Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El dia de Sant Jordi es va llevar radiant; malgrat el ventet a Barcelona i les càrregues de pol·len que es feien sentir en ulls i nas, especialment. El grup d’Educació de Rella vam recordar que feia un any vam gaudir de la companyia de Javier González de l’associació Escuela Antoni Benaiges de Bañuelos de Bureba. Alguns i algunes no només recordàvem els dies que havíem viscut en escoles i instituts, sinó que hi continuàvem participant (jurats de Jocs Floral, participació en tallers, participant com a públic en el recital de poesia…). Ens havia arribat les ressenyes de llibres que algunes i alguns de nosaltres havíem elaborat pel Diari de l’Educació. Doncs això, dia radiant!!
Sabíem que a escoles i instituts hi havia mala maror, perquè després de l’èxit de diverses mobilitzacions, s’havia produït una ruptura sindical, perquè dos dels sindicats van signar uns acords amb el Departament d’Educació sense consultar al conjunt del professorat, però el dia de Sant Jordi, com passa sempre, es produeix una treva.
Però com en la llegenda, de cop el cel es va ennuvolar. I no perquè arribés el drac, sinó per l’anunci sobre el desplegament d’una prova pilot per introduir agents dels Mossos d’Esquadra de paisà en alguns instituts de Catalunya.
Mentre el professorat, les direccions i les AFAs reclamen professionals diversos per acompanyar la gran diversitat d’alumnat que es troba a les aules: homes i dones de l’educació i social, la psicopedagogia, la psicologia, la logopèdia, la infermeria, la mediació intercultural, l’administració, vetlladores i vetlladors… He repassat en les diverses plataformes, però en cap es reclamen Mossos d’esquadra.
Mentre es demana la professionalització i estabilització dels perfils de mediació intercultural o d’educació social perquè quan existeixen en un centre és degut a programes que finalitzen després d’un període breu de temps, el Departament respon amb l’anunci del mossos.
Mentre a molts centres educatius es reclama la figura d’administrador o administradora, el Departament respon que enviarà Mossos
Mentre les famílies d’infants amb dificultats diverses reclamen la figura d’infermeria als centres, el departament respon que enviarà Mossos.
Mentre Docents 080 es mobilitzen pel Dret dels infants a tenir un habitatge digne i reclamen al Departament que elabori un protocol d’actuació davant els desnonaments i que es posicioni a favor d’aquest dret, aquest respon que enviarà Mossos.
Mentre molts centres que reben matrícula viva reclamen educadors i educadores interculturals i aules d’acollida, el departament respon enviant mossos.
Mentre Plataformes de Docents reclamen una escola que posi la vida al centre, amb valors feministes, on es tingui en compte la cura, la diversitat i l’empatia, el departament, envia mossos.
Mentre molts centres i direccions reclamen poder desenvolupar els seus projectes educatius amb l’estabilització de plantilles, el departament envia mossos.
La LEC (Llei d’Educació de Catalunya), del 10 de juliol de 2009, defineix la convivència com una competència que s’ha de treballar activament, estableix que el sistema educatiu ha de promoure l’educació en valors per afavorir un clima de convivència que respecti el desenvolupament integral de l’alumnat o que els centres han de fomentar la gestió positiva dels conflictes com a part essencial de l’aprenentatge.
És evident que als centres hi ha conflictes; de tota mena. Però la responsabilitat dels equips està en entendre, segons es desprèn de la legislació que:
* La convivència com a aprenentatge: No és quelcom que “succeeix”, sinó quelcom que s’ensenya. Igual que s’ensenya matemàtiques, s’ensenya a gestionar la frustració, a dialogar i a respectar la diferència.
* La prevenció vs. la reacció: La llei empeny els centres a passar d’un model de gestió de conflictes (reacció) a un model de cultura de pau (prevenció).
* L’entorn segur per a l’aprenentatge: Sense seguretat emocional (clima de convivència), les capacitats cognitives de l’alumnat es redueixen. La convivència és, per tant, una condició necessària per a l’èxit acadèmic.
* Corresponsabilitat: La convivència no és només responsabilitat del docent, sinó de tota la comunitat educativa (famílies, PAS, personal del centre), tal com recull la LEC en la participació de la comunitat.
Moltes veus s’han pronunciat contra aquesta mesura, perquè queda clar que l’educació pública necessita més recursos no més policia. Però, a més, molta gent: alumnat, AFAs, l’han titllat de racista i estigmatitzadora perquè els centres on se’ls ha comunicat aquesta mesura (que no ha estat aprovada en cap òrgan democràtic) són centres amb un alt grau d’alumnat nouvingut. Nois i noies que ja pateixen els abusos policials a diari: escorcolls pel color de pell, desnonaments… De debò la mateixa policia que et demana el carnet pel carrer pot ser mediadora en el centre educatiu?
Des de la campanya Desmilitaritzem l’Educació (en la qual participen més de 100 entitats, sindicats de docents, la federació de famílies, agrupacions educatives, entitats de lleure i de foment de la pau, entre altres, i també RELLA), condemnem la deriva autoritària d’aquesta mena de programes que alimenten un discurs social antidemocràtic basat en l’ús de la força, el càstig i la vigilància, encara que s’edulcori amb paraules com a dissuasió o intervenció preventiva.
No, senyores i senyors del Departament d’Educació. Als centres educatius no hi ha un únic drac i no els ha de salvar cap cavaller en forma de Mosso d’Esquadra… Si escolten a les direccions, al professorat, a l’alumnat i a les AFAs, ja els explicaran què necessiten. Només els queda fer-los cas i aplicar-ho. Ja veuran com l’educació a Catalunya farà un salt qualitatiu espectacular.
