100 actividades de ámbito artístico para primaria
Música, visual y plástica, dramatización y danza
Jos García
Graó
Com ja indica el títol del llibre, l’autor desplega una àmplia bateria de d’experiències, però també de recursos i estratègies docents. Descobrirem un excel·lent model d’innovació que no es queda en la superficialitat de sumar arts, sinó que explora i experimenta amb el nucli de l’artista en la seva màxima expressió.
Aquesta bateria d’activitats i experiències barreja les àrees de música, visual i plàstica, així com la dramatització i la dansa, entre altres disciplines, amb la finalitat d’oferir i dotar al professorat de recursos creatius en la elaboració d’una programació centrada en l’àmbit artístic d’una forma holística i transversal, sense abandonar la resta d´àrees del coneixement. Les diferents activitats proposades al llibre segueixen una estructura comuna: relació de materials necessaris per dur-les a terme; descripció de la proposta, desenvolupament i també activitats alternatives .
El llibre adreçat a primària pretén ser pràctic i útil i, mitjançant les diferents activitats, intenta despertar la creativitat dels alumnes, demostrar que l’art està molt més present del que ens sembla en allò que veiem, toquem o fem…
Un aspecte important és que el professorat en funció de les necessitats de l’alumnat, pot decidir el nivell d’aprofundiment necessari, per millorar la creativitat, la interpretació i la percepció dels nens i nenes. L’autor ens proposa un novedós i atractiu viatge per l’art, on tant el professorat com l’alumnat podran gaudir i desenvolupar les seves potencialitats, creacions artístiques i adquirir nous coneixements.
Colaborar con las famílias
Tan fácil y tan difícil
Gema Paniagua Valle
Graó (Biblioteca 0-3)
L’autora és psicòloga i ha desenvolupat la seva carrera professional en educació infantil. Primer va treballar com a educadora i els darrers trenta anys com a orientadora en l’equip d’atenció primària de Leganés. Ha estat formadora de diversos cursos sobre educació infantil, atenció primària i treball amb les famílies. Diu a la presentació: “Aquest llibre s’ha elaborat sobre la base de múltiples situacions i experiències observades i debatudes en centres infantils”.
El llibre està organitzat en set capítols, breus i acaba amb una síntesi final i una bibliografia. La síntesi final es presenta en forma de decàleg, però amb 11 punts. Compartim el darrer. “Establir vies de comunicació amb les famílies és una qüestió d’equip. Per acompanyar a les famílies, hem d’ajudar-nos mútuament entre companyes i companys, de manera que també nosaltres ens sentim acompanyades dins de l’equip. La reflexió i la formació en grup ens permetrà avançar i gaudir cada vegada més d’aquesta faceta del treball”.
Com cuidar la salut emocional
100 eines per calmar les emocions difícils
Eva Bach
Plataforma Editorial
L’Eva Bach va escriure aquest llibre en plena pandèmia, un període que ens ha deixat seqüeles emocionals diverses a tothom i ha fet que ens adonem que ens calen eines per fer front a les emocions ingrates o pertorbadores com la por, l’ansietat, la ràbia o la tristesa. Conèixer aquestes eines que ens proposa l’autora ens ajuda a viure millor.
És un llibre útil i fàcil de llegir, en el qual es presenten moltes eines i recursos que ens permeten atendre, entendre, expressar i canalitzar saludablement el que sentim s’ha tornat indispensable per tirar endavant.
Ens explica les eines i recursos emocionals, què són les emocions, les cinc emocions bàsiques, la caixa d’eines emocional: eines d’autoregulació per totes les emocions… aquest són alguns dels capítols del llibre que té una funció pràctica i d’ajudar a saber com funciona el món de les emocions, tan necessari en aquest moments post-pandèmics.
Com cuidar la salut emocional, un kit balsàmic per retrobar la calma i cultivar la sensibilitat, una autèntica caixa d’eines, per a tots els públics, no només els educadors, per desxifrar el nostre retrat interior, orientar-nos en el mapa dels nostres sentiments i reconnectar cos i ànima.
Diàlegs entre educació i neurociència
Montserrat Pedreira i Beatriz Fagundo
Eumo
Aquest és un llibre adreçat a mestres i educadors, un llibre que pretén destacar les aportacions de la neurociència que puguin ajudar a l’educació. Un llibre per donar arguments als mestres per defensar des de la investigació allò que es fa evident a la pràctica.
