Han passat més de tres anys fins que, finalment, aquest dimarts ha vist la llum el nou decret que regularà el model d’escola inclusiva a Catalunya. Un text que posa les bases perquè tots els nens i nenes amb discapacitat intel·lectual tinguin garantit el dret, si les seves famílies ho volen, a anar a una escola ordinària, tal com recull la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. El decret planteja també una reconversió dels centres d’educació especial i va acompanyat de 142 milions d’euros de pressupost, a distribuir al llarg de quatre cursos.
“Tots els alumnes s’escolaritzen en centres educatius ordinaris” i, “excepcionalment, els pares, mares o tutors poden sol·licitar l’escolarització del seu fill i filla en un centre d’educació especial”, recullen els articles 17 i 18. Sense citar explícitament els alumnes que tenen necessitats educatives especials, el text, que s’ha aprovat aquest dimarts en Consell Executiu del Govern i que supleix el que hi havia vigent desde 1997, blinda el dret d’aquests infants a anar a escoles ordinàries, un plantejament pioner a tota Espanya.
El Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu satisfà així una demanda històrica d’entitats com les que formen part de la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva. A partir d’ara, els infants amb discapacitat se’ls escolaritzarà per defecte als centres ordinaris, a no ser que l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) ho desaconselli i, en última instància, la família estigui d’acord en dur-los a un centre d’educació especial. En aquest sentit, l’informe que faci l’EAP ja no serà un dictament vinculant, sinó que serà consultiu.
“Les famílies han de tenir l’última paraula, perquè són les que coneixen els seus fills, però sempre assessorades pels professionals i pels centres; no podem deixar que trïin a l’atzar, les hem de protegir”, exposa Carme Ortoll, directora general d’Educació Infantil i Primària del departament d’Ensenyament. Hi coincideix Noemí Santiveri, portaveu d’Escola Inclusiva: “La primera característica d’un model d’escola inclusiva ha de ser que no hi hagi barreres d’entrada al sistema”, celebra.
A les aules catalanes, segons dades proporcionades per Ensenyament, hi ha actualment 32.000 alumnes amb necessitats educatives especials (la major part, fruit d’una discapacitat intel·lectual, però també sensorial o física), dels quals poc més del 20% estan en centres d’educació especial. D’aquests, segons estimacions d’Ensenyament, uns 2.000 tenen discapacitats lleus i uns 5.000, més severes. Tot i que amb el nou decret no s’espera un trasvassament d’infants dels centres especials als ordinaris –el més habitual és que acabin l’escolaritat allà on l’han començat–, Ensenyament sí que preveu que la pràctica totalitat dels infants amb necessitats educatives lleus que entrin al sistema a partir de P-3 ho facin ja a les escoles ordinàries.
Filosofia d’atenció a la diversitat
El que més destaquen des d’Ensenyament és que el nou decret pretén posar les bases d’un canvi de filosofia en el model inclusiu, que passi de centrar-se en els infants amb discapacitat –i els seus diagnòstics– a la diversitat de tot l’alumnat –amb els suports concrets que necessiti cadascun d’ells–. “Es plantegen mesures intensives, és a dir, recursos, per l’alumnat amb necessitats educatives especials, però el text regula universalment la manera de planificar l’educació per donar resposta a les diferents maneres de ser, participar i aprendre dels nens i nenes”, assegura Mercè Esteve, subdirectora general d’Ordenació i Atenció a la Diversitat.
A això respon l’article 7 de mesures i suports a l’alumnat, que distingeixen entre els suports universals, els addicionals i els intensius. Aquests últims es refereixen al suport auditiu que podria rebre un alumne sord o al d’un vetllador pel qui té problemes d’autonomia. Però els suports universals van en la línea de replantejar la pràctica docent per a personalitzar l’ensenyament o les avaluacions perquè sigui adaptat als alumnes, inclosos els que tenen necessitats educatives especials.
És en aquesta direcció que, segons Ensenyament, ja s’han posat en marxa els plans de formació del professorat, un dels punts clau, juntament amb els recursos, per a què la inclusió vagi més enllà de garantir que un nen amb discapacitat és a l’aula ordinària. Actualment ja han rebut formació la meitat dels mestres d’educació especial.
142 milions per a professionals i formació
Pel que fa als recursos, el decret va acompanyat d’una memòria econòmica de 142 milions d’euros, el gruix dels quals aniran destinat a professionals de suport, encara que també per a formació o equipaments d’aules i de noves tecnologies. Aquesta partida, defensa Ortoll, s’haurà de sumar a les millores que en els últims pressupostos ja es contemplaven per a l’escola inclusiva, com per exemple la creació de noves Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE), que amb el nou decret passen a deniminar-se SIEI (Suports Intensius a l’Escola Inclusiva), i la contractació de desenes de mestres d’educació especial i de tècnics en els últims dos cursos.
Per Santiveri, “els recursos no són el que farà funcionar el model inclusiu, sinó que ho serà la formació i l’acompanyament del professorat”. Tanmateix, psicopedagoga Dolors Viqué considera que els recursos són “insuficients” i que caldria plantejar, per exemple, rebaixes de ràtios. Viqué, que veu en el decret una millora per al sistema, alerta també d’algunes mancances –que ja va recollir en un informe per CCOO–, com per exemple que no es concreti prou com quedarà la inclusió en l’etapa d’escola bressol o en espais com el menjador escolar o les extraescolars.
Centres especials, proveidors de serveis
El nou paper dels centres d’educació especial és una altra de les grans novetats del decret, que progressivament preveu que es converteixin també en centres proveidors de serveis i recursos (CEEPSIR) a les escoles ordinàries. La intenció és que mantinguin com fins ara l’escolarització d’alumnes amb discapacitats severes i que, a la vegada, destinin alguns dels seus professionals i mitjans a millorar la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials als centres ordinaris.
Aquest canvi el valora “molt positivament” Cristina Vall-llosera, responsable de l’Àrea d’Infància i Joventut de Dincat, una federació que agrupa una part important dels 105 centres d’educació especial que hi ha a Catalunya, la majoria dels quals són concertats. Els temors d’aquests centres a un desmantellament complet queda dissipat en el decret, perquè, explica Esteve, “és als centres especials on hi ha un coneixement especialitzat molt valuós que no podem desaprofitar, al contrari”.
En aquest sentit, per ara, el que farà Ensenyament és cobrir les despeses dels professionals dels centres d’educació especial que faran l’acompanyament a les escoles ordinàries, una tasca que consistirà des de l’assessorament als tutors fins a la col·laboració en l’atenció directa als alumnes en les hores que es marquin. En el moment d’aprovar el decret, ja hi ha 13 centres especials que estan implementant aquest model, sense comptar-ne alguns que ja ho feien pel seu compte.
La coordinació amb els centres de Salut
Un altre dels reptes del model d’escola inclusiva –i una de les crítiques històriques assenyalades pels professionals– és la coordinació entre els centres educatius i els de salut. La psicopedagoga Dolors Viqué alerta que la “saturació” dels centres públics de salut mental infantils i dels d’atenció precoç (CESMIJ i CEDIAP, respectivament) “fa que el treball amb els serveis educatius tingui molt marge de millora”. Els centres de salut són els que diagnostiquen els infants que tenen trastorns i discapacitats.
El que preveu en aquest àmbit el decret és que Ensenyament “ha d’establir un treball de coordinació integral i de continuïtat amb el departament de Salut” per garantir “assessorament i orientació dels centres de salut mental” a les escoles i instituts que tinguin un SIEI.
