Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Estudiants de secundària d’arreu de Catalunya han tingut, aquest mes de gener, una oportunitat excepcional: treballar braç a braç amb estudiants del Massachusetts Institute of Technology (MIT), una de les universitats tecnològiques més prestigioses del món. Durant tres setmanes, aquest alumnat ha pogut aprendre, crear i experimentar guiats per joves investigadors procedents del programa MIT International Science and Technology Initiatives (MISTI), el programa d’internacionalització del MIT que facilita estades educatives a centres d’arreu del món. La iniciativa, coordinada a Catalunya gràcies a la col·laboració del CESIRE del Departament d’Educació, que impulsa el programa FAIG, i d’EduCaixa, ha deixat una empremta profunda en centres, docents i estudiants, que han viscut en primera persona una manera d’aprendre basada en l’experimentació, la cooperació i el rigor científic.
Tres d’aquests centres —l’Institut Escola Eixample de Barcelona, l’Institut Cardener de Sant Joan de Vilatorrada i l’Institut Escola Àngela Bransuela de Mataró— expliquen com ho han viscut.
Institut Escola Eixample: L’oportunitat d’aprendre amb una altra mirada
Per a la comunitat educativa de l’IE Eixample, la col·laboració amb EduCaixa, el CESIRE i FAIG, en el marc del programa MISTI, ha estat una oportunitat única per generar espais d’aprenentatge des d’una perspectiva diversa i enriquidora. De tot el que hem viscut al centre durant les tres setmanes de gener amb l’estudiant del MIT, voldríem destacar un parell d’idees.
Per una banda, el suport logístic i pedagògic d’EduCaixa i del CESIRE ha estat determinant per fer convergir dos programes d’innovació com FAIG i MISTI en una proposta coherent i alineada. Lluny de duplicar iniciatives, hem pogut desplegar un únic programa estructurat, amb sentit pedagògic i objectius compartits. Aquesta articulació prèvia redueix la càrrega organitzativa i en multiplica l’impacte, integrant la innovació dins el projecte educatiu amb una transformació real a l’aula. Quan les aliances es construeixen des de la complementarietat, la innovació deixa de ser un sobreesforç i esdevé una millora sostenible.
De l’altra, l’arribada d’una estudiant del Massachusetts Institute of Technology ha estat especialment motivadora per a tota la comunitat educativa. Aquest intercanvi ha obert finestres: hem conegut altres maneres de fer, però també hem pres consciència de les moltes coses que ja fem bé.
Per últim, aquesta aliança fa possible que instituts públics accedeixin a experiències d’alt nivell internacional que, d’altra manera, són de difícil accés. I això té un impacte directe: els nostres estudiants, vinguin d’on vinguin, poden començar a imaginar-se en espais d’excel·lència. Impulsar vocacions STEM amb equitat i inclusió no és només parlar de tecnologia; és generar confiança, referents i oportunitats reals d’empoderament, especialment per a les joves.
Martí Burriel Carranza: ambientòleg, docent de secundària amb experiència en l’àmbit STEAM, membre de l’equip motor del FAIG a l’IE Eixample i, actualment, forma part de l’equip directiu del centre.
Leyre Romero Miguel: Arquitecta Tècnica i Enginyera d’Edificació, docent de secundària amb experiència en l’àmbit STEAM i Disseny i membre de l’equip motor del FAIG.
Institut Cardener: Experiència de construcció de mecanismes amb alumnes mentors del FabLab
L’estada de la Marguerite Thesmar a l’Institut Cardener ha estat una experiència molt positiva i una oportunitat nova per aprendre. L’hem viscut amb intensitat i ha servit per impulsar la comunitat maker del nostre centre.
Des del primer contacte telemàtic fins a les tres setmanes de convivència al centre, la Marguerite s’ha integrat en diversos espais amb alumnes de 1r a 4t d’ESO. Ha conversat en anglès amb els grups de 4t, ha fet aportacions a les optatives de física i disseny, i ha conegut grups de treball cooperatiu que, en aquell moment, ideaven i resolien productes.
On més impacte ha tingut l’estada de la Marguerite és en el grup del FabLab Club. Aquí deu alumnes autogestionen un espai FabLab obert a la comunitat. Durant les dues primeres setmanes la Marguerite s’ha implicat en els processos de mentoratge de disseny i fabricació digital que aquests deu alumnes estaven realitzant com a encàrrecs dels grups de treball de projectes. Però no només ha acompanyat aquests processos sinó que com a repte els ha proposat idear i construir mecanismes. L’alumnat del FabLab s’ha fet seu el repte des del primer moment, alguns optant per fer reptes individuals, i altres resolent-los en col·laboració i altres incorporant-los als productes dels projectes.
Un cop presentada la proposta, la Marguerite ha acompanyat les idees, càlculs, esbossos i les primeres passes del prototipatge de cada un dels alumnes i ha estat durant la tercera setmana quan hem canviat horaris perquè el grup sencer es reunís amb la Marguerite amb més freqüència al FabLab i al taller. Aquesta flexibilització en els horaris on cada alumne ha pogut sortir d’algunes aules per anar al taller ha estat clau per a portar a terme l’elaboració dels prototips i poder arribar a conclusions sobre el què i el com de la construcció de mecanismes.
Marc Rodríguez Porcell: equip Faig de l’Institut Cardener.
Institut Escola Àngela Bransuela: Quan la física surt disparada del pati
Fa anys vaig deixar d’explicar la mecànica, l’electricitat o la pneumàtica només a la pissarra. Tot i tenir els millors exemples, esquemes clars i activitats ben preparades, al final del tema l’alumnat et preguntava: – Profe, això per a què serveix? Aquesta pregunta va desaparèixer el dia que vam començar a fer projectes i a crear al taller, que ara en diem espai maker o FaigLab : lloc on la teoria deixa de ser explicació i passa a ser necessitat.
Durant les tres primeres setmanes de l’any hem tingut entre nosaltres a la Graciela, alumna de 3r curs d’enginyeria mecànica del MIT que ens ha acompanyat al disseny, prototipatge i construcció de coets amb l’alumnat de 3r d’ESO i amb els de 2n d’ESO cotxes teledirigits.
Construir un coet amb una ampolla de plàstic i registrar el vol amb la micro:bit. Abans d’enlairar res, ja van aparèixer problemes: aletes massa grans, el pes, trajectòries impossibles, aerodinàmica… i de les lleis de Newton a l’hora de dissenyar els paracaigudes. La física no l’explicava jo: la necessitaven per entendre i resoldre el que tenien entre mans.
El projecte dels cotxes teledirigits, aparentment més senzill, va resultar encara més revelador. Les rodes no giraven igual, el cotxe no avançava i es veien forçats a repassar reiteradament el circuit per comprovar el funcionament dels components. Van aparèixer espontàniament paraules com alineació, fricció, relació de transmissió i potència elèctrica.
En aquests projectes l’error no penalitza: ens informa. Un coet que gira o un cotxe que no avança genera més aprenentatge que molts exercicis ben resolts. El contingut no desapareix; al contrari, es recorda mesos després perquè està associat a una experiència física. Treballar així és menys controlable i més caòtic, però també més honest. L’alumnat ja no pregunta si entra a l’examen, ara la pregunta habitual és: –Podem millorar la versió?
I és en aquest moment quan les STEM deixen de ser una assignatura i passen a ser comprensió del món.
Àngel Gallart Portas: docent de Tecnologia i responsable de l’espai de fabricació digital de l’Institut Escola Àngela Bransuela de Mataró.