El llibre s’organitza en nou capítols centrats en les persones. Cada capítol s’inicia amb una imatge que mostra una proposta educativa, després s’explica l’experiència d’aula que dona peu a algunes reflexions educatives que van acompanyades d’aportacions de la neurociència. Les descripcions d’aula són totes del cicle d’educació infantil.
Les autores no donen solucions que responguin les situacions creades, aquesta decisió és responsabilitat dels educadors. Per elles, la neurociència no ens ha de dir què cal fer demà amb els nostres infants, però sí que ha d’ajudar a entendre com aprenen, com afronten la vida, com reaccionen, com creixen, un assaig basat en el diàleg entre educació i neurociència.
Llibre interessant sobre la relació entre educació i neurociència basada en l’etapa d’educació infantil, aportant conceptes i reflexions que partint de la pràctica docent ens dona molta informació sobre una disciplina que tant pot ajudar als mestres i educadors.
La coeducación secuestrada
Crítica feminista a la penentración de las ideas transgeneristas en la educación.
Sílvia Carrasco (coord.), Ana Hidalgo Urtiaga, Araceli Muñoz de Lacalle, Marina Pibernat Vila
Octaedro
El llibre està organitzat en set capítols, a més del pròleg, la introducció, una conclusió i un annex (síntesis i orientacions per al professorat i les famílies). En la presentació del llibre queda clar el seu posicionament: “En aquest moment de debat intens en el feminisme sobre el fet trans, les autores argumenten que això no és una moda ni obeeix només a interessos econòmics immediats: forma part d’un projecte per al qual els drets de ciutadania i, més encara, els drets de les dones i de la infància són un destorb. L’aclaparadora propaganda que difon i dona suport al transgenerisme i l’exclusió de les veus crítiques en els mitjans, resulta, com a mínim, inquietant”.
La educación cancelada
Andreu Navarra i David Rabadà (coord)
Ed Sloper
Aquest és un llibre col·lectiu, fet per 16 autors i coordinat per Andreu Navarra i David Rabadà. És un llibre ideologicament heterogeni. Els coordinadors diuen que el que els va motivar a fer-lo va ser la defensa del Coneixement Poderós. Defensen la transmissió del coneixement, malgrat que de vegades es vincula a corrents reaccionaries. El seu punt de trobada és la defensa dels continguts humanístics i científics en l’educació, d’aquesta manera ens proposarem demostrar que l’eliminació dels continguts és una qüestió preocupant, perquè afecta a la base mateixa de la democràcia.
Tots ells descriuen com s’ha devaluat la transmissió de coneixements en els nostres centres, en un context que abandona als nostres futurs ciutadans, especialment els més desfavorits. Per ells l’ascens social que era l’educació pública ha mort i l’administració vol fer hipòtesis educatives sense base científica. Segons diuen, l’educació cancelada no és una metàfora, és el mirall del declivi del nostre sistema educatiu.
Llibre per a la polèmica entre diferents sectors del món educatiu, però és una reflexió variada i col·lectiva sobre el paper dels continguts en l’educació global del segle XXI.
La madre que quieres ser
Einhat Natham
Ariel
Una bona guia que parteix de la base que no existeixen mares i pares perfectes, que no hi ha manual d’instruccions per a l’educació dels nostres fills i filles i que, per tant, la criança dels més petits és un dels reptes més difícils. Ens enfrontem a allò que aspirem a ser i sobre el que desitgem que els nostres fills siguin.
En temps tan accelerats com els actuals, en els quals impera la rapidesa, la quantitat d’activitats planificades durant tot el dia, el fet de fer el que altres nens fan, la preocupació, i l’ansietat que provoca el ritme de vida fa que els privem del fracàs. L’exemple tan gràfic són els pares i mares helicòpters, que procuren estar a tot arreu, fer els deures, facilitar la joguina que no poden agafar, etc.
La preocupació no ens porta necessàriament a l’acció. És més, és un sentiment dolorós i innecessari. Quan els hi posem l’entrepà a la motxilla, els portem al metge o els recollim a l’hora, els estem cuidant. És fàcil de dir, però costa alliberar-se de l’ansietat que ens porta a fer coses que haurien de fer ells, tant infants com adolescents.
