Anàlisi

La importància de traduir i divulgar els clàssics

El 2021, Diábolo Ediciones iniciava una col·lecció que recupera diferents llibres de clàssics de tires de premsa estatunidenca, que inclou títols emblemàtics com Polly and her pals (1912-1958), de Clif Sterrett (amb dos volums publicats), Thimble Theatre (1917-1930), de E. C. Segar, i Domingos con Walt y Skeezix (Gasoline Alley, 1918-actualidad), de Frank King. Un lustre després, coincideix l’arribada a les llibreries del segon volum de Bringing Up Father (1913-2000), de George McManus, i el cinquè de Li´L Abner (1934-1977), d’Al Capp.

Tota la col·lecció ha estat traduïda pel catedràtic en ciències de la computació de la Universitat d’Alcalá, el Dr. Francisco Sáez de Adana, director de la Cátedra UAH de Investigación y Cultura del Cómic. Sáez de Adana és autor de Milton y los piratas. Un ensayo sobre la obra maestra de Caniff (2023), on recopila una part de la investigació que ha fet analitzant l’obra del reconegut autor de còmics en general, Milton Caniff, i en particular la contribució a la cultura popular d’una de les sèries més conegudes de l’autor: Terry and the Pirates.

(Nota: Entrevista realitzada al Dr. Francisco Sáez de Adana el dimarts 30 de setembre de 2025). Els dos som membres de la Junta de la Sociedad Académica de Estudios del Cómic (SAEC), una entitat sense ànim de lucre creada el 2024 l’objecte de la qual és reunir tot el professorat i persones estudioses del còmic i la narrativa gràfica que tinguin el propòsit de promoure i intensificar la recerca i l’ensenyament en aquests camps. Entre les activitats realitzades hi ha, precisament, la d’incentivar la investigació dels autors i obres clàssiques, però, també, és fonamental la divulgació d’aquestes obres perquè siguin accessibles al públic en general. En el teu cas, decideixes que, a més de fer recerca, pots contribuir també des de la responsabilitat de traductor. Per què és important traduir i publicar els clàssics?

En el cas concret que comentem, els còmics clàssics estatunidencs publicats en forma de tires de premsa diària i de pàgines dominicals poden resultar extremadament difícils de consultar. La seva publicació era efímera, es publicava en un diari, i, volàtil, ja que els fulls de diari es degraden amb el pas del temps. La seva influència a nivell nacional i internacional durant dècades és una dada manifesta, per la qual cosa la seva recuperació en facilita l’anàlisi i la traducció permet la divulgació de l’obra en una edició accessible al públic en general. La recuperació d’aquestes obres ha estat històricament molt parcial i esporàdica, per això aquestes edicions, totes elles acompanyades d’articles biogràfics i introductoris, permet que el lector pugui comprendre la magnitud d’aquestes obres.

Aquesta tasca de recuperació permet comprendre la història del medi, tenint en compte que aquestes obres han passat a la posteritat per la seva alta qualitat, amb plantejaments gràfics que ens resulten moderns ja que en molts casos van ser els pioners i molt influents, i amb desenvolupament de personatges i trames que han aguantat molt bé el pas del temps, convertint les històries en universals. Els diferents llibres publicats a la col·lecció es poden llegir perfectament avui dia, tenint sempre present la data en què van ser publicats.

El passat 1 de març de 2025, durant la celebració del Saló del Còmic & Manga de València, s’atorgava el Premi Antifaç a la Contribució al Patrimoni del Còmic a Diábolo Ediciones, precisament per aquesta tasca de recuperació i edició de clàssics del còmic internacional. El reconeixement de la crítica, els premis del sector i l’acceptació per part del públic ha estat una garantia per continuar la col·lecció?

Vam començar el 2021 sense saber exactament quin seria el resultat final. Va ser raonablement ben rebut, tant aquell primer llibre com els següents, tant per la qualitat de les edicions com de les obres seleccionades. Si la publicació esdevé un fet aïllat, queda molt bé, però la veritable repercussió s’aconsegueix a partir de consolidar una col·lecció, que mantingui un nivell de qualitat alt, sempre acompanyat de textos que contextualitzin l’obra. En aquest cas, l’alternança de títols ha permès tenir una visió panoràmica molt interessant per al lector, sigui expert o simplement un lector ocasional. El gran format de l’edició publicada, lleugerament inferior en mida del full del diari original, permet gaudir encara més del detall del dibuix, en alguns casos amb excel·lents acabats quant a l’expressió de personatges, vestits, decoració i escenaris.

