“No hi ha hagut temps per al debat”
Aquests dies se sent a molta gent queixant-se que no hi ha hagut temps per al debat. I potser tenen raó: hi ha hagut poc temps. Però a la vegada s’ha d’admetre que aquest és el primer cop, a Catalunya i a l’Estat, que hi ha un debat al voltant d’un esborrany de currículum, ja que fins ara cada nova actualització arribava als centres, i era d’aplicació obligatòria i sense discussió. Potser pecant d’ingenuïtat, el Departament d’Educació va voler sotmetre el seu 50% del currículum a debat, i, a causa de les presses (perquè la llei diu que ha de ser d’aplicació el curs vinent i perquè les negociacions amb el ministeri avançaven lentament), va acabar distribuint uns esborranys força feixucs sense cap explicació sobre les novetats, els perquès o el context. I el que ha passat és que força gent no ha sabut distingir la part del currículum que li correspon al ministeri de la part que li correspon a la Generalitat, com tampoc en general s’ha valorat el gest de sotmetre el text a aportacions externes.
Però el cas és que s’han recollit 850 aportacions, a partir de les quals s’han introduït algunes modificacions en l’esborrany. D’aquestes, la que més s’ha destacat aquests dies és que torna el “no assolit” en comptes del polèmic “en procés d’assoliment”, una marxa enrere que els responsables del Departament han justificat dient que els han convençut les veus que els deien que “en procés de”, si bé volia ser un al·licient per l’alumne, podia crear confusió entre les famílies. Però hi ha hagut altres canvis sobre l’esborrany inicial, com la tornada de totes les matèries optatives de 4t d’ESO al currículum (entre les quals, Filosofia i Tecnologia) o el fet que s’ha distribuït de forma equilibrada la reducció d’hores de totes les matèries per deixar als centres unes hores de gestió autònoma.
Així doncs, podrà agradar més o menys, però no es pot dir que el nou currículum no s’ha volgut debatre. Ara bé, és veritat que ha estat un debat exprés i que s’ha acabat i no es tornarà a obrir. Ja hi ha un redactat definitiu, que encara no és decret perquè s’està pendent de la publicació del Reial Decret del ministeri, però que ho serà ben aviat. Quan es tramiti el decret hi haurà el preceptiu període legal d’exposició pública, durant el qual es tornaran a poder presentar al·legacions, però la voluntat és que estigui aprovat abans de l’estiu a fi que els centres el puguin aplicar el curs vinent o, si consideren que no tenen prou temps per preparar-se, el següent.
“Es carreguen matèries com la filosofia mentre donen més hores a la religió”
Coses així s’han sentit i llegit en les darreres setmanes, i són radicalment falses. La religió, en primer lloc, pertany a la part del currículum que depèn del ministeri, i continua al currículum fruit dels famosos acords de 1979 entre Espanya i el Vaticà. El Departament d’Educació no hi té art ni part. Però és que, de fet, tampoc és cert que la religió guanyi pes. De fet, a la part de primària les hores anuals que s’han de dedicar a la religió es rebaixen un 15%, com passa amb totes les matèries, i queda en 210 hores al llarg de tota l’etapa (35h per curs), mentre que a secundària es manté el mateix que hi havia, que ja era el mínim: una hora setmanal, 140 hores en tota l’etapa (35 per curs). I l’alumnat que no vol fer religió, a primària i secundària, segueix tenint l’alternativa de realitzar “activitats cíviques i culturals”.
“Volen eliminar la filosofia i, de retruc, el pensament crític”
Deixant de banda el fet que el desenvolupament del pensament crític hauria de ser un objectiu d’aprenentatge transversal, i del fet que els defensors de l’aprenentatge competencial consideren que el desenvolupa més que el tradicional (perquè empeny l’alumne a comparar, analitzar, actuar, etc.), el cas és que finalment el currículum ha recuperat la Filosofia de 4t d’ESO com a matèria optativa, i també les altres 14 matèries restants optatives de 4t.