Un llibre de fàcil lectura, amè, que ens permet parar a reflexionar, amb suggeriments sobre aquelles qüestions que són realment importants amb gelos, baralles, reaccions, relacions d’una manera més natural, sobretot amb sentit comú i humanitat. Resumint molt i sense estar exempt de matisos, podem afirmar que pares i mares som aquí per acompanyar els nostres fills i filles, per estimar-los, per enorgullir-nos i per acceptar-los de manera incondicional.
L’escola: espai en destrucció
Xavier Díez
Lo diable gros (El Martell 10)
L’autor d’aquest llibre ha fet una recopilació d’articles que, amb una mirada crítica, polièdrica i humanista, ens permet conèixer els fonaments de l’escola pública i privada. A Catalunya sobretot i amb referències a altres països. El recull ens permet veure l’evolució de les polítiques educatives a l’Estat i a Catalunya, des de la llei Moyano fins als nostres dies.
Sense oblidar els seus orígens humils, als que sovint fa referència, l’autor està molt vinculat al mon educatiu en les diferents etapes, primària, secundària, professor universitari i actualment membre del Consell Escolar de Catalunya. És, doncs, coneixedor proper del tema sobre el qual escriu.
El recorregut pel seu llibre toca aspectes molt determinants pel deteriorament de l’educació pública. Com la importància del poder de l’Església. Encara en ple segle XXI es manté el Concordat amb la Santa Seu, fet que ens permet entendre l’actual pes de l’Església en el concerts de l’educació privada, i com això afavoreix la segregació. Parla també de la doble xarxa anòmala a Europa i de la triple xarxa, la competència entre els propis centres públics; el significat l’Escola 21 i la seva aportació o no en la millora de resultats; dels informes Pisa, de les retallades, de la burocratització, etc. Resumint, tots aquest temes que estan influint i mermant la veritable qualitat de l’escola pública, de la seva cultura i del poder de transformació cap a societats més cultes.
Com a historiador, la seva visió ajuda a situar la informació dintre d’un marc històric per una millor comprensió de com l’educació i els sistemes educatius no són aliens als interessos econòmics i socials dictats pels diferents organismes europeus i d’altres.
Cert que els que hem estat docents en el període en el qual es centra el llibre hem vist com la nostra escola, com a institució pública, i en algun moment molt consolidada com servei públic de qualitat, de relació, de convivència, de cohesió social, d’espai democràtic entre tots els membres de la comunitat educativa i de barri, com molt bé defineix l’autor, s’ha convertit en un espai en destrucció. Aquesta recopilació d’articles ens permet entendre i tenir una visió global del que passa amb l’educació a casa nostra.
Metodologías lúdicas para la personalización del aprendizaje
Laia Arnau
Graó
“Un dels grans reptes de l’escola del segle XXI és aconseguir una veritable educació personalitzada que no deixí enrere ningú sinó que posi l’alumne en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge, valorant i incorporant tota la diversitat de capacitats i talents…” Qualsevol docent, ben implicat en la seva professió, estaria d’acord amb aquest petita introducció de l’autora.
Contemplar el joc a l’aula, on el claustre ben coordinat ha d’introduir el joc d’una manera ben estructurada, amb objectius, metodologia, la seva relació amb diferents competències, el seguiment i l’avaluació… és posar a la pràctica els coneixements, habilitats, experiències i actituds de l’alumnat.
A les aules d’educació infantil el joc apareix sempre lligat als processos d’aprenentatge, la qual cosa sovint no s’entén massa bé a nivell de societat, en concret, d’alguns famílies que desconfien o no són coneixedores dels beneficis i la pedagogia en què es basa.
Qualsevol que hagi observat un nadó aprecia que des de el primer moment les persones aprenen mitjançant el joc. També d’altra banda, a mesura que van creixent sembla que el joc va desapareixent. Aquest llibre el posa en valor i fa referencia a Huizinga, filòsof holandès (1872-1945) que al seu llibre Homo Ludens ja assegurava que l’acte de jugar és inherent a la cultura humana. A més a més d’homo sapiens i homo faber, l’home i la dona són també homo ludens.
