Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Què representa el tetramorf, les quatre figures alades obra de l’escultor Xavier Medina-Campeny que corona quatre de les torres de la Sagrada Família? Potser no ho saben tots els turistes que diàriament visiten l’obra inacabada d’Antoni Gaudí? Però ho saben els nens i nenes i tots els joves que estudien en escoles i instituts públics de Barcelona, la ciutat que trien tantes persones per visitar el seu temple més universal? Saben què explica la façana del Naixement els qui cursen Secundària en centres de la Generalitat a tot Catalunya?
Parlem de la Sagrada Família i Gaudí, però podríem parlar de la Capella Sixtina de Miquel Àngel i de tot el Renaixement italià, de la mesquita i catedral de Còrdova i l’art islàmic europeu, de les sinagogues, banys i cementiris en els calls de moltes ciutats que en guarden vestigis encara avui i que mostren la representació artística jueva vinculada a les seves tradicions i rituals. L’art, en definitiva, com a expressió de la vida terrenal i de la que transcendeix més enllà de la vida, des de qualsevol culte, a través de la pintura, l’escultura o el mosaic. I tantes tradicions que celebrem, que tenen un origen en algun culte religiós, com els dies de vacances que els alumnes tindran amb motiu de la Setmana Santa. Saben què és la Setmana Santa? I el Ramadà que farà absentar-se algun dels seus companys de classe?
La gran, i ineludible connexió de tanta cultura amb les diferents doctrines religioses ha motivat que des de fa temps s’estiguin preparant els materials per a impartir una assignatura aconfessional per a tot l’alumnat sobre cultura religiosa. Els departaments de Justícia, a través de la seva Direcció General d’Afers Religiosos, i d’Educació s’han coordinat per tal que aquesta matèria es comenci a donar en dotze centres públics de Primària i uns altres dotze de Secundària, a partir del pròxim curs. Això es farà com a part d’una prova pilot de tres anys de durada, en la qual s’anirà avaluant la idoneïtat de l’experiència.
Diversitat i convivència
Aquesta iniciativa s’emmarca en el Pla de Govern que preveu garantir la inclusió de la població nouvinguda i la seva promoció social i laboral. L’elaboració i execució del Pla, segons recull aquesta prioritat, és promoure el coneixement de la diversitat religiosa i la convivència interreligiosa com a mesures preventives de discursos d’odi.
“La idea seria que hi hagués trenta o trenta-cinc hores d’aquesta nova matèria a Primària i el mateix a Secundària, de manera obligatòria”, explica el coordinador del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC), Rafael Muñoz Melgar.
Patrimoni religiós
Des del SIERC, la iniciativa es considera “un pas endavant, perquè suposa el reconeixement per part d’Educació i de Justícia, a través de la Direcció General d’Afers Religiosos, de la necessitat de donar resposta a un interès majoritari dels ciutadans de Catalunya d’erradicar l’analfabetisme religiós i reconèixer la presència de la religió a l’aula com un fet normal i que pot i ha de dialogar amb la pedagogia i la ciència”. Ell coneix bé de què parla perquè durant anys va ser professor d’Història de l’Art i, com diu, “un 80% del patrimoni cultural a Europa és patrimoni religiós, i a Catalunya més encara. Catalunya neix arran del cristianisme, i la Declaració dels Drets Humans d’on prové? Li podrem donar mil voltes a nivell antropològic també, però aquesta és la realitat, i si el 85% de l’alumnat acaba la seva formació sense cap coneixement de cultura religiosa, ni cristiana, ni ortodoxa, ni musulmana, ni oriental, què fem?”, declara.
Muñoz Melgar considera que “el fet que el pla pilot s’hagi dissenyat des de la participació de representants dels dos departaments i d’experts docents de les principals confessions, li dona validesa”. Això sí, puntualitza: “Haurem d’estar atens al seu desenvolupament més enllà d’un pilotatge que només afectarà vint-i-quatre centres, que evidentment estan predisposats a participar en aquest projecte”.
Situació actual de l’ensenyament de religió
El coordinador del SIERC recorda que “en aquest moment, la formació religiosa confessional està present en tots els centres, que estan obligats per Llei a oferir-la, tot i que sigui de lliure elecció per a l’alumnat”. I apunta que “el professorat de religió catòlica imparteix un currículum competencial plenament alineat amb la LOMLOE i amb les directrius del Departament d’educació de la Generalitat i que integra coneixement de la resta de religions presents a Catalunya.
Tal com exposa el coordinador del SIERC, “a Catalunya actualment, aproximadament un 30% dels alumnes estan matriculats en centres concertats cristians, tenint, per tant, garantits coneixements de l’assignatura (que ja incorpora el coneixement d’altres cultures religioses, a part de la catòlica), o -si més no- cursen una matèria de cultura religiosa (tot i no seguir el currículum oficial de religió catòlica) elaborat per la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) i integrat en el marc de la LOMLOE.
Del 70% d’alumnes matriculats a centres públics -detalla Rafael Muñoz Melgar, “tan sols una mitjana del 15% cursa l’assignatura de religió catòlica. Dit d’una altra manera: al voltant de 600.000 alumnes acaben la seva escolaritat obligatòria sent analfabets religiosos, que és tant com dir analfabets culturals, fet propiciat en part per l’absència d’una assignatura alternativa a la religió”.
Més de 1.000 docents
El nombre total de professors que imparteixen religió ara mateix en centres de Primària o de Secundària és de 1.019 docents, però el relleu i substitucions d’aquests preocupa per la important escassetat d’aquesta especialitat. En aquest sentit, Muñoz Melgar expressa la voluntat del SIERC que, en cas d’assolir-se la universalització d’aquesta matèria, els agradaria “que es pogués inserir en un marc competencial docent, amb el reconeixement de la capacitació del professorat de religió com a expert en cultura religiosa”.
Rafael Muñoz Melgar és també membre del plenari del Consell General de l’Església en l’Educació, un ens creat fa només uns mesos a Madrid per la Conferència Episcopal Espanyola amb l’objectiu principal de promoure la reflexió compartida i la col·laboració de les entitats implicades en l’educació catòlica. Tots els seus membres han estat aquests dies treballant al voltant de temes com el del perfil docent del professorat de religió, les competències professionals i formació.
