El 18 de març de 2019, el Departament d’Educació, el Síndic de Greuges, els grups parlamentaris, les federacions municipalistes i una gran quantitat d’entitats de la comunitat educativa (amb algunes excepcions) van signar al Parlament el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya, el qual contemplava la posada en marxa de trenta actuacions i 189 mesures concretes que, se suposava, s’havien de desplegar durant quatre anys (si bé, evidentment, en aquell moment no es podia ni imaginar el tsunami que arribaria en forma de virus un any després). Transcorreguts tres anys des d’aquella firma, el Síndic de Greuges, organisme que ha liderat i coordinat tots els treballs del Pacte, ha presentat avui el primer balanç del camí recorregut fins aleshores, a través d’un detallat informe de 258 pàgines.
La primera conclusió d’aquest balanç és que es comencen a notar alguns avenços, si bé són encara tímids. El principal indicador per mesurar la segregació és l’anomenat índex de dissimilitud, el qual mesura (del 0 a l’1) la proporció d’alumnat que s’hauria de canviar de centre en una àrea determinada perquè l’equilibri fos perfecte. En els tres cursos que van del 2018/19 (quan es firma el pacte) fins a l’actual (2021/22), aquest índex ha baixat tant a primària com a secundària al voltant d’un 10%, la qual cosa s’entén com una millora insuficient.
Municipis ‘retratats’
Un altre dels aspectes que remarca l’informe és que les millores van per barris, és a dir, que hi ha municipis que estan fent la feina i n’hi ha d’altres que no, i que allà on s’estan prenent mesures s’estan notant els resultats. En altres paraules, la bona notícia és que hi ha un 60% de municipis on s’ha reduït la segregació, però la dolenta és que n’hi ha un 30% que registren “dinàmiques negatives”.
A un municipi com Terrassa, per exemple, amb una elevada segregació escolar, l’índex de dissimilitud passa del 0,56 al 0,46 en tres anys. En canvi, a Olot s’ha passat del 0,25 al 0,44 en el mateix període. Per tant, d’acord amb aquest indicador, a Terrassa i Olot actualment hi ha el mateix nivell de segregació, però les tendències d’una ciutat i l’altra són molt diferents.
L’informe publica dos rànquings (infantil i primària; i secundària) dels municipis de més de 10.000 habitants que evolucionen millor i els que evolucionen pitjor. La llista dels que progressen adequadament la lideren Sant Joan de Vilatorrada, Cubelles, Cunit, Salt, Valls, Vilanova i la Geltrú, El Masnou i Castellar del Vallès. La dels que necessiten millorar ho fan Montgat, Badia del Vallès, Argentona, Castelló d’Empúries, La Garriga i Sant Just Desvern. I també hi ha algun municipi com Igualada, que apareix a la llista dels millors a secundària (on passa del 0,25 al 0,14) i a la dels pitjors a infantil i primària (passa del 0,19 al 0,25).
A mig camí
A banda, l’informe ressegueix tot el que s’ha fet fins ara en l’àmbit del Pacte, i conclou que de les trenta actuacions n’hi ha quatre que s’han completat totalment, altres que estan a mig camí i altres que encara estan a les beceroles. Òbviament, l’aprovació del decret d’admissió, el febrer de 2021, ha estat fins ara la principal acció conseqüència del Pacte, però també es destaca l’estudi del cost de la plaça escolar, la posada en marxa del Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE), o el fet que s’ha aprovat la normativa que impedeix la divulgació de dades sobre centres considerades sensibles.
També hi ha alguns avenços en algunes mesures considerades clau, com la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives per causes socioeconòmiques abans de la seva entrada en el sistema o la reducció en l’enviament de la matrícula viva als centres d’alta i màxima complexitat. Però encara són avenços molt lleugers en tots dos casos. Pel que fa a la detecció, a infantil i primària l’alumnat detectat ha passat de ser el 6,4% del total al 8,1%, i a secundària del 5,6% al 7,7%, però es considera que aquest percentatge ha d’acabar arribant al 25%. Pel que fa a la matrícula viva, fa tres anys els centres amb complexitat en rebien el 40,2% i ara només en reben el 36%.
Mètodes de detecció “artesanals”
En canvi, l’informe alerta que hi ha el risc de no consolidar canvis estructurals en els procediments que se segueixen en l’escolarització d’alumnat. Per exemple, apunta que els mètodes de detecció són encara “artesanals” (normalment és gràcies a informació subministrada per les escoles bressol o els serveis socials de l’Ajuntament) quan hauria de ser automàtica, a partir de la renda familiar de l’alumne. També es critica que encara no s’hagi fet la delimitació de les noves zones educatives o de l’adaptació de les adscripcions entre centres, mesures que el Pacte considerava que es podrien fer amb una certa rapidesa. Així, el Síndic recorda que “no és possible combatre la segregació de manera efectiva amb mesures a mig gas”.
Un altre aspecte, sens dubte controvertit, que aborda l’informe és el de la sobreoferta de places, ja que es considera que té efectes segregadors. En els últims tres cursos aquesta sobreoferta ha augmentat, a causa de la caiguda de natalitat, però se suposa que en el pròxim període de preinscripció i matriculació això es compensarà amb les baixades de ràtio a I3 anunciades pel conseller Gonzàlez-Cambray. Amb tot, l’informe adverteix que la tendència demogràfica dels pròxims anys obligarà a prendre altre tipus de mesures més impopulars per limitar la sobreoferta de places, com tancar grups o fins i tot centres educatius.
El full de ruta a partir d’ara
L’informe també dedica un llarg apartat a assenyalar el full de ruta del Pacte per als anys que venen, amb unes prioritats d’actuació com són el desplegament de zones educatives heterogènies que facilitin l’escolarització equilibrada, o que es defineixi un llindar de renda com a element central per determinar la concurrència de les necessitats educatives especials de l’alumnat, a fi que la detecció sigui automàtica i no artesanal.
També demana un desplegament intensiu dels instruments previstos en el Decret 11/2021 per garantir l’escolarització equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives específiques. Amb aquest propòsit, planteja l’establiment de la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques en cada centre de la zona, la planificació de la reserva com a via exclusiva d’accés al sistema educatiu en el procés de preinscripció abans de l’inici de curs i la convocatòria d’ajuts econòmics als centres per a l’escolarització equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
Per millorar la protecció dels centres amb elevada complexitat en l’admissió, recomana que s’apliquin els instruments ja previstos en el Decret 11/2021 per evitar l’escolarització de matrícula viva d’alumnat amb necessitats educatives específiques als centres de màxima complexitat del municipi, que es revisin els models d’adscripció entre centres de primària i secundària per promoure itineraris que no reprodueixin la segregació escolar i que s’utilitzi l’oferta de places singular com a instrument de dessegregació de centres amb elevada complexitat.