L’autora analitza com podem utilitzar el joc en un marc d’aprenentatge no només motivador per l’alumne, sinó també personalitzat, que permet integrar coneixements, ritmes, interessos etc. Defensa el treball per àmbits, que s’han anat implementant en les últims anys, considerant molt important, tant el temps i els recursos necessaris com una bona reflexió per part del claustre.
Tot això acompanyant d’unes bones pràctiques educatives realitzades a diferents escoles ben explicades i també acompanyades de fotografies de murals, esquemes… Un seguit de recursos que poden facilitar molt la feina del mestre o de la mestra, del professorat en general i la posada en pràctica de metodologies més lúdiques i motivadores i amb exemples ben documentats d’educació infantil fins a l’ESO.
Un llibre de 157 pàgines pràctic, útil i de fàcil consulta amb una àmplia bibliografia, acompanyat també de pàgines web i d’una bona relació de jocs per incorporar a l’aula.
Mueve la lengua que el cerebro te seguirá
75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias
Jordi Domènech Casal
Graó
L’autor, doctor en Biologia i llicenciat en Humanitats, és professor de secundària, professor associat en el Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals en la UAB i assessor del servei de suports i recursos lingüístics del Departament d’Educació. A més d’autor de nombrosos articles i membre de diversos grups d’innovació e investigació educativa.
El llibre està molt ben organitzat en deu capítols, que acaben amb referències bibliogràfiques, el darrer de conclusions; un híper-glossari, un índex d’activitats d’aula per modalitats (lectura, escriptura, oralitat) i quaranta-un annexos amb propostes de plantilles, guies, targetes concretes.
La idea central del llibre se situa en el pròleg. “En ciència, pensar i comunicar són dues coses que es fan de manera conjunta, retroalimentant-se l’una a l’altra”. “Escriure és una forma de pensar. De donar forma i estructura. De distingir allò que és essencial d’allò accessori. I és el que he intentat fer durant els mesos que ha durat l’escriptura d’aquest llibre”. “Aconseguir que l’alumnat vagi desenvolupant la seva capacitat de comunicar i pensar en diferents àmbits discursius (ciències, matemàtiques o art) és una funció fonamental de l’escola i això implica ajudar-lo a vestir-se amb aquests patrons lingüístics per a que li serveixin com a mediadors”.
Diu l’autor: “M’agradaria que aquest llibre fos útil tant a profes de ciències com a profes de llengua per a què quan parlin entre ells s’entenguin”.
Què vols saber?
Orientació amb joves per un futur verd i compromès
Màrius Martínez
Eumo
Parlar d’orientació és parlar d’educació. Orientar és acompanyar i donar suport quan es necessita, encara que no es demanin o que les necessitats no es vegin fàcilment. L’orientació és al llarg de la vida, però el llibre se centra en els adolescents i joves. El propòsit del llibre és que el lector s’adoni que hi ha diverses maneres de contribuir a l’orientació. Algunes tenen relació amb els centres educatius, altres en allò que passa a casa i a l’entorn proper al jove.
Orientar és cosa de tots, però sobretot dels adolescents i joves. Hem de saber posar-nos a la seva pell, saber entendre’ls en plena etapa de descobriments, de novetats i, potser, de trasbalsos, ja que han de començar a escollir com volen viure i ens necessiten al seu costat
Un llibre senzill i útil en el qual es donen les claus per acompanyar en aquest procés dels nostres adolescents i joves remarcant la importància que hi té el context més immediat: la família, els companys i l’escola. I ens fa prendre consciència dels problemes que els condicionaran el seu futur, com el canvi climàtic o el creixement econòmic continuat. Mitjançant l’escolta activa, l’empatia i el diàleg, els orientadors i els docents han de crear un model basat en el compromís amb la comunitat, perquè en aquesta tasca tots hi tenim un paper important.
Qui ha de salvar el català
Crònica d’un professor de secundària
Xavier Gual
Eumo
L’autor és llicenciat en Filologia catalana per la UB. Ha treballat com a periodista i des del 2006 és professor de secundària. Ha publicat diverses obres de narrativa curta i novel·la i també novel·les juvenils. També col·labora amb el suplement Criatures del diari Ara.