Les tires de premsa diària i les pàgines acolorides dominicals podien tenir milions de lectors, cosa que feia que els autors fossin també exigents amb la qualitat del guió i del dibuix. Al setembre de 2025, coincideix la publicació en castellà de dues obres de dos autors que tenien quelcom en comú: tots dos van ser extremadament famosos i populars durant dècades, tant a nivell nacional com internacional.

Eren persones molt influents a la societat del moment. Al Capp (1909-1979) va arribar a tenir el seu programa de televisió, per exemple. George McManus (1884-1954) era considerat una celebritat, rebut a molts països per les autoritats en els seus viatges, amb experiències que li servien després d’inspiració per a la tira. A tots dos els realitzaven sovint entrevistes a premsa, ràdio i televisió, participant en tot tipus de programes. El còmic de Li’L Abner es va arribar a publicar el mateix dia en més de mil diaris diferents, amb més de seixanta milions d’exemplars en total, en setanta-un països diferents, traduït a dinou idiomes durant dècades. Es van fer diverses pel·lícules en cada cas, serials de ràdio i obres de teatre, a més d’una gran quantitat d’articles de promoció de tota mena. Tot això va contribuir enormement a la popularitat de les tires de premsa i d’ells mateixos.

George McManus va ser el creador i autor de Bringing Up Father (1913-2000) fins a la seva mort el 1954. Després va ser continuada per diversos autors fins a la seva desaparició definitiva, vuitanta-set anys després del seu inici. Es considera McManus com un dels grans pioners de la historieta, amb una gran influència en molts autors, com el mateix Hergé, autor de Tintín, que reconeixia haver-lo llegit a la seva infància i joventut. Com altres autors de la seva generació. Són còmics que van marcar una època.

Les tires de McManus s’estaven publicant a diversos països alhora, popularitzades també amb l’èxit de les onze pel·lícules que es van estrenar a les sales de cinema. No es pot entendre el còmic francbelga de mitjans del segle XX sense la influència d’aquest autor. I, recentment, s’ha publicat una investigació que revela que tampoc no es pot entendre el manga modern sense la influència que va suposar Bringing Up Father a Osamu Tezuka (1928-1989), considerat com el Déu del Manga. Aquestes tires de McManus es van publicar a la premsa japonesa abans i després de la Segona Guerra Mundial.

Bringing Up Father explica la vida i les aventures de Jiggs, un immigrant irlandès als Estats Units que es converteix de sobte en milionari i com, malgrat la seva nova condició, intenta conservar els seus vells hàbits, per horror de la seva peculiar esposa Maggie, que s’adapta al seu nou estatus social, provocant conflictes continus i hilarants entre els membres de la família. Quins van ser els reptes més importants que vas haver d’afrontar a la traducció?

A diversos països, especialment a Llatinoamèrica, van canviar el nom dels protagonistes. En el meu cas, vaig decidir mantenir els noms originals, molt icònics en la història dels còmics (per exemple, les pel·lícules en porten el nom al títol), però sí que vaig haver d’adaptar alguns noms de personatges secundaris que apareixen esporàdicament, en què el nom té una intencionalitat determinada, moltes vegades amb connotacions còmiques, la qual cosa obligava a una adaptació en castellà. Pel que fa als jocs de paraules, n’hi ha de dos tipus: els que són propis de la llengua anglesa i m’obliga a buscar un equivalent en castellà, i d’altres que són expressions més relacionats amb l’època, per la qual cosa em vaig haver d’adaptar en cada cas, ja que depenia de si era comprensible per a un lector sense necessitat de notes aclaridores.

Quan John Steinbeck (1902-1968) va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1962 li van preguntar qui era el seu escriptor favorit del moment, i la seva resposta va ser contundent: Al Capp, a qui va postular com a candidat. En aquest cas, tenim la sort que Diábolo Ediciones està publicant la col·lecció de Li´L Abner (1934-1977) des de l´inici, incorporant en cada volum dos anys de tires diàries i de pàgines dominicals. És una col·lecció que va començar en plena Gran Depressió, als anys trenta, en què el contrast còmic es produeix en aquest cas entre una família rural de l’interior dels Estats Units amb la part adinerada de la família que viu a la gran ciutat.

