“Acabarem el curs amb tot el personal vacunat i començarem el vinent amb tothom immunitzat, i això ens fa pensar que el curs vinent les mesures de prevenció a les escoles i instituts podran ser diferents”. Així s’ha expressat el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en la roda de premsa que ha ofert aquesta tarda juntament amb la consellera de Salut, Alba Vergés, i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, per fer balanç del desenvolupament del segon trimestre, quan ha passat un mes de la tornada a les aules després de les festes de Nadal.
Tots dos consellers han refermat la voluntat de mantenir les escoles obertes fins a finals de curs, i s’han congratulat del resultat que aquesta aposta està tenint fins al moment, ja que, malgrat el que va semblar els primers dies, en aquesta tercera onada el pic dels grups i persones confinades ha estat inferior a la primera. “Hem salvat el curs 2020/21 i s’ha demostrat que l’escola no és propagadora del virus, però sí que és molt sensible al que passa en el seu entorn”, ha subratllat el conseller, el qual ha demanat a la comunitat educativa “que ningú es relaxi malgrat que puguem tenir la sensació que tot va bé”.
Nou de cada deu alumnes i nou de cada deu grups estables han fet educació presencial en aquest segon trimestre, en el qual s’han hagut de tancar en algun moment 27 centres, gairebé tots llars d’infants o escoles rurals. En el primer trimestre el pic màxim de grups confinats va ser de 3.504 i en aquest segon ha estat de 2.701, sempre sobre un total estimat de 72.000. Ara mateix són 1.477, d’acord amb l’aplicació traçacovid.
Cribratge als centres: detectats 1.790 asimptomàtics
Amb aquestes dades, la consellera Vergés ha tornat a insistir que l’aposta per mantenir les escoles obertes, lluny de multiplicar l’epidèmia, ha estat un factor clau en el seu control i seguiment. “Les aules no són llocs expansius del virus”, ha apuntat Vergès. En el segon trimestre, en el 79% dels grups confinats a causa d’un positiu no es va trobar cap més cas després de fer la prova PCR a la resta dels membres del grup bombolla, un percentatge fins i tot més elevat que en el primer trimestre (75%).
Pel que fa al cribratge amb automostres de PCR que s’ha efectuat al llarg d’aquestes primeres quatre setmanes de curs, el resultat és que s’han fet la prova 112.377 persones, de les quals 1.790 (1,59%) eren positius asimptomàtics. El cribratge als centres educatius ja ha finalitzat i es calcula que l’han passat al voltant del 75% del total de les 150.000 persones que podien haver-se fet la prova. El 25% restant o bé no ha volgut o bé no era al centre el dia que tocava pel motiu que fos. Per aquests últims hi haurà una “repesca”, segons ha dit Bargalló, ja que podran anar al seu CAP a fer-se-la.
Segons ha apuntat la consellera Vergés, aquesta aposta per mantenir les escoles obertes s’ha traduït en el fet que s’han fet més d’un milió de proves a tota la comunitat educativa des que ha començat el curs 2020-2021.
Vacunació i logística
La vacunació al personal dels centres educatius no començarà immediatament, ja que primer cal vacunar altres col·lectius que són més prioritaris (personal sanitari que treballa en segona línia, personal de farmàcies, policies i bombers, etc). Sí que començaran a rebre la vacuna de forma molt immediata el personal docent que treballa en centres penitenciaris.
Segons ha explicat Argimon, l’estratègia no està del tot definida perquè segurament també anirà variant en funció del ritme al que vagin arribant les dosis. Aquesta setmana se n’esperen 112.000 sumant les de les tres farmacèutiques que ja la tenen aprovada per l’Agència Europea del Medicament: Pfizer, Moderna i AstraZeneca. Bargalló ha recordat que el personal dels centres educatius està repartit per tot el territori i que per tant la logística, en la qual ja s’està treballant, no és senzilla: “Necessitem 150.000 primeres dosis i 150.000 segones dosis per garantir que a final de curs tot el personal està vacunat i que quan comenci el vinent ja estigui immunitzat”, en el sentit que ja haurà transcorregut el temps necessari perquè les vacunes facin efecte.
El que sí que ha confirmat el secretari de Salut Pública és que el personal que tingui més de 56 anys no podrà rebre, ara per ara, la vacuna d’AstraZeneca, que se suposa que serà la més habitual a partir d’ara, ja que només està autoritzada per a les persones amb 55 anys o menys. Amb tot, segons Argimon, aquest criteri podria també canviar durant els propers mesos, i en tot cas això voldrà dir que a aquest personal se li haurà de subministrar la vacuna de Pfizer o de Moderna “i potser hagin d’esperar una mica més”.
Les restriccions educatives es mantenen
L’horitzó que no es divisa encara és el del relaxament de les mesures de restricció que afecten l’educació, tant pel que fa als ensenyaments postobligatoris com les extraescolars o el lleure, segons ha admès Bargalló. El conseller ha recordat que el batxillerat i els cicles formatius van passar a modalitat híbrida el mes de novembre amb la voluntat de tornar a la presencialitat al gener, la qual cosa no ha succeït a causa de la situació sanitària. I tampoc està previst que això canvïi en breu, “però serà el primer que demanarem quan poguem”.
Tampoc canviaran els criteris sobre el tipus de mascaretes autoritzades, i per tant no se seguirà l’exemple de França, que ha prohibit les de roba a les escoles. Argimon ha senyalat que els informes que han encarregat a experts en EPIs apunten que les mascaretes de roba homologades segueixen sent vàlides, i que cal tenir en compte el balanç entre el benefici i el risc d’aplicar alguna mesura com aquesta, ja que, per exemple, les mascaretes quirúrgiques els alumnes se les haurien de canviar cada dia, i podria passar que un sector de l’alumnat no ho fes.
3 comentaris
Es vacunarà qui vulgui, dic jo?? Res de sotmetre a ningú. Els conillets d’índies estan als laboratoris.
Que es “vacunarà tothom” és una amenaça? El dret individual a triar si es vol posar la vacuna on queda?
És realment greu i preocupant el discurs que es pot llegir entre línies: la solució als problemes de la gent passa per acceptar la vaccinació sense cap mena de discussió. N’esteu convençuts? Es continuen acceptant amb absoluta normalitat anomalies (polítiques) com ‘restriccions educatives’, ‘cribratges’, ‘vaccinacions logístiques’…
Quan es respondran preguntes com? :
– Per què alguns avis han mort després de ser vaccinats?
– Quina és l’eficàcia real del vaccí que volen subministrar?
– Quins són els excipients que porten els vaccins i quins són els efectes secundaris que provoquen?
Potser després de tenir clares aquestes qüestions la gent podria decidir si vol vaccinar-se o no.