“No ho permetrem”. Amb aquestes paraules han respost les principals entitats del sector educatiu català a la insinuació del Govern d’introduir una casella per al castellà en els formularis de les preinscripcions escolars per al curs que ve. Una vegada més, sindicats, associacions de famílies i estudiants han tancat files entorn del model d’immersió lingüística que garanteix el català com a llengua d’ús per defecte a les aules.
“El model lingüístic és una linea vermella i respondríem amb tota la contundència, amb mobilitzacions, vagues o desobediència si fa falta”, assegura Ramon Font, portaveu del sindicat majoritari a l’escola pública, USTEC·STEs. De manera semblant s’expressen des de CCOO: el responsable d’educació, Manel Pulido, que afirma que faran “tot el que faci falta” per impedir una mesura que, afegeix, modifica el sistema educatiu sense comptar amb prou consens.
Les alarmes han saltat en la comunitat educativa catalana quan el secretari d’Estat d’Educació, Marcial Marín, ha afirmat ser “sensible” a les peticions d’algunes famílies perquè s’introdueixi una casella per al castellà en les preinscripcions escolars. Marín ha confirmat a més que ja estan treballant en l’ordre que regula les preinscripcions, que se sol publicar a Catalunya per aquestes dates, encara que no ha deixat clar si inclouran la mesura.
Fins ara, els documents de preinscripcions escolars -que es reparteixen en escoles i en l’Administració- recullen en un peu de pàgina la possibilitat de demanar que els nens rebin atenció “individualitzada” en castellà en el seu primer curs, d’acord amb la llei d’educació catalana. El que podria introduir el Govern és una casella més visible pensada per escollir llengua per a tota l’escolarització, la qual cosa desmantellaria l’actual sistema d’immersió en català.
Així i tot, els professors insisteixen que no ho posaran fàcil. “Ja pensarem quina és la fórmula per boicotejar-ho, consensuant-ho amb la comunitat educativa”, avança Pilar Gargallo, presidenta de la federació catalana de Moviments de Renovació Pedagògica. Aquesta mestra insisteix que l’escola en català és “el mitjà a través del com tots els alumnes poden dominar ambdues llengües en acabar els estudis”.
“Decidir idioma en classe no és un dret”
La principal associació d’AMPA de Catalunya, FaPaC, també ha carregat contra la idea dibuixada per Marín, en proclamar que les seves afirmacions corresponen a “una politització de la llengua i de l’educació”. Des d’aquesta federació rebutgen que les famílies hagin d’escollir entre català o castellà per a les classes dels seus fills.
“Decidir idioma en classe no és un dret, hi ha decisions que sobrepassen la llibertat individual i que són col·lectives, per les quals no val allò que pot interessar-te més a tu, sinó al conjunt”, sosté la presidenta de FaPaC, Belén Tascón. En l’actualitat, la llei estableix que el català és la llengua vehicular en les escoles, encara que dóna llibertat als centres perquè elaborin els seus projectes educatius i lingüístics, fins al punt que un 14% ja fa classes en castellà (més enllà de la de Llengua Castellana) i molts altres més en anglès.
El que temen també les entitats i sindicats, que desconfien de la utilització del 155 per part del Govern, és que una hipotètica casella del castellà serveixi per avançar cap a un model en el qual se separi a alumnes per llengua. “Mai segregarem per idioma”, desafia Gargallo, afirmació a la qual se sumen la pràctica totalitat de sindicats de professors i estudiants.
Classes en castellà, el fracàs de Wert
Si finalment el Govern acaba facilitant l’elecció del castellà com a llengua d’ús en classe, es tractarà d’un nou intent per part del PP per aconseguir que aquesta sigui també llengua vehicular a Catalunya. El partit de Rajoy ho ha intentat per diverses vies, però fins ara mai ho ha aconseguit.
La gran operació per aconseguir-ho va ser la LOMCE, la reforma educativa aprovada 2013 solament amb els vots dels populars en la qual es deixa clar -sense especificar percentatges- que el castellà no pot ser exclòs com a llengua escolar. Si això succeeix, les famílies que vulguin poden matricular-se en una escola privada que doni classe en castellà i passar la factura a la Generalitat. No obstant això, amb les últimes dades disponibles de 2016, solament 150 famílies ho havien sol·licitat.
L’anomenada llei Wert també va oferir un millor camí a aquelles famílies que ja havien iniciat processos judicials contra la Generalitat per aconseguir educació bilingüe. Des de 2014 s’han succeït sentències que ordenen les escoles a impartir el 25% de classes en castellà si un alumne ho sol·licita. A principis de curs eren solament una dotzena els centres que estaven en aquesta situació.
