Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La nostra tasca és ajudar les tutores en el desenvolupament de les activitats que es realitzen a l’aula així com a l’atenció de les necessitats dels infants en aquesta etapa tan important per ells.
En moltes ocasions atenem a nens amb necessitats educatives especials, tot i que aquesta tasca correspon al personal d’educació especial (EE) o les vetlladores de cada centre, però la realitat és que no hi ha prou hores per aquest personal, així que la TEEI la realitza tot i que no és la seva tasca específica.
Això és degut al pla d’inclusió que porta a terme el Departament, on a cada curs veiem incrementat el nombre de nens amb necessitats educatives especials que tenim.
Atendre les necessitats de tots els infants és el que s’ha de fer, però en moltes ocasions els que “més ho necessiten” eclipsen als que no reclamen necessitats, però al cap i a la fi, tots ho necessiten, sobretot a aquestes edats primerenques. No només el Martí, que té un diagnòstic, sinó també la Maria que no ha dit ni una paraula des que va arribar, o el Xavi que li costa dir el que vol, o la Carla que dóna empentes quan vol alguna cosa, o el Marc, que no l’entenem, o el Pere que no ens diu que vol anar al vàter i s’ho fa a sobre i el Pau que ja escriu els noms, cadascú amb la seva particularitat (tots els noms són inventats, però a cada classe en tenim segur que un o dos de cada).
Això és la diversitat de P3, no solament els nens que porten un paper d’un lloc oficial que diu que tenen… i els hi posen una etiqueta. No sempre tenim les tasques clares i a cada escola poden variar les nostres funcions.
Fins ara hem estat un col·lectiu que hem estat al mateix lloc de treball des que vam començar, tret d’excepcions, ja que mai s’ha convocat una oposició. Ja fa setze anys les que més porten.
Ara ens diuen que es convoquen oposicions. A l’empresa privada, després de tres anys t’han de fer fixa, a l’administració es veu que no sempre és així i es mantenen llocs de treball precaris amb reduccions de drets adquirits.
La gran majoria d’aquest col·lectiu que actualment estem treballant som dones de més de quaranta-cinc anys i ara, en convocar el procés d’oposició, moltes anirem al carrer. La nostra llista no canvia pràcticament, no hi ha quasi substitucions, així que esperem que l’administració reconegui la nostra feina feta durant aquests anys i pugui tenir-nos en compte.
Amb aquestes oposicions moltes anirem al carrer. No ens mereixem aquest tracte. Sabem que mai serem funcionàries, però no volem precarietat
No ens mereixem el tracte que ens donen, no esperem un tracte superior als altres, però no deixarem de lluitar pel que creiem que és just i legal pel nostre col·lectiu.
Sabem que no serem mai funcionàries, però no volem precarietat. Ens agrada la nostra feina i volem seguir fent-la. L’experiència compta i esperem un canvi de lleis per poder continuar.
