El protocol contra la radicalització islamista a les aules: prevenció o estigma?

Des de finals d'any es troba en marxa un protocol impulsat pels Mossos i Esenyament que dóna recursos i formacions als docents, però que rep crítiques de veus musulmanes i antiracistes.

João França
 
 
 

Una estudiant de secundària musulmana en una imatge d’arxiu / © SANDRA LÁZARO

Amb la idea que la millor prevenció de la violència és una bona educació, la Generalitat anunciava el novembre del 2015, després dels atemptats d’aquella setmana a París, que treballaria per detectar la radicalització gihadista a les escoles. El protocol conjunt dels Mossos d’Esquadra i el Departament d’Ensenyament no es va posar en marxa fins a finals de l’any passat. Ara, diverses veus musulmanes i antiracistes qüestionen quina mena de prevenció s’està fent, sobre qui es posa el focus i com es crea l’estigma. Des d’Ensenyament destaquen que volen prevenir tota mena de radicalismes, però el nom de la mesura és clar: Protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista (Proderai).

El protocol (que es pot consultar aquí) inclou una proposta pedagògica per treballar a diversos nivells educatius després d’un atemptat, recomanacions per a prevenir factors de risc –com presentar “models d’èxit” convidant persones musulmanes als centres–, formacions als directors i directores de centres, i mecanismes com les Juntes Territorial d’Avaluació i Seguiment, formades per Ensenyament, Mossos d’Esquadra i policies locals, a les quals els docents haurien d’elevar possibles casos de radicalització.

La subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa del departament d’Ensenyament, Gené Gordó, assegura que cal “evitar polaritzacions i estigmatitzacions de la població, treballar la radicalització en general, tant la islamista com la xenòfoba”. Per això, en paral·lel al Proderai ja existia prèviament un Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions d’odi i discriminació. Això, però, no ha evitat les crítiques al fet que el protocol contra la radicalització posi l’èmfasi en la que s’anomena islamista.

Ainhoa Nadia Douhaibi, educadora social que treballa amb menors migrants, posa en qüestió que aquest protocol sigui realment necessari. “No existeix una realitat d’augment de la radicalització islàmica en el jovent”, assegura. L’educadora emfatitza que les dades de la fiscalia per a tot l’Estat parlen de només 12 expedients sobre radicalització de menors l’any 2015. Per Douhaibi, sota el discurs de la prevenció sovint s’hi amaguen pràctiques qüestionables “que són tolerades perquè tothom pensa que mai pot ser dolent prevenir”. “Al final es tracta de deixar clar qui és radicalitzable i són els nens i nenes musulmans o de contextos culturals musulmans o migrants”, conclou.

Des de la plataforma Musulmans contra la Islamofòbia, Ibrahim Miguel Ángel Pérez considera que”aquest tipus de mesures que serveixen teòricament per mantenir la seguretat el que fan és assenyalar des de les institucions els joves musulmans com a potencialment perillosos”. Aquest pare afegeix que “el protocol no té base científica o acadèmica que garanteixi la seva eficàcia, és només per donar la sensació que s’està fent alguna cosa”.

En la mateixa línia, Pérez critica mesures preses a nivell estatal, com el fet que s’inclogui l’extremisme dins el currículum de l’assignatura optativa de Religió Islàmica. “Això és un estigma en si mateix, perquè no té res a veure amb la religió, és com si en l’assignatura de Religió Catòlica s’hi inclogués contingut sobre la pederàstia dels cures”, compara.

Una mesura impulsada per Mossos

Des d’Ensenyament expliquen que el Proderai per als centres educatius neix per iniciativa dels Mossos d’Esquadra, de la mateixa manera que els Proderai que existeixen per a les presons i les policies locals. “La formació que s’ofereix als centres és totalment compactada entre Mossos i Ensenyament, i els Mossos mai van sols a un centre educatiu, sempre van acompanyats d’assessors i assessores de llengua i cohesió social amb el mateix missatge”, assegura Gené Gordó.

Això no els salva de les crítiques de les entitats. Fatiha El Mouali, tècnica d’acollida a l’Ajuntament de Granollers i membre d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, se sorprèn pel fet que el professorat no s’hagi plantat contra aquestes formacions en què el pes el porten els cossos policials. “Si són professors no poden mirar l’alumne com ho fa un policia; l’única mirada que poden tenir sobre l’alumne és la de professor”, qüestiona.

