Article publicat a eldiario.es
PISA , PIACC, Education at a Glance , Education Policy Outlook… en els últims anys l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) inunda regularment els sistemes educatius amb informes de tota mena. Es mesuren els resultats dels alumnes de 15 anys, s’observen els números, es comparen les polítiques d’unes i altres nacions, s’analitzen fortaleses i debilitats de l’educació dels països membres de l’organització.
A Espanya l’OCDE s’ha convertit en el referent educatiu, almenys per al Govern del PP. Des que va configurar el seu gabinet, el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, envia senyals a tot el que vulgui escoltar citant els informes i recomanacions que realitza l’organització per justificar i recolzar les seves polítiques. L’últim cas es va donar fa un parell de setmanes, quan el Ministeri va enviar una nota que es titulava: “Els primers resultats i l’OCDE donen un reconeixement a les estratègies polítiques i les mesures de la LOMCE”.
“No és casualitat. Sabem què és l’OCDE”, resumeix el sentir de bona part de la comunitat educativa Mario Bedera, portaveu d’Educació del PSOE al Congrés, en al·lusió al caràcter econòmic de l’organització.”Tots els informes estan fets per economistes i tenen un biaix de partida molt marcat, estan fets des del punt de vista economicista”, argumenta.
El Ministeri confirma i desmenteix el temps. Segons Ismael Sanz, director de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE), l’OCDE és una referència més per a Espanya, no l’única. “Hi ha diversos exemples de bon fer educatiu, diversos països com Canadà, Finlàndia o Japó que han aconseguit combinar l’excel·lència en l’educació i l’equitat, i que constitueixen un bon referent de polítiques i programes a dur a terme”, explica. Sanz afegeix que també “hi ha organismes internacionals i supranacionals com la UE, l’OCDE i la IEA que duen a terme proves en què participa Espanya”, encara que admet que “els estudis i informes de l’OCDE són de gran utilitat també per al Ministeri”.
Entre uns i altres hi ha els que, com José Antonio Martínez, president d’honor de la Federació de Directius de Centres Educatius Públics FEDADi , opinen que si l’OCDE s’ha fet el referent “és perquè no hi ha un altre, ni més ni menys” . Segons l’opinió de Martínez, “tothom vol explicacions quantitatives, nombres … L’OCDE té unes dades que, independentment de les interpretacions que es facin després, són inqüestionables quant a la seva solvència, la seriositat amb què les tracten, etcètera”. Però aquest director d’institut reconeix que l’OCDE “és una organització per al desenvolupament i veuen les coses des del punt de vista de l’ocupabilitat”.
“Una estratègia deliberada”
Però on el Ministeri veu una suma d’avaluacions i informes la Marea Verda, col·lectiu educatiu que lluita contra la LOMCE, veu “una estratègia deliberada d’una part de la societat, la que governa ara, de posar en valor una visió neoliberal de la vida, i l’OCDE forma part d’això”, sosté José Luis Pazos, portaveu de la Confederació d’Associacions de Pares CEAPA, integrada a la Plataforma en defensa de l’escola pública.
Bedera coincideix amb aquesta tesi de l’estratègia deliberada. “Tot el que té a veure amb l’educació s’entén en termes d’oferta i demanda, es va fent que l’educació perdi el perfil de dret per passar a ser un bé de consum”, analitza.
Dins dels informes i avaluacions que realitza l’OCDE el vaixell insígnia és PISA, un examen trianual que realitzen els alumnes de 15 anys dels països membres –i altres que no ho són, en l’última edició van participar més de 60 països–. L’OCDE utilitza els resultats d’aquest examen, que avalua les competències dels estudiants en matemàtiques, ciències i llengua. La tendència en educació és que ja no interessen els coneixements sinó saber aplicar-los, el que es coneix com a competències. Amb els resultats, realitza classificacions per països i avalua quines polítiques funcionen i quins no.
En els últims anys PISA s’ha convertit en el referent educatiu mundial. PISA dóna i PISA treu. Però cada vegada hi ha més veus que s’alcen contra aquesta referència. Pocs dies abans que es publiquessin els resultats de l’última prova al desembre, el diari britànic The Guardian va publicar una carta oberta signada per 50 acadèmics del món anglosaxó alertant dels danys de PISA i de l’enfocament economicista de l’examen donada l’organització que l’afavoreix .
“Si tot ho mesurem en paràmetres econòmics perdrem una part essencial del que alguns pensem que és l’educació”, afirma el diputat Bedera. “L’objectiu de l’educació és fer ciutadans. Si a més fem bons tècnics que rendeixin en el treball, perfecte. Ells [diu en al·lusió als que governen] pensen que a l’escola s’aprèn a multiplicar i dividir i els valors es porten de casa. Altres pensem que l’escola socialitza, t’obliga a ser tolerant i posa sobre la taula altres valors que no tenen per què ser els de la teva família”, aprofundeix.
“Les polítiques consideren l’evidència”
Sanz, director de l’INEE, nega la major. “No crec que hi hagi tal enfocament. Les polítiques educatives han de tenir en compte tots els aspectes i facetes. Qualsevol investigador que aporti una idea basada en rigorosa evidència empírica té les portes obertes a l’INEE”, afirma.
I amb caràcter general, afegeix: “L’educació té molts objectius: alguns d’ells són la realització de la persona, la seva formació com a ciutadà o l’adquisició de competències”, argumenta. A més, Sanz defensa que “les polítiques educatives del Ministeri tenen en consideració l’evidència empírica i les bones pràctiques dels països que han aconseguit arribar a l’excel·lència i l’equitat educativa. La UE s’ha marcat per al 2020 una sèrie d’objectius en matèria d’educació i formació -relatius a la taxa d’abandonament prematur, població amb estudis superiors, escolarització infantil, etcètera que constitueixen una guia per a les polítiques educatives “, afegeix. I defensa la validesa dels programes de l’OCDE com PISA: “Són el resultat del consens entre experts educatius de 65 països i els seus informes contenen informació rellevant sobre aspectes que funcionen bé –i malament– en altres sistemes”, argumenta.
Per als opositors a aquesta manera d’enfocar l’educació el problema, a més, és que l’OCDE engloba països molt diferents entre si i amb realitats molt variades, no comparables entre si.”Els països de l’OCDE no són els mateixos que els de la UE. Inclou països de Llatinoamèrica, Àsia, …”, explica Carlos López, secretari general de FETE-UGT, la secció educativa del sindicat. I segons ell, el Govern utilitza aquesta disparitat “amb una clara intenció política. Quan fa referències a les ràtios d’alumnes per aula o els sous, parla de països que poden estar des dels 600 o 700 euros fins als que arriben als 3.000, per la qual cosa desvirtua la mitjana”, afirma en al·lusió a l’última andanada d’Educació contra els mestres.
