Reportatge

97.000 catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap títol tret de l’ESO el 2022

Més de 97.000 joves catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant el 2022, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del gener del 2023. Això equival a la capacitat del Camp Nou o a 3.200 aules que es podrien omplir amb tots els nois i noies que van deixar el sistema educatiu.

Amb aquestes xifres, la Fundació Bofill alerta sobre la gravetat de l’abandonament escolar prematur (AEP) i ha posat en marxa una campanya per reclamar un pla de xoc, i és que Catalunya continua liderant les xifres d’AEP amb un 16,9%, mentre que la mitjana espanyola és del 13,9% i l’europea, segons dades del 2021, és del 9,7%.

La taxa d’abandonament és el doble entre els joves d’origen migrat o de famílies amb baix nivell d’estudis respecte a la resta d’estudiants. “Si no s’impulsen actuacions concretes i molt intencionals, l’abandonament no baixarà i correm el risc que torni a augmentar en períodes de recuperació econòmica”, alerta l’entitat, que és marca com a objectiu reduir l’AEP fins al 10% europeu en els pròxims quatre anys.

Per a la Fundació Bofill, el més urgent és identificar l’alumnat amb més risc d’abandonament escolar; cobrir amb ajuts i beques les necessitats d’aquestes persones i els centres educatius; orientar-les durant tota l’escolarització secundària; donar suports addicionals de mentoria, i planificar i augmentar l’oferta d’educació post-obligatòria.

Per això, a través de la Plataforma de reptes i solucions Zero Abandonament, la Fundació crida a municipis i a la totalitat de la comunitat educativa a posar en marxa un moviment que acceleri el procés cap a l’erradicació de l’abandonament.

Més atur i més feines no qualificades

L’alumnat que no es gradua en ESO o que no continua els estudis quan acaba l’etapa obligatòria pateix un atur del 14%, enfront del 9% dels que han continuat en el sistema educatiu, i té quatre vegades més possibilitats de fer una feina manual no qualificada (30%, davant el 6% dels que no abandonen els estudis).

Una de cada tres persones que abandonen prematurament els estudis tenen dificultats per pagar l’habitatge, el doble que les qui han seguit estudiant. La salut també queda malmesa: només el 32% afirma tenir una salut bona o excel·lent, percentatge que arriba al 50% en el cas dels qui sí han continuat en el sistema educatiu.

“No volem normalitzar estar al capdavant d’Europa en abandonament escolar. No volem normalitzar que any rere any milers de nois i noies són empesos a deixar els estudis. No volem normalitzar el fracàs com a societat que suposa cada jove que abandona el sistema educatiu. Ara més que mai, és imprescindible sumar esforços per assolir una missió de país: Zero Abandonament Escolar”, indica la Fundació.

La campanya vol conscienciar del volum d’alumnes que cada any deixen els estudis: 11 joves cada hora, 226 cada dia i 8.080 al mes. Ha impulsat un manifest obert a signatures d’entitats i persones a títol individual, i ja compta amb la involucració de més de 300 persones d’entitats, ajuntaments i organitzacions.

Zero Abandonament convida a sumar-se als sis reptes que planteja: zero invisibilitat, per detectar perfils en risc d’abandonament; zero descoordinació, per impulsar un ecosistema local que cooperi en la lluita contra l’AEP; zero barreres econòmiques, per garantir un sistema d’ajudes econòmiques; zero dificultats d’aprenentatge, per assegurar els suports necessaris que motivin l’alumnat a continuar estudiant; zero desorientació, perquè hi hagi un acompanyament acadèmic-professional; i zero impediments al retorn, per impulsar noves oportunitats socials i educatives per als joves que surtin del sistema educatiu.

Dèficits del sistema

Elena Sintes és cap de projectes de la Fundació. Com a especialista en les recerques sobre abandonament escolar, indica que “estem on estem per molts motius, entre els quals alguns dèficits del sistema que, de moment, no hem vist una acció decidida a corregir-los”, en referència al Departament d’Educació.

Durant dues dècades hi ha hagut una reducció lenta però important de les dades d’abandonament escolar prematur, passant del 30% al 15%. Aquesta última xifra, explica Sintes, estaria relacionada amb la pandèmia de la covid-19, “per la manca de feina del sector serveis o de la construcció, que sol atreure nois i noies amb pocs estudis”. “Aquests sectors van quedar tocats i l’escola va ser un refugi per a una part d’ells i elles. Quan això s’ha activat, hem tornat a les mateixes, amb una feina de no qualitat i sou precari que acostumen a fer determinats col·lectius”, afegeix.

La responsable de projectes destaca que, si bé sí s’ha intentat millorar la situació, els intents no han estat suficients. L’aposta per ampliar més places de Formació Professional ha quedat curta, igual que la progressiva eliminació de la repetició. “La recerca demostra que la repetició no és una bona mesura perquè està molt vinculada a l’abandonament escolar. Qui repeteix, té possibilitat d’abandonar els estudis, perquè entra en un procés de desmotivació. No hi ha hagut mesures clares i decidides com les que proposem al pla de xoc per atacar els elements centrals”.

Sintes exposa que l’abandonament sovint està relacionat amb les dificultats econòmiques d’algunes famílies, que provoca que el jovent hagi de buscar feina per ajudar que entrin ingressos a casa. A més, destaca que hi ha problemes pel que fa a l’orientació adequada per tal d’acompanyar l’alumnat en risc de deixar el sistema educatiu. “La identificació d’aquestes persones s’ha vist que és un element primordial per evitar l’abandonament”, assegura l’experta.

De la mateixa manera, reclama una identificació de les persones que ja han deixat els estudis per intentar recuperar-les ni que sigui a una edat més avançada per garantir el dret a estar formades i tenir més oportunitats educatives i laborals. “El que ens sorprèn és que a Catalunya tenim una eina, el registre d’alumnat RALC, des del 2016 i seria un bon instrument per traçar l’evolució de l’alumne. Hi ha ajuntaments que ho estan reclamant perquè des de l’àmbit municipal es pugui fer servir com a eina de detecció”.

Casos d’èxit

Un dels objectius de la campanya de la Fundació Bofill també és avaluar experiències que han funcionat per tenir-les en compte i veure si els models que han funcionat en un territori o en un centre poden ser extrapolables a d’altres. Les escoles de noves oportunitats són un d’aquests exemples: “Són un model que s’està impulsant molt des de l’àmbit municipal, per vincular educació i aprenentatge. Nois i noies que havien abandonat els estudis, i que a vegades no tenen l’ESO, es tornen a reenganxar. Es troben amb un espai on tornen a recuperar l’hàbit d’estudi i experimenten professionalment. Sovint, aquesta experiència acaba en èxit i a vegades té una continuïtat educativa”.

Així, a Badia del Vallès, hi ha l’Observatori de les Trajectòries Educatives, que pretén detectar interessos formatius per prevenir la desafecció escolar. A Viladecans, l’Escola Municipal de Noves Oportunitats vol donar resposta a persones d’entre 16 i 24 anys que han abandonat prematurament els estudis.

D’altra banda, la Fundació Impulsa, promou a través del Mètode Impulsa que els joves becats accedeixin a estudis d’FP i tinguin un acompanyament personalitzat amb una persona mentora de referència. Per part seva, Gavà té el programa Beques Gavà Jove per facilitat la mobilitat en transport públic en estudis postobligatoris per tal que estudiar a fora no sigui una barrera per al jovent amb pocs recursos.