Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Enguany, Fapel fa 40 anys que treballa per la llibertat d’educació. Per això, fa 40 anys que donem la benvinguda al curs escolar. Sempre amb optimisme i l’esperança que sigui millor que l’anterior. En tots aquests anys hem conegut, ajudat, orientat i donat suport a les AMPAs i representem a centenars de milers de famílies per fer realitat la formulació que la Declaració Universal dels Drets Humans fa de l’educació: educació per a tots, gratuïta, que desenvolupi plenament cada persona en la seva personalitat i que els pares i mares tinguin el dret preferent a triar el tipus d’educació per als seus fills.
Encara som lluny d’assolir plenament aquesta declaració? Sí. Però seguim lluitant amb optimisme i esperança cada dia per tal que es pugui assolir, i tenim pressa perquè els infants van passant any rere any per l’escola i sembla que va de baixada als resultats, les famílies volen triar i no poden, les generacions van passant i amb cadascuna perdem un llençol. Però no defallim. Gràcies al suport de gairebé 300 AMPAs i AFAs seguim endavant i, modestament, val a dir que s’han assolit algunes coses importants, amb diàleg i tenacitat i, alguna vegada, amb algun cop de puny damunt la taula.
Per què hem de ser optimistes, enguany? Si més no, s’enceten plans, programes, iniciatives, projectes, pilots en relació amb els resultats acadèmics, la diversitat i la inclusió, la formació del professorat, les pantalles, l’anàlisi i prospectiva del sistema… Plans i més plans que haurien de sostenir-se llargament en el temps per veure’n els resultats, perquè canviar de plans cada cop que hi ha un nou responsable, desanima. En aquests 40 anys hem vist passar 17 consellers i conselleres, és a dir un cada 2,3 anys… Un desastre perquè cadascun d’ells porta sota el braç la millor solució final que mai arriba. Però som optimistes de mena i cal seguir confiant en les persones, i treballar.
Els responsables d’administrar el sistema educatiu volen arreglar el món a l’escola, però on primer s’arregla és a la família, primera i principal educadora
Tenim raons pel pessimisme? Sí. Per una banda, cada any neixen menys infants, i lluny d’impulsar polítiques que ho facilitin als qui vulguin, tot és cada dia més complicat per a les famílies. Concretament, en educació, per l’aplicació de polítiques equivocades, cada cop hi ha menys escoles d’iniciativa social que les famílies puguin triar, i no es soluciona ni de bon tros el seu finançament per tal de donar compliment a la gratuïtat real.
Parafrasejant la consellera Anna Simó, hem de tornar als bàsics educatius, perquè l’escola s’ha convertit en la solució per a tots els problemes dels nostres infants, quan és a la família i el seu benestar on cal centrar-se per tal que els infants arribin a l’escola en les condicions i posar en valor l’educació que porten de casa, i aprendre i conviure que per això existeix l’escola. S’hi aboquen totes les solucions perquè “l’educació és la clau del futur”, però per això caldria criteri i sostenir-lo en el temps, almenys dues generacions. Els responsables d’administrar el sistema educatiu volen arreglar el món a l’escola, però on primer s’arregla és a la família, primera i principal educadora.
Els drets, les obligacions i les llibertats no s’escriuen en un paper, sinó que cal poder exercir-les i exercir-les activament i això és el que necessitem de tota la societat: administració, polítics, mitjans de comunicació, famílies, mestres i alumnes.
Som a les portes del nostre quarantè curs acadèmic i volem agrair d’antuvi la tasca del professorat i de les escoles. Esperem i desitgem que, aquest any sí, sigui una mica millor que l’anterior, i que les polítiques, les normatives i les accions dels qui governen vagin tenint en compte que han de garantir els drets i llibertats de tots tots tots els ciutadans: educació per a tots, gratuïta, que desenvolupi plenament cada persona en la seva personalitat i que els pares i mares tinguin el dret preferent a triar el tipus d’educació per als seus fills en igualtat de condicions.
