Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Són molt importants els espais i temps contracorrent per obrir forat i possibilitats de trobades i experiències on el propòsit és la connexió amb la trama de la vida i amb altres persones i no tot estigui mediat pels diners.” L’antropòloga i educadora social Yayo Herrero ha obert amb aquesta reflexió la Jornada anual d’educació 360 Comunitats educadores: aprenentatges, vincles i benestars més enllà de l’escola.“Tenir espais i temps compartits per trobar sentit a la vida no seria part del sentit del lleure educatiu?”
Les 400 persones participant a la 7a jornada, la gran majoria tècnics i tècniques del món local i també d’entitats socials diverses (associacions, fundacions, cooperatives, empreses, ateneus…) han començat la jornada a la UPF en cinc espais simultanis de pensament i acció co-organitzats per l’Aliança Educació 360 juntament amb la Diputació de Barcelona, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, l’IGOP de la UAB i la Facultat d’Educació de la UB.
En la conversa central Yayo Herrero, en una entrevista del periodista Ignasi Aragay, ha destacat la importància del lleure educatiu i les oportunitats foraescola en un context de transició ecosocial i fragilitat democràtica: “Hem d’aprofitar tots els espais i temps per crear comunitat perquè mai com ara ha sigut tan important preservar espais comuns per garantir una supervivència digna. Vivim un moment de segrest del temps brutal i cal fer una reflexió sobre com l’utilitzem perquè el lleure i el temps lliure o l’ocupes o te l’ocupen… amb les pantalles i els seus missatges d’odi i contra la vida.”
En aquest sentit, Herrero també ha afirmat que “s’hauria de tenir clar que tota l’educació en el temps lliure és una necessitat vital i crítica per poder tenir persones sanes, tant a nivell mental, com físic, com en la seva integralitat perquè no s’està parlant prou de com ens convertim en ciutadans i ciutadanes.” “Quins espais tenen els nens i nenes per poder socialitzar-se avui a part de l’escola? Molts cops, és complicat, però és una necessitat bàsica! Perquè és la socialització allò que et permet ser persona, tant com a nen com com a adult”, ha sentenciat.
Justament en aquesta direcció s’ha expressat la directora de l’Aliança Educació 360, Maria Truñó: “Volem que l’imaginari del lleure deixi d’estar només en l’esfera privada com si fos un extra o un luxe i que sigui un afer públic i un dret de primera garantit per les polítiques públiques. Hem de fer un salt cap a polítiques robustes locals i de país, tal com recull l’informe de la Síndica de Greuges sobre universalització del lleure educatiu que ens fem nostre. En el lleure d’estiu hem avançat molt en articular un consens social i polític al voltant del manifest A l’estiu ens hi juguem molt impulsat conjuntament amb la PINCAT: més de 100 federacions, col·legis professionals i entitats diverses s’han sumat a aquesta crida transversal i el Parlament de Catalunya ha aprovat una moció on insta al Govern a garantir dues setmanes d’activitats d’estiu, entre d’altres.”
En el balanç i reptes per seguir empenyent canvis en polítiques públiques d’educació 360, Truñó ha destacat que “treballem perquè es desplegui l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil ja aprovada i es prioritzin avenços en l’accés al lleure d’estiu ja que 300.000 infants i adolescents no fan cap activitat durant les vacances, un 40% dels municipis no ofereixen beques d’estiu i calen plans locals d’estiu, com els que estem impulsant amb la Diputació de Barcelona en el pilotatge Municipis per un Estiu Enriquit.” La Directora de l’Aliança educació 360 també ha assenyalat que “cal que s’aprovi una estratègia de lleure educatiu que compti amb tots els agents implicats i models diversos per aconseguir avenços reals que tots els infants i adolescents puguin gaudir del seu dret al lleure. Recordem que encara 1 de cada 3 nens i nenes de famílies amb menys recursos no fan cap activitat extraescolar.”
Treballs invisibles, precarietat i formació ecosocial en el lleure
Yayo Herrero també ha fet un elogi a la tasca de les cures invisibles que tenen lloc en el món del lleure: “Sempre diem que, perquè la vida se sostingui, hi ha d’haver qui fregui, qui cuidi… I dins del lleure també hi ha un treball reproductiu molt invisible. Per exemple el d’aquells tècnics que es barallen per aconseguir més subvencions o beques per arribar als infants que no tenen recursos… És un treball invisible que és clau i que també cal posar en valor.”
Herrero també ha ressaltat que l’educació en el lleure tradicionalment ha estat un espai laboral precaritzat, i ha advocat perquè hi hagi un canvi de mirada. D’una banda, a nivell institucional: “Ha de ser un objectiu bàsic de la política enfortir aquests espais.” De l’altra, a nivell de monitoratge: “dignificar la professió d’educador en el lleure també implica una feina de formació per comprendre el món que tenim al davant i ser capaços d’explicar-lo. El 80% dels joves han interioritzat un sentiment de culpa pel canvi climàtic, sense tenir-ne una visió global. Entendre la profunditat de les crisis que estem vivint requereix formació per transmetre correctament tota aquesta complexitat.”