En aquest punt, s’ha de senyalar que la crítica, novament, ha disparat amb tota l’artilleria contra el Departament quan era evident que aquesta no aparició (que no és exactament el mateixa que desaparició) responia al fet que la Lomloe no la prescriu a l’ESO i sí que ho fa al batxillerat, on tant la Filosofia com la Història de la Filosofia continuen sent matèries comunes. En realitat, l’ensenyament de la Filosofia a l’ESO és força recent, ja que la va incorporar a l’ordenació curricular la LOMCE. Abans no existia com a matèria específica.
“Ara el professor de matemàtiques haurà d’impartir física i biologia”
Una altra creença errònia sorgeix del fet que el futur currículum parli de la possibilitat d’organitzar les matèries per àmbits. A partir d’aquí, algunes persones han volgut interpretar que això passa a ser una obligació, o fins i tot es parla d’imposició, la qual cosa és clarament un fake. El que fa el currículum és legalitzar una pràctica habitual de moltes escoles i instituts, que fins ara no tenia cobertura jurídica, però que era tolerada per la inspecció.
I aquesta forma de treballar en realitat tampoc acostuma a ser, malgrat que hagi adoptat el mateix nom, el que s’ha fet a 1r d’ESO de forma obligatòria al País Valencià. En aquell cas sí que s’ha obligat al professor de matemàtiques a impartir física o al de llengua valenciana a fer també la castellana, però aquesta era una mesura que tenia sobretot una raó sanitària, per fer més estancs els grups bombolla, i que també possiblement perseguia una transició més suau en el pas de la primària a la secundària.
Els àmbits dels que parla el currículum català no són això, ni són obligatoris s’interpretin com s’interpretin. Altra cosa és que a un docent no li faci cap gràcia el fet que aquesta forma de treball globalitzat es normativitzi i agafi impuls, perquè legítimament no creu en les bondats d’aquest model i podria ser que algun dia el seu claustre decidís que s’ha de fer el pas.
“S’obliga als centres a fer experiments, com els projectes, que no estan contrastats i per als quals els mestres no tenen prou formació, i que faran baixar el nivell”
Un cas molt similar, en el qual es confón o es fa confondre la possibilitat amb l’obligatorietat. Hi ha una creença, força estesa però poc fonamentada, segons la qual l’aparició de les hores de gestió autònoma és per obligar els centres a fer projectes. No és així. Serà el claustre qui tindrà plena autonomia per determinar com utilitza aquestes hores, que s’han rebaixat amb la revisió de l’esborrany.
A primària, de fet, aquestes hores ja existeixen, i simplement augmenten, si bé en el redactat final en comptes de les sis hores setmanals de gestió autònoma que figuraven a l’esborrany (1.050 hores en tota l’etapa), finalment en seran una mica més de 5 (945 hores), o sigui que es passa del 20% al 18% de les hores. A secundària, de les 4.200 hores lectives de 1r a 4t d’ESO, el centre disposarà de 560 de gestió autònoma, és a dir, el 13,3%. Aquesta rebaixa sobre les pretensions inicials els responsables del Departament la justifiquen dient que, atenent a les al·legacions, han tractat d’equilibrar la rebaixa d’hores de les matèries del currículum, perquè totes les matèries tinguin el mateix sacrifici d’hores (al voltant del 15%). A preguntes d’aquest diari, però, els responsables del Departament afirmen que entre les aportacions rebudes aquests dies no s’han qüestionat aquestes hores de gestió autònoma o demanat la seva retirada (és a dir, no descarten que hi ha hagut algú que ho hagi fet, però que en tot cas afirmen que no ha estat una reclamació insistent).
El que sí obliga el currículum, encara que això no és nou, és a seguir en la línia de l’aprenentatge competencial, amb l’argument que no n’hi ha prou de tenir el coneixement, sinó que s’ha de saber aplicar. En conseqüència, el que sí obliga el currículum als centres és a introduir una avaluació competencial, concepte que va molt més enllà de passar de les qualificacions amb xifres a les qualificacions amb paraules, i que té a veure amb la idea d’avaluació formativa. I això s’estén ara també al batxillerat, ja que des del Departament s’assegura que hi ha el compromís del Ministeri d’Educació d’introduir, a partir del curs 23/24, la selectivitat (PAU) competencial.
