Opinió

L’enrenou del calendari

Podria haver estat l’anunci de la gratuïtat real de totes les places escolars del Servei d’Educació de Catalunya, en particular de la concertada (o d’una planificació, que té, per poder-ho fer). O bé que deixarà d’assetjar les escoles concertades. O bé que equipararà les condicions laborals de tots els mestres del Servei d’Educació de Catalunya. O fins i tot que el curs vinent es posaran tots els recursos per posar en marxa el decret 150/2017 (2017!!) per la inclusiva. O bé que ampliaran la plantilla dels EAP per poder atendre tot l’alumnat, fins i tot el de la concertada. O bé que proposarà un currículum complet i exigent en coneixements i competències lingüístiques i humanístiques.

Aquestes serien algunes de les decisions transformadores que podria prendre el conseller sense preguntar a ningú, perquè forma part de la seva capacitat com a govern, i perquè seria simplement complir amb la normativa en vigor, que per això forma part de l’executiu, la funció del qual és complir i fer complir les lleis i normes.

Hauria d’haver consultat a la comunitat educativa el tema del calendari? Doncs diria que sí. Bàsicament perquè és una decisió que afecta tota la comunitat educativa. No només pel sol fet d’avançar l’inici de curs, sinó perquè l’ordre que va comentar preveu un horari compactat al setembre que trastorna organitzativament tot el que hem viscut fins ara.

Comencem el 5 de setembre sí o sí, ja pot dir el que vulgui la comunitat educativa, que ho haurà de fer a misses dites i per via d’urgència, escamotejant el debat serè i autèntic que sempre es fa al Consell Escolar de Catalunya

És conegut, vox populi, que els pares ens queixem que els infants tenen moltes vacances del juny al setembre. Però seria interessant poder escoltar què hi diem les famílies (sí a avançar l’inici de curs, però alerta amb quina solució s’aterra la proposta per a les tardes de setembre); què hi diu el professorat (temps de preparació d’un curs amb canvis curriculars profunds); què hi diu el personal auxiliar, d’administració i serveis, o de suport educatiu; què hi diu el món del lleure educatiu, amb qui (potser) es vol comptar per resoldre precipitadament el problema plantejat; què hi diu el món municipal, que es trobarà a les seves esquenes diferents serrells a solucionar i/o finançar.

Però no. Sí o sí comencem el 5 de setembre, i ja pot dir el que vulgui la comunitat educativa. I a més, que ho faci forçadament a misses dites i per via d’urgència, escamotejant el debat serè i autèntic que sempre es fa al Consell Escolar de Catalunya. El CEC és l’organisme superior de consulta i participació de la comunitat educativa, i ha de ser consultat sobre aquest tema. Els seus dictàmens són preceptius, però no vinculants. Per tant ha de ser consultat (sense això la normativa no seria vàlida). I, això sí, el conseller pot tenir en compte o no les seves consideracions, propostes i recomanacions sovint assenyades i reflexionades per la millora del sistema.

Senyor conseller, no és la manera. La seva oferta de diàleg permanent es contradiu amb els fets. Negociar i debatre amb els fets ja consumats no és propi de la tradició democràtica. Avingui’s al que la comunitat educativa en bloc li demana des de fa tres setmanes. No es parla de res més i tenim molts temes pendents. Els defuig?