Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Universitat de Barcelona (UB) ha rebut tres queixes en les quals s’acusa un dels seus grups de recerca de manipulació psicològica i pràctiques sectàries. Es tracta del centre de recerca CREA (Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats), que segons els denunciants exerceix control sobre la vida privada de tots els seus membres, en un funcionament similar al de les sectes. La UB va rebre la primera denuncia el 18 de maig, i després de recollir informació sobre el cas, dues persones més van confirmar els fets, motiu pel qual han traslladat el cas a la Fiscalia el 6 de juny.
Segons alguns testimonis que han passat pel CREA, i que recull TV3, el control en aquest centre de recerca arriba a un extrem en què molts dels seus membres viuen en pisos compartits –la majoria d’ells, separats per sexes– i són forçats a compartir les seves experiències de parella, així com a demanar permís sobre amb qui poden mantenir relacions sexuals.
En una roda de premsa celebrada aquest mateix dilluns, els representants del CREA han negat les acusacions i han assegurat que no tenien cap “notificació” de les denuncies. Ho ha expressat en aquests termes Marta Soler, professora de Sociologia i directora del centre, que ha afirmat que se n’han assabentat “a través d’un mitjà de comunicació”. Soler ha qualificat les denuncies d’una campanya de “calúmnies” des de l’anonimat contra el CREA, que segons ella s’haurien iniciat des que ells van iniciar una línia de recerca sobre assetjament sexual a les universitats, i que també respondrien a “envejes professionals”.
El 2004 la UB ja va iniciar una investigació per denuncies similars, però va quedar arxivada al cap de poc. Tot i així, però, la Fiscalia va instar llavors a la universitat a que enviés un requeriment a aquest centre de recerca perquè rectifiqués pràctiques de manipulació psicològica que s’havien detectat cap als seus membres. El llavors director, el catedràtic de Sociologia Ramon Flecha, va acabar deixant el càrrec, que va passar a ocupar Soler. Des de CREA neguen que la dimissió estigués vinculada al requeriment.
Un exmembre del centre, que ha volgut mantenir l’anonimat, ha explicat a El Diari de l’Educació com va viure en primera persona la pressió psicològica exercida pel grup, sota la promesa de la recerca de la felicitat. “Et fan creure que només dins del grup i si fas tot el que et diuen assoliràs la felicitat”, afirma. La bíblia del grup és el llibre El amor en la sociedad del riesgo, escrit per Jesús Gómez, àlies Pato, amic d’infància de Flecha i també professor de la UB mort fa uns anys. Cada setmana, afegeix, els membres del grup celebren assemblees als pisos en les quals expliquen als altres el seu passat “de cara a resocialitzar-nos en base al que diu el llibre”. El grup manté viu el record de Pato a través de les activitats de la Fundación Jesús Gómez, creada després de la seva mort.
Les denúncies es produeixen un mes després de la celebració a la facultat d’Educació de la UB (Campus Mundet) d’un seminari titulat Lo crea o no lo crea: sectas en el ámbito educativo, en el que va participar Juantxo Domínguez, president de RedUNE –que es defineix com una xarxa estatal de prevenció sectària i de l’abús de la feblesa–, la psicòloga Marga Barranco, i el professor de teoria de l’educació Àlex Caramé. La xerrada completa, de dues hores, es va penjar fa només una setmana a YouTube.
A la xerrada no es va fer al·lusió directa al CREA, encara que va sobrevolar en l’ambient, ja que, a banda de l’ocurrent títol, entre el públic hi havia exmembres. En tot cas, el seminari bàsicament va consistir en una explicació teòrica sobre les estratègies i formes d’actuar dels grups coercitius d’avui dia, i en com cal conscienciar als alumnes del perill de caure en les seves xarxes, ja que, per edat i situació emocional poden ser més proclius, en especial si aquests grups actuen sota l’empara d’una institució de prestigi.
El febrer de 2015 des del compte de Twitter @CalDenunciar ja es va encetar una campanya oberta contra el CREA, al qual qualificava retiradament de secta i grup de manipulació psicològia. Aquest compte ha difós diversos documents en els quals es descriu la forma en què suposadament el grup anul·laria la personalitat dels seus adeptes, i acusa Flecha de ser-ne el gurú. Segons denuncien, els membres del CREA viurien en pisos compartits, separats per sexe –fins i tot en els casos de parelles amb fills–, i senten adoració per Flecha, al qual internament qualificarien com “l’Einstein de l’educació”. El grup, segons els denunciants, també garanteix als membres la felicitat per la via d’una feina estable i les relacions sexuals.
Ramon Flecha és l’impulsor de les comunitats d’aprenentatge, una experiència d’educació oberta que va néixer en una escola d’adults de La Verneda i que amb els anys s’ha exportat a diverses localitats espanyoles i llatinoamericanes. Segons es diu al document abans referit, aquesta escola d’adults és considerada pel grup com “la millor escola del món”.
CREA es considera víctima de la lluita contra l’assetjament
Des del CREA consideren “difamacions” les acusacions que han rebut sobre suposades pràctiques sectàries, i han vinculat aquestes queixes amb la seva línia de recerca sobre violència de gènere i assetjament sexual a les universitats. “Des que vam trencar el silenci sobre l’assetjament sexual a les universitats l’any 2004 i vam dur a terme una recerca pionera a l’Estat sobre la Violència de Gènere a les Universitats catalanes i espanyoles, hem rebut atacs i difamacions constants i sistemàtics des de l’anonimat”, lamenten en un comunicat.
“Malgrat els atacs i les resistències en crear universitats lliures d’assetjament no han aconseguit aturar-nos ni ens aturaran”, sentencien des del CREA. Les denuncies aparegudes contra ells, segons exposen, estan afectant les seves personals i professionals.
