Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La immersió lingüística va ser una lluita de classe
Entre altres coses, Jaume Funes recordava en aquest escrit que l’acceptació i la implicació massiva de les famílies en la qüestió del català va arribar pel fet que els líders obrers dels anys setanta eren pares i mares de l’escola i tenien molt clar que per aconseguir que el seus fills formessin part de la societat l’havien de dominar. Recupera l’article complet aquí.
La lluita per l’escola: la igualtat d’oportunitats i el català
Als seus Racons de pensar, Jordi Mir i Paula Veciana van escriure ja fa uns anys un documentat reportatge en el que evocaven que “el primer lloc on es va portar a terme la immersió lingüística completa va ser Santa Coloma de Gramenet, en un context on es protestava per la manca d’escoles i es reivindicava la igualtat d’oportunitats”. Recupera l’article complet aquí.
L’escola catalana treu pit i demana desobediència
Una crònica de 2014 escrita pel Pau Rodríguez sobre una manifestació en defensa del català a l’escola, en la que es recollien aquestes paraules de Muriel Casals, aleshores presidenta d’Òmnium Cultural: “La immersió és un model d’èxit contrastat i avalat, garanteix la cohesió social i permet que tots els joves coneguin el català i el castellà, fet que els situa a tots en condicions d’igualtat per accedir entre altres coses al mercat de treball”. Recupera l’article complet aquí.
L’encaix del 25%
En aquest interessant article, el lingüista Rudolf Ortega analitzava les escasses possibilitats d’aplicar la sentència per la qual s’obligava a que el 25% de les hores lectives s’impartissin en castellà. Començava dient que havia estat parlant amb “un conegut catedràtic de dret constitucional, no precisament sobiranista, que sostenia que el dret d’elecció de llengua en l’escolarització dels fills és inexistent. L’argument és força obvi: el dret que tenim d’accedir als serveis públics no ens dóna dret a triar de quina manera volem rebre aquests mateixos serveis”. Recupera l’article complet aquí.
Què se n’ha fet de la nova escola pública?
Pel Jaume Carbonell, no hi ha cap dubte: “És evident que els continguts s’han modificat i que l’ensenyament i aprenentatge del català, amb la política d’immersió lingüística, ha estat un èxit indiscutible, malgrat els intents actuals per torpedinar-la”. Recupera l’article complet aquí.
La culpa de tot plegat és de les escoles?
Amb motiu sobre la polèmica de l’adoctrinament, escrivia no fa gaire Francesc Imbernon que “no es pot confondre cultura amb adoctrinament. La majoria del professorat, durant mols anys, ha treballat les dues llengües, ha desenvolupat valors de democràcia i solidaritat, cultura pròpia i propera, i no es mereix, una vegada més, que diguin que té la culpa del que està passant. Com diria Edgar Morin, estan cecs de coneixement, no poden veure més enllà dels seus límits”. Recupera l’article complet aquí.
Somescola surt en defensa de model educatiu català
I una altra notícia com a reacció a les acusacions d’adoctrinament, en aquest cas sobre el manifest elaborat per la Plataforma Somescola en defensa del model d’escola catalana. Entre diverses veus es recollia la de la presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Pilar Gargallo, que defensava els “valors democràtics, de cohesió social i integradors” del model català. Recupera l’article complet aquí.
L’escola té problemes, però no els que vostès diuen
L’ex secretari general de CCOO Joan Carles Gallego, sobre aquells qui desqualificaven el model d’escola catalana, escrivia que “qui s’instal·la en aquesta argumentació mostra una concepció de l’educació desfassada, acientífica i contrària al ple desenvolupament de les potencialitats de les persones, refractària als valors del plurilingüisme i negadora del caràcter inclusiu i democratitzador de la institució educativa. Recupera l’article complet aquí.
El Diari de l’Educació, 2025