntes de l’alumnat, però ajuda a formar-los com a ciutadans i ciutadanes. Tal com explica la Júlia, dels Jesuïtes el Clot, “en aquest viatge no hem trobat solucions, no hem trobat respostes, però recordant aquella tarda a peu de frontera, amb la tanca de tres metres davant nostre, ens adonem que la paraula migració ja no és només un concepte per nosaltres, sinó que són cares, somriures, noms i somnis”.
En aquest sentit, l’Anna, de Lleida, assegura: “Quan mirava la tanca, em venia una imatge. No veia només la tanca, sinó que em venia la imatge de persones intentant travessar-la. Fills, menors, mares embarassades… I després també relacionar-ho amb els joves amb qui havíem estat, passant la tarda, cantant i ballant, que tenien les cicatrius d’haver saltat la tanca. Vincules la tanca amb les cicatrius. La tanca, de fet, és la prova final del viatge.”