En aquest llibre estructurat en relats i reflexions breus, repartides en els tres trimestres, com és habitual en les programacions dels centres educatius, explica amb un llenguatge directe el que significa ser professor de català. A la primera part hi exposa bàsicament els problemes que assetgen la nostra professió i la llengua catalana. El segon trimestre li permet parlar de la maduresa dels anys: oralitat, lectura literària… En la tercera part, hi recull resultats i hi posa les notes.
En “el perquè de tot plegat”, a mode d’introducció llegim: “Puc constatar que el món de l’educació està en transformació constant i no crec que això sigui del tot bo. Necessitem temps per pair els canvis”. I segueix: “La meva tesi (sobre el català a les aules) és que el futur de la llengua recau en tots nosaltres, indistintament del nostre ofici!”.
Una presó educadora
Històries, propostes i intervencions per no tornar hi
Jordi Enjuanes Llop i Yanina Diaz Ortega
Octaedro
La presó és aquella institució de la qual tots hem sentit parlar, però de la qual ben pocs sabem què passa murs endins. El cinema, la televisió i la premsa ens la presenten plena de conflictes, baralles…, una escola de delinqüència, farcida de personatges indesitjables que no n’han de poder sortir. Però a dins no hi ha més que persones. Persones que han comès delictes. Alguns per necessitat, d’altres per voluntat i la majoria per circumstàncies de la vida que no sempre han triat.
Al costat seu hi trobarem professionals que hi treballen, que acompanyen, que s’esforcen per possibilitar canvis que afavoreixin el retorn a la comunitat en condicions. La presó és i ha de ser una escola, però no de delinqüència, sinó de ciutadania, de noves oportunitats. Cal motivar i promoure canvis que ens ajudin a no caure de nou en més delictes, això és el que fan aquests educadors a les presons.
Aquest llibre l’han escrit dos educadors socials de professió i vocació. A més d’educadors socials, un és doctor en Educació i l’altra antropòloga, i els dos són professors a diferents universitats. Els autors han donat veu a interns i professionals. Unes veus extretes d’experiències reals que ens permeten entendre i viure la complexitat de l’execució penal en privació de llibertat. És un diàleg entre la pràctica quotidiana de la presó i el sentit acadèmic de la praxi educativa.
Un llibre diferent que dona a conèixer la vida a les presons des d’un punt de vista positiu, partint dels interns i les seves vivències i fent servir: emocions, ignorància, dol, esperança, compromís, aferrament, coratge, solidaritat, esperança i llibertat com el títols de cada capítol del llibre. Una bona manera de saber el que els autors en volen ensenyar.
Signen aquestes ressenyes: Marga Vila, Adelina Escandell i Quim Lázaro
Llibres d’autors/es als quals hem entrevistat
A ritme d’infant
Cristina de Sancha
Eumo
El desenvolupament psicomotriu dels 0 als 3 anys: un procés clau per al creixement integral
Educació 0-3: m’ensenyaràs a volar però no volaràs el meu vol
Escola Bressol Municipal Cappont de Lleida
Graó
El desenvolupament psicomotriu dels 0 als 3 anys: un procés clau per al creixement integral
El cel té pigues
Enric Canet
Pol·len edicions
El desenvolupament psicomotriu dels 0 als 3 anys: un procés clau per al creixement integral
Ens estrenem a l’escola bressol. Guia dialogada per a les famílies
Marta Balasch i Manel Güell
Octaedro
https://diarieducacio.cat/de-vegades-fa-lefecte-que-letapa-0-3-es-la-parenta-pobre-del-sistema-educatiu/
Estar bien aquí y ahora
Luis Rojas Marcos
HarperCollins
El desenvolupament psicomotriu dels 0 als 3 anys: un procés clau per al creixement integral
Estimades famílies
Jordi San José
Eumo
El desenvolupament psicomotriu dels 0 als 3 anys: un procés clau per al creixement integral
Pedagogía antifascista
Enrique Díez
Octaedro
El desenvolupament psicomotriu dels 0 als 3 anys: un procés clau per al creixement integral
Quan la vida ens dol
Jaume Funes
Rosa dels Vents
El desenvolupament psicomotriu dels 0 als 3 anys: un procés clau per al creixement integral
