Mesos enrere el meu fill em va comentar les novetats que la marca de la poma va presentar la passada primavera al mercat mundial: nous processadors, nous terminals i fins i tot un localitzador d’objectes amb unes prestacions i tecnologia que el fan totalment diferent a altres ja existents. Obro el diari i llegeixo que Google està acabant d’enllestir la versió 12 del programari Android que afectarà la immensa majoria de telèfons mòbils i tauletes digitals que utilitzem tots nosaltres a diari. Podem suposar sense marge d’error que la majoria de nosaltres haurem de familiaritzar-nos amb els canvis que introduiran les innovacions de la nova versió.
Estem immersos en una nova realitat que ens porta percebre que l’electrònica conjuntament amb els programadors no pararan mai de sorprendre’ns.
Els darrers anys estem assistint a un creixement imparable de les tecnologies de la informació, la qual cosa repercuteix en un constant canvi en la manera que realitzem les nostres tasques tant professionals com personals, i així, de mica en mica i quasi sense adonar-nos-en, anem canviant els nostres usos, hàbits i, fins i tot, vocabulari.
Les noves generacions van un pas més enllà, són cada cop més gourmets digitals. Tot allò que els adults englobem dins del concepte genèric de la tecnologia, per ells és mitjà d’expressió, de relació i d’entreteniment. Les seves expectatives sobre la interactivitat dels recursos i entorns digitals és cada cop més universal i, a la vegada, exigent.
Malgrat aquest imparable augment d’eines i aparells amb què l’univers virtual ens sedueix i sorprèn contínuament, la nostra concepció del fenomen continua sent molt restrictiva, persistim en associar a les TIC (tècniques de la informació i comunicació) conceptes com el dels equipaments informàtics, la connectivitat a Internet, el programari de gestió, els videojocs, els GPS, les xarxes socials… Possiblement, dins l’àmbit educatiu ampliarem el seu ventall i afegirem els entorns virtuals d’aprenentatge, els recursos digitals educatius…
Les noves generacions són cada cop més ‘gourmets’ digitals. Tot allò que els adults englobem dins del concepte genèric de la tecnologia, per ells és mitjà d’expressió, de relació i d’entreteniment
Penso que la pandèmia que ens ha tocat viure ens obliga a ampliar horitzons. Des del món anglosaxó darrerament ens ha arribat un nou concepte: e-learning, que en anglès és l’abreujat d’electronic learning, terme que fa referència a l’ensenyament i a l’aprenentatge on line, el que es pot fer mitjançant internet i la tecnologia. Personalment, crec que la tecnologia ha permès (al món educatiu en general i, més concretament, a les escoles que conformem la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya) suplir, amb nota, el buit que les limitacions socials i laborals de la covid imposaven al normal funcionament de les escoles i de la societat. Amb les lògiques adaptacions de cada edat, hem pogut mantenir el necessari contacte mestre-alumne i, en molts casos, fer-lo extensiu entre amics i companys.
A les nostres escoles, els més petits, lògicament amb la participació dels seus pares, mentre va durar el confinament domiciliari van gaudir d’activitats, gràcies als vídeos que entusiastament van preparar les seves mestres i referents a l’escola. Altres ja més autònoms, setmanalment rebien informacions i activitats adaptades a la nova realitat, a la vegada que podien mantenir el contacte amb els seus tutors i mestres. I el més grans van ser els que, de fet, des del primer dia, van poder seguir i acabar el curs amb una certa normalitat, tant des del punt de vista acadèmic com de relació interpersonal.
Assolint aquest fet com a molt positiu per a alumnes i famílies, conseqüentment hem d’incorporar un nou discurs sobre el paper de la tecnologia de la informació en l’educació, l’hem de veure com l’instrument que ens facilita usos i aplicacions que permeten un univers d’aprenentatges. La generalització en els propers anys de les TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) comportarà la utilització col·lectiva de recursos i metodologies que facilitaran noves pràctiques educatives, on l’objectiu serà generar i compartir coneixement a la xarxa.
Els grans eixos de canvi ja han estan debatuts i acordats pels grans òrgans de decisió, tant a nivell europeu com nacional. Ara, cal traslladar aquestes directrius, amb els recursos adequats, a projectes i pràctiques concretes dins els centres i les aules. L’objectiu d’aquests procés és permetre l’adequació dels pilars de l’educació a allò que va proposar la UNESCO per al segle XXI: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure junts, a conviure.