“El currículum l’ha redactat la Fundació Bofill”
Això no deixa de ser una altra afirmació fonamentada en llegendes urbanes, en primer lloc perquè la Fundació Bofill mai ha fet cap informe o estudi sobre el currículum (mentre que, per contra, sí que s’ha posicionat molt clarament en el debat dels horaris i del calendari). La brama podria explicar-se, si més no en part, pel fet que Joan Cuevas, actual director general d’Innovació i excap de projectes de la Fundació Bofill, ha assumit una mica de protagonisme polític en la qüestió. Però aquesta implicació de Cuevas en l’elaboració del currículum ha estat casual i d’última hora, ja que a priori això no depenia de la seva direcció general, sinó de la de Currículum i Personalització, però la seva directora, Susana Naranjo, va arribar al càrrec fa relativament poc, substituint Maite Aymerich, i a més ha estat de baixa, per la qual cosa en un moment determinat Cuevas va haver d’assumir aquest expedient.
La realitat és molt més avorrida. Els currículums s’elaboren, a partir dels decrets de mínims del ministeri, des de la subdirecció general d’Ordenació Curricular, que no depèn orgànicament de Cuevas sinó de Naranjo, i que ocupa Ramon Grau, exdirector de l’Institut Quatre Cantons i gran defensor del treball globalitzat en l’educació secundària. I aquests currículums els fan equips de docents en actiu de les diferents especialitats, coordinats per personal tècnic docent del Departament d’Educació. Amb tot, fonts del Departament expliquen a aquest diari que s’està parlant de fer aviat una reestructuració interna, amb la qual entre altres coses aquesta subdirecció general (Grau) dependrà d’Innovació (Cuevas) i no de Currículum (Naranjo).
D’altra banda, el fet que l’aprenentatge competencial estigui en línia amb el que en el seu moment va pregonar l’experiència d’Escola Nova 21 no vol dir que això sigui un invent ni una dèria de la Fundació Bofill. En realitat, a Catalunya ja fa temps que els currículums s’enfoquen en la idea que un aprenentatge amb sentit implica aplicar els coneixements; en altres paraules, que els continguts (ara dits “sabers”) han de ser un mitjà, no un objectiu en si mateix. La prova més clara és que la Xarxa de Competències Bàsiques (XCB), programa del Departament d’Educació, va néixer el curs 2000/01, fa més de vint anys, quan la Fundació Bofill encara no havia ni començat a parlar d’aquesta qüestió.
I el temari?
La qüestió del currículum ha aixecat una expectació inusitada, com si no s’hagués tocat mai abans. Es va veure divendres passat, en la roda de premsa que va oferir el Departament per explicar els darrers canvis, amb una presència insòlita de periodistes de tota mena de mitjans, alguns dels quals habitualment poc interessats en el debat educatiu. Però en aquest debat públic al voltant del currículum s’ha parlat bàsicament de les hores i dels noms, però no del que realment és un currículum: un pla d’estudis, un temari, en el qual s’especifica quins són els temes que s’han d’abordar per cada matèria i curs, i quins són els objectius que ha d’assolir l’alumne. I aquí també hi ha hagut canvis, segons ens expliquen, a fi d’introduir o incrementar la perspectiva de gènere o la consciència democràtica i global (ODS) en totes les àrees. I és que, com diu la docent que ha ajudat el diari a elaborar aquest article, “els currículums són com una novel·la de Tolstoi; tothom en parla o els cita, però poca gent se’ls ha llegit”.
8 comentaris
Bon article. Fa molts mesos que penso que debats basats en fakes, només aporten toxicitat a la reflexió educativa. I a més, algunes suposades crítiques ens despisten dels veritables debats de fons que s’han de fer i són importants. Que el pensament crític s’ha de promoure i impulsar és un principi acceptat per molts ensenyants i són molts els que hi aposten en la pràctica. Basar-se en un fake per reivindicar-lo, no ajuda precisament a estendre la seva necessitat. El mateix passaria amb els altres aspectes dels que parla l’article.
Article 3 Principis pedagògics
4. Integració dels aprenentatges: s’ha de dedicar un temps de l’horari lectiu a la realització de projectes transversals, globalitzadors, significatius i rellevants i a la resolució col·laborativa de problemes, a fi de reforçar l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat de l’alumnat
L’únic fake news que hi ha per aquí sou vós.
