El 8 de maig del 1914 començaven les classes a l’Escola del Bosc. L’Ajuntament de Barcelona, per tal de millorar la salut dels infants de la ciutat, va prendre la feliç iniciativa de crear les escoles del bosc i les colònies i banys de mar, seguint l’exemple de les Open Air Schools. Més endavant, entrarien en funcionament l’Escola del Mar a la Barceloneta i l’Escola del Parc del Guinardó. En aquestes escoles confluien dos moviments aleshores en boga: l’higienisme -que tenia cura de la salut i l’educació física- i la pedagogia activa de l’Escola nova, que atenia la seva salut cultural, intel·lectual i social, amb teories i pràctiques que s’enfrontaven radicalment als postulats pedagògics tradicionals de la vella escola, on la veu i les decisions del mestre hegemonitzen el procés educatiu i els mètodes d’ensenyament es basen en la memorització i la repetició, dins d’un edifici tancat i asfixiant semblant al d’una caserna.
Rosa Sensat va se cridada a dirigir aquesta apassionant aventura pedagògica que ella mateixa ens explica a Vers una nova escola. Una mestra molt preparada que acaba d’arribar d’un viatge a l’estranger, pensionat per la Junta d’Ampliació d’Estudis, que li va permetre visitar les escoles més innovadores de Bèlgica, Suïssa i Alemanya i conèixer algunes de les figures educatives més influents, com és el cas de Claparède a l’Institut J.-Jacques Rousseau a Ginebra o de Decroly a l’escola de l’Ermitage. Uns referents que van deixar una gran petjada en el nou centre barceloní.
En aquesta institució pionera es plasmen bona part dels principis de l’Escola Nova. Heus aquí alguns exemples: “El nen ha de ser considerat com el centre del sistema educatiu”; “el coneixement del nen i el respecte de la seva personalitat i dels seus drets han de ser els eixos sobre els quals ha de girar l´educació”; “s’ha de posar el nen en contacte directe amb les formes de la vida, la naturalesa i el treball humà, per tal que adquireixi nocions immediates dels éssers i de les coses”. I tot això s´aconsegueix mitjançant una educación integral que conrea i fa crèixer tots els aspectes de la personalitat de l’infant: sensorials, cognitius, emocionals, socials, físics, artístics, manuals, morals i espirituals, en plena natura, on l’infant, segons Rousseau, és al medi genuí que estimula el seu autodesenvolupament i, segons Rosa Sensat, és el medi del qual l’home no s’hauria d’haver allunyat mai. Però aquesta mitificació de la natura queda equilibrada per l’educació social i per l’estudi i la imersió dins l’entorn urbà.
Qualsevol espai exterior és converteix en un aula d’aprentatge: la pineda perfumada del jardí de l’escola on s’observen els canvis del temps, el creixement de les plantes o la vida dels insectes, arribant a confeccionar amplis herbaris i insectaris; o la planta de l’antiga Bàrcino romana, en una de les sortides per elaborar una monografía sobre Barcelona amb la consulta de diversos plànols, opuscles i llibres que consulten a la biblioteca. I qualsevol esdeveniment pot promoure una lliçó ocasional improvisada o un centre d’interès: una nevada, la noticia de la firma de l’armistici i de la victòria dels aliats, la descoberta d’una estrella molt brillant o la vinguda d’un grup de nenes noves. I sempre que és posible, inspirant-se en el principi de globalització decrolyà, es procura que les matèries d’ensenyament s’enllacin i es relacionin al màxim, tal com succeix amb els problemes de la vida real. En aquesta escola l’alumne marca, sense presses i evitant la sobrecàrrega de continguts, el ritme de treball i dacció.
A fora l’aula es promou l’observació i la recollida de dades i a dins se’n fa la recapitulació i la síntesi, precedides de les oportunes experimentacions. El que és pretén, sobretot, és que l’escola -concebuda com una llar o com una prolongació de la llar familiar- connecti amb la vida: que aquesta entri a l´escola i que aquesta s’abraci continuament amb la vida. És l’única manera que l´educació escolar i extraescolar es vagin retroalimentat contínuament. Per això, l’escola no és una preparació per a la vida sinó la mateixa vida on els infants comencen a ser considerats persones i ciutadans.
El llegat de l’Escola del Bosc ha tingut fins avui un llarg recorregut. I moltes de les seves idees i propostés originàries, malgrat els nou context i els nous temps, segueixen sent d’una gran actualitat. Perquè les belles i poderoses idees mai no moren.