Pel que fa a la detecció de casos considerats de risc que són elevats a les juntes territorials, Gordó explica que fins a final de curs no es farà el balanç de l’aplicació del Proderai, però assegura que “no sovintegen”. “La detecció té poc pes en aquest procés, el més important i el que més interessa al professorat és la prevenció i la intervenció educativa”, assegura.

Per Pérez, però, aquesta mena de procediments són perillosos. “Hi ha persones, i també professors, racistes que amb aquest dispositiu de denúncia tenen una eina més per exercir la discriminació, poden denunciar un alumne per radicalització, activant un protocol que a saber quan es desactiva i vincula aquesta persona amb el terrorisme en un procediment administratiu”, assegura.

La polèmica dels factors de risc

Una de les qüestions més polèmiques al voltant del protocol és la de quins factors de risc poden mostrar un cas de radicalització. El document presenta factors vinculats al desenvolupament personal, al context escolar, a l’àmbit familiar i al context social, i planteja estratègies per donar respostes a fets com les baixes expectatives d’èxit, la dificultat d’establir vincles a la classe o la manca d’arrelament a l’entorn.

Mentre el text parla de factors de risc més generals, la subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa reconeix els perills de cercar indicadors de de l’adopció de conductes extremistes. “Un indicador en si mateix no diu res i poden ser inclús perillosos d’accentuar com a quelcom rellevant, però donen pistes”, diu Gordó.

A les formacions que imparteixen els Mossos és on es fan més presents aquests indicadors. En aquestes sessions amb direccions de centre es parla sobre l’Islam, les seves corrents i s’apunta quins elements podrien indicar radicalització, tot i que s’apunta que el fet que en coincideixin alguns no és porta necessàriament a aquestes situacions. Entre aquests factors alguns docents que han participat a les sessions destaquen pintar-se les ungles amb henna, no beure Coca-Cola o Pepsi, no escoltar música occidental, no voler celebrar el Nadal o Carnestoltes o tenir discursos sobre el califat de Còrdova o Al-Àndalus.

El Diari de l’Educació ha demanat al departament d’Ensenyament i als Mossos d’Esquadra el document amb els indicadors que es donen als docents en les formacions i cap dels dos organismes ens hi ha donat accés.

“Els Mossos estan dient als docents que han de vigilar els nens per coses que són simples expressions religioses”, critica Douhaibi. Més enllà d’això coincideix amb Fatiha El Mouali en el fet que “en una societat hostil” tampoc es pot jutjar els nens musulmans per fer pinya entre ells. “Això que s’anomenen guetos moltes vegades són les xarxes entre persones que estan vivint les mateixes situacions de discriminació i poden parlar i compartir moltes coses”, assegura la tècnica d’acollida.

Fomentar la convivència

El que tothom té clar, tant des d’Ensenyament com des de l’activisme, és que és clau educar perquè ningú se senti exclòs. Les diferències estan en que les veus externes asseguren que el Proderai va en la direcció contrària, mentre el Departament considera que serveix precisament per a això. “El protocol precisament reconeix com un factor de risc la manca d’una perspectiva multicultural al centre escolar”, remarca Gordó. “Cap alumne pot seguir un currículum que no se sent propi, que no reconeix la seva diferència, i nosaltres en aquest sentit donem orientacions des de fa molts anys per fer aflorar la diversitat al currículum”, afegeix, i també apunta que el document posa èmfasi en no parlar només dels atemptats que es produeixen a Europa “perquè molts d’aquests nens venen de països on hi ha atemptats”.

Fatiha El Mouali assegura que només podrem canviar la situació canviant la mirada dels professors: “Han de ser conscients que l’alumnat que tenen és de diferents orígens i que els docents també s’han de formar, perquè difícilment tindran coneixement sobre una desena de cultures que poden tenir a l’aula”.

Ibrahim Miguel Ángel Pérez, per la seva banda, reflexiona sobre la dinàmica en què s’emmarca aquest protocol. “A tota Europa veiem que hi ha una intencionalitat clara de generar una necessitat securitària, i això ens porta a una retallada de drets civils, perquè tu pots estar en desacord amb el sistema de valors que se t’imposen i això no significa que t’hagis de tornar violent; el 15-M va ser això”, apunta. “Però amb protocols com aquest ja tindran educat el personal docent per fer un control polític de la població, que ara apliquen als musulmans i més endavant podran aplicar a altres col·lectius”, conclou.