Opinió

L’art de celebrar amb art

Què té la paraula art que, quan l’afegim, transforma qualsevol acció humana en quelcom més profund? No és el mateix cuinar que practicar l’art de cuinar, acompanyar que viure l’art d’acompanyar, educar que exercir l’art d’educar. L’art, quan acompanya un verb, no només afegeix valor: el dignifica, el transcendeix. És el gest convertit en intenció, la tècnica tenyida de sensibilitat, el fer connectat al ser.

I si parlem de celebrar, què en diríem? En l’àmbit educatiu, celebrar sovint es confon amb cloure, amb decorar, amb aplaudir. Però celebrar és molt més que fer festa. És aturar-nos per donar valor al que som, al que hem viscut, al que compartim. Els éssers humans celebrem perquè necessitem sentit. Perquè reconèixer una fita no és només marcar una data: és enfortir el vincle, recordar d’on venim i cap on anem. Celebrem perquè estimem. Perquè sabem que allò que celebrem avui, un dia ho enyorarem.

L’art activa les àrees cerebrals associades al plaer i a les emocions profundes

Ara bé, què passa quan celebrem amb llenguatges artístics? Quan la paraula, la música, la dansa, el teatre o la plàstica s’entrellacen amb el motiu de la celebració, es produeix una mena de catarsi. Ho deia Aristòtil a la seva Poètica, i ho confirma avui la neurociència: l’art no només commou —transforma. Ens travessa emocionalment i ens remodela per dins. Segons Semir Zeki, l’art activa les àrees cerebrals associades al plaer i a les emocions profundes. I Vygotski ja intuïa que l’art ens ajuda a créixer personalment i socialment: ens fa comprendre el món, posar-hi nom i sentit.

A l’Escola Guinardó, cooperativa de mestres fundada el 1927, ho vivim així. Entenem l’art com una eina pedagògica essencial. No només l’ensenyem, l’habitem. En diferents moments del curs, celebrem la vida a través dels llenguatges artístics. I el 23 d’abril, per Sant Jordi, tot l’alumnat —d’I3 a 4t d’ESO— transforma el pati en un gran escenari viu. Allò que s’hi representa no és només un espectacle: és una experiència col·lectiva que modela el nostre imaginari i enforteix la comunitat.

Entenem l’art com una eina pedagògica essencial

Aquest projecte artístic, que integra competències específiques i transversals, és una situació d’aprenentatge viva, real, que traspassa l’aula. Treballem amb psicotècniques des de les primeres etapes per connectar cos i emoció, ment i creativitat. Ens entrenem per estar presents, per escoltar, per expressar. I tot això floreix quan celebrem. Perquè allà, en aquell moment compartit, l’art i la vida es troben. I passa la màgia.

Caminar cap al centenari de l’escola, que celebrarem el 2027, és també una invitació a reafirmar aquest compromís. Amb l’educació, amb l’art, amb la comunitat. Perquè si volem una escola amb ànima, necessitem educar des de l’art —i celebrar amb art.

Nota: Aquest article s’inspira en diversos pensadors que han reflexionat sobre el poder transformador de l’art. Ja a l’antiguitat, Aristòtil parlava de la catarsi com a efecte emocional de la tragèdia. Lev Vygotski, a Psicologia de l’art (1925), destacava la funció formativa de l’expressió artística en el desenvolupament personal i social. I més recentment, el neurocientífic Semir Zeki (Inner Vision, 1999) ha demostrat que l’art activa àrees del cervell associades al plaer i a les emocions profundes.

Referències:

• Aristòtil. Poètica.
• Vygotski, L. S. (1990). Psicología del arte. Madrid: Akal.
• Zeki, S. (1999). Inner Vision: An Exploration of Art and the Brain. Oxford University Press.