En aquesta època en concret és força comú la publicació d’històries costumistes de la societat estatunidenca a les tires de premsa. Recordem que cada dia es publicava una tira, i per això les vivències d’aquests personatges es convertien en part de la quotidianitat i de la rutina dels lectors. I, sobretot, destacaven les tires amb grans contrastos de classe, com en aquest cas, que era la publicació líder sens dubte. Els diners substituïen les classes aristocràtiques de la noblesa, i els xocs culturals provocats pels nous rics resultaven còmics. A més, a Li’L Abner no només es jugava amb l’aspecte monetari, sinó que destacava per reflectir les diferències entre la societat rural i la urbana, unes diferències que queden explicitades fins avui quan veiem que a les eleccions estatunidenques es vota completament diferent a cadascuna d’aquestes zones, per exemple. El fet que es publiqués diàriament de forma continuada durant quaranta-tres anys per un únic autor va permetre consolidar una gran obra per lliuraments que permet visibilitzar com era la societat del moment. Per exemple, cal destacar les paròdies que va incorporar d’altres tires, novel·les o pel·lícules, que van ser acollides amb simpatia pels lectors i també pels parodiats, com el mateix Frank Sinatra, del qual l’autor va arribar a ser un gran amic.

Aquesta col·lecció també va tenir un impacte notable a la societat. Quan el personatge protagonista aconsegueix casar-se amb la seva parella, després de divuit anys de festeig, la notícia va ser portada de la revista Life (1883-2007). Era molt comú també que hi hagués referències des d’altres sectors, com el cinema, amb personatges com Orson Welles que presumia de ser parodiat en algunes tires i de tenir un original regalat per l’autor que penjava a la paret del despatx. Li’L Abner va tenir també un gran interès en el món acadèmic, la presència a la universitat era molt important, des de la investigació a la divulgació de les tires.

Durant una gran part del segle XX, les tires de premsa van tenir un reconeixement en general que les identificava com a obres de gran qualitat adreçada a un públic adult. Estaven més a prop de l’alta cultura, a diferència d’altres publicacions més adreçades a públic infantil i juvenil, com podria ser el gènere de superherois. En el cas de les tires còmiques no van tenir tampoc cap conflicte amb la polèmica que hi va haver d’autocensura als anys cinquanta, que va afectar notablement els còmics de terror i violents. De totes maneres, les tires de premsa van anar perdent protagonisme a partir de la dècada dels seixanta. Els diaris van deixar de ser un focus principal d’entreteniment, amb la consegüent disminució de l’espai reservat a les tires que, alhora, van disminuir de mida i van perjudicar la qualitat del dibuix. Els autors més longeus i de més edat van quedar també descol·locats davant els nous gustos dels lectors, amb generacions de joves molt diferents a les dècades anteriors, cosa que va portar al declivi progressiu en els últims anys de moltes col·leccions, i al final de moltes.

Diábolo Ediciones ha publicat cinc volums de la col·lecció de Li´L Abner que abasten una dècada entre 1934 i 1944. Quins han estat els reptes en aquest cas des del punt de vista de la traducció?

A Li´L Abner hi ha un repte addicional als que ja hem comentat. En aquest cas, hi ha una intenció per part de l’autor de distingir els habitants del poble del protagonista a partir del llenguatge, identificant-los com a catets, provocant continus conflictes en escenes en què els personatges no s’entenen entre si, encara que tots parlin en el mateix idioma. Per mi era realment un repte, ja que no podia prescindir d’aquesta situació optant per un castellà neutre, ja que no s’entendrien els gags. A més, a l’original s’indicava que el poble fictici era al sud, a l’interior del país, i jo no volia que en castellà es pogués associar el llenguatge a un territori concret. Vaig optar per recursos més associats al llenguatge parlat de forma col·loquial, com per exemple, utilitzar “pa” en lloc de “para”, o acabar la paraula en “-ao” en lloc de “-ado”. Aquests i altres recursos similars, en posar-los per escrit, contribueix a mostrar la diferència sense cansar el lector en castellà, que no atribueix aquesta manera de parlar a un territori determinat. En realitat, tots parlem així moltes vegades sense adonar-nos-en.

Em consta que estàs traduint el que serà el llibre número dotze de la col·lecció.

A finals del 2025 està previst que es publiqui en versió castellana el recopilatori Los extraños visitantes de la maravillosa tierra de Oz (Queer Visitors from Marvelous Land of Oz. The Complete Comic Strip Saga, 1904-1905), amb textos de L. Frank Baum i il·lustracions de Walt McDougall i W. W. Denslow, en una edició que recupera per primera vegada les pàgines dominicals que l’autor d’El maravilloso mago de Oz (The Wonderful Wizard of Oz, 1900) va realitzar en format còmic. Publicats en dos diaris que competien entre si als Estats Units de principis del nou segle, tots dos van contribuir a la promoció del segon títol de la mítica col·lecció, la novel·la La maravillosa tierra de Oz (The Marvelous Land of Oz, 1904). És un material inèdit pràcticament des de fa més d’un segle que s’acaba de publicar als Estats Units i que es podrà llegir en castellà pocs mesos després, per gaudir tots els aficionats. És un material de gran qualitat i molt interessant per comprendre millor l’univers d’Oz.