Article 3 Principis pedagògics
4. Integració dels aprenentatges: S’HA DE DEDICAR UN TEMPS DE L’HORARI LECTIU A LA REALITZACIÓ DE PROJECTES transversals, globalitzadors, significatius i rellevants i a la resolució col·laborativa de problemes, a fi de reforçar l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat de l’alumnat
D’acord amb el que es va explicar des del Departament a la premsa, és cert que la integració dels aprenentatges és un dels principis pedagògics del currículum, però això no ha de comportar necessàriament la modificació d’horaris per crear franges per a la realització de projectes interdisciplinaris. Aquesta integració d’aprenentatges es pot fer des de la pròpia matèria, per mitjà de projectes, sortides, recerques, etc. i des de la tutoria. Sí que és cert que s’empeny cap un model d’aprenentatge més globalitzat, en el qual el professor ha de vincular els sabers de la seva matèria amb el d’altres matèries amb la idea que globalitzant i integrant els aprenentatges esdevenen significatius.
Independentment del que digués el departament a la premsa el cert és que són obligatoris. Al cap i a la fi el que compta és la normativa.
L’explicació a la premsa no va venir del servei de premsa del Departament, sinó de més amunt
En relació a l’article del Sr. Victor Saura “Sis ‘fakes’ sobre els nous currículums que estan creant tendència”, publicat al Diari de l’educació el 22 de març de 2022, voldria fer un aclariment.
A l’esmentat article s’assenyala com un error comés pels crítics amb els nous currículums: “es confon o es fa confondre la possibilitat amb l’obligatorietat. Hi ha una creença, força estesa però poc fonamentada, segons la qual l’aparició de les hores de gestió autònoma és per obligar els centres a fer projectes. No és així. Serà el claustre qui tindrà plena autonomia per determinar com utilitza aquestes hores, que s’han rebaixat amb la revisió de l’esborrany.”
Estic completament d’acord amb l’autor. La normativa no hauria de fer que els projectes fossin obligatoris, sinó una possibilitat i el professorat (el claustre) hauria de valorar si és adient aplicar aquesta metodologia i com fer-ho.
Ara bé, crec que es tracta d’una confusió de l’autor de l’article. Segons la nova normativa, els projectes són obligatoris. Així és determina explícitament:
Article 3 Principis pedagògics
4. Integració dels aprenentatges: s’ha de dedicar un temps de l’horari lectiu a la realització de projectes transversals, globalitzadors, significatius i rellevants i a la resolució col·laborativa de problemes, a fi de reforçar l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat de l’alumnat.
A més, a l’esborrany del Decret es diu que “els centres” podran establir àmbits agrupant matèries, organitzar projectes transversals i gestionar una bossa d’hores. Ara bé, no és “el centre” pròpiament dit, sinó les direccions les que tenen aquesta competència. Segons la normativa vigent, correspon al director o directora l’assignació del professorat als diferents cicles, cursos i àrees (article 10.1.b del Decret 155/2010, de la direcció dels centres educatius públics). Per tant, les direccions disposaran de la capacitat d’estructurar el currículum segons el seu criteri gràcies a les hores de gestió autònoma.
Així, doncs, crec que seria convenient que s’adrecessin al Departament per demanar, com ho està fent una gran part del professorat, que l’aplicació de determinades metodologies, com els projectes, no sigui obligatòria.
Atentament,
https://tinyurl.com/yb4hwszx
D’acord amb el que es va explicar des del Departament a la premsa, és cert que la integració dels aprenentatges és un dels principis pedagògics del currículum, però això no ha de comportar necessàriament la modificació d’horaris per crear franges per a la realització de projectes interdisciplinaris. Aquesta integració d’aprenentatges es pot fer des de la pròpia matèria, per mitjà de projectes, sortides, recerques, etc. i des de la tutoria. Sí que és cert que s’empeny cap un model d’aprenentatge més globalitzat, en el qual el professor ha de vincular els sabers de la seva matèria amb el d’altres matèries amb la idea que globalitzant i integrant els aprenentatges esdevenen significatius.