Qui va ser Pere Puig Adam i què li deu la didàctica de la Matemàtica?

Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Pere Puig Adam va ser un matemàtic i enginyer espanyol que va néixer el 12 de maig de 1900 i entre els seus diferents mèrits es troba el d’haver intentat modernitzar l’ensenyament de les matemàtiques al nostre país.

Aquí podríem deixar d’escriure, resolt com està el “misteri”. Però millor serà oferir una mica més d’informació per a qui tingui curiositat.

Pere Puig Adam, efectivament, va ser un dels precursors de la didàctica de les matemàtiques, obsessionat, si es vol, en la seva modernització en un intent perquè aquesta matèria s’acostés més a les vivències de l’alumnat, a la realitat de les seves vides. Sembla que després de gairebé un segle i un quart des del seu naixement, la discussió entorn de l’ensenyament de les matemàtiques sigui tan semblant.

Almenys, així es desprèn de la conversa amb Julio Rodríguez, president de la Federació Espanyola de Societats de Professors de Matemàtiques, que recorda que Puig Adam “va lluitar per la modernització de l’ensenyament de les matemàtiques” i assegura que la societat i bona part de l’alumnat les tem perquè “durant molt de temps han estat centrades en l’ensenyament de procediments, d’algorismes, molt abstractes i sense tot just connexió amb altres àrees”.

En qualsevol cas, Puig Adam es va llicenciar en la Universitat de Barcelona i es va doctorar en la Central de Madrid. Va ser catedràtic en l’històric Institut San Isidro de Madrid i, des del 1934 va treballar a l’Escola d’Enginyers Insdustrials de Madrid fins a la seva mort el 1960. Uns anys abans, el 1952, va ingressar en la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Però, més enllà d’aquests assoliments, una bona part del seu temps i la seva energia els va dedicar a la transformació (o l’intent) de l’ensenyament de les matemàtiques. Un intent que pretenia acostar-les a l’alumnat, a la realitat quotidiana.

S’inicia la classe. Primera sorpresa: Don Pedro no explica, no escriu cap fórmula en la pissarra. Parla amb nosaltres com un amic major. Pregunta a diversos què és la Matemàtica. Demana a alguns que recullin i resumeixin les contestacions. Els altres les revisen i discuteixen. A poc a poc, la classe s’anima; tots intervenim. Ens oblidem que estem en classe, ens posem gojosament a pensar. De sobte, Don Pedro llança una pregunta sorprenent: Creieu que hi ha dos espanyols amb el mateix nombre de pèls al cap? Tots volem parlar. Ens sembla que no; alguns creuen que podria donar-se el cas, però que seria molta casualitat. Llavors, Don Pedro ens va ajudant a reinventar la matemàtica, a adonar-nos del que és i per a què serveix.

Aquest és un fragment del discurs que Mariano Yela, catedràtic de Psicologia i membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques va pronunciar fa anys a l’Acadèmia de les Ciències. Ho va recollir Joaquín Hernández Gómez, catedràtic d’institut, en aquest mateix lloc en la seva intervenció sobre la labor pedagògica de Puig Adam.

Aquest resum d’una primera classe l’any 1940 en el que és avui l’IES San Isidro podria ser un bon resum de la manera que aquest matemàtic entenia la seva matèria d’estudi. En aquest mateix text Hernández Gómez, el catedràtic d’institut assegura que “on de veritat es veu que era un home d’una altra època és en la seva concepció de l’ensenyament. Tota la seva teoria didàctica xocava amb la pompositat i el conservadorisme de la pràctica docent dels seus companys”.

I recorda unes paraules de Puig Adam publicades en la revista Atenas. Revista de información y orientación pedagógica: “Tinguem també sempre present que el nen no és un sac buit que cal omplir de ciència, sinó un potencial desitjós de convertir-se en acció. Fem que senti l’alegria de descobrir, de crear, d’inventar; que una veritat trobada pel seu propi esforç, tindrà més valor per a la seva cultura i per a la seva moral que cent veritats recopilades”.

Aquest pensament el va desenvolupar Pere Puig Adam, al costat de Julio Rey Pastor, matemàtic i fundador de la Societat Matemàtica Espanyola, en diversos llibres sobre la didàctica de les matemàtiques que van escriure i van publicar en el primer terç del segle XX. Llibres que ell veia “com el més assenyalat servei que hagi pogut rendir a la meva Pàtria”.

Pere Puig Adam era de la idea que “l’acte d’aprendre és molt més complicat del que suposa la recepció passiva de coneixements transmesos; que no hi ha aprenentatge on no hi ha acció, i, que, en definitiva, ensenyar bé ja no és transmetre bé, sinó saber guiar a l’alumne en la seva acció d’aprenentatge (…). El centre de l’ensenyament ja no és el mestre, sinó l’alumne. Rotunda veritat que, de pur senzilla, molts mestres no han assimilat encara”.

Decàleg de la didàctica matemàtica mitjana

Se’m demanen normes didàctiques. Preferiria despertar una consciència didàctica (escrivia Puig Adam); suggerir maneres de sentir abans que maneres de fer. No obstant això, per si valguessin, aquí van els suggeriments que estimo més fonamentals:

1.- No adoptar una didàctica rígida sinó emmotllar-la en cada cas a l’alumne.
2.- No oblidar l’origen concret de la Matemàtica ni els processos històrics de la seva evolució.
3.- Presentar la Matemàtica com una unitat en relació amb la vida natural i social.
4.- Graduar acuradament els plans d’abstracció.
5.- Ensenyar guiant l’activitat creadora i descobridora de l’alumne.
6.- Estimular aquesta activitat despertant interès directe i funcional cap a l’objectiu del coneixement.
7.- Promoure en tot el possible l’autocorrecció.
8.- Aconseguir un cert mestratge en les solucions abans d’automatitzar-les.
9.- Cuidar que l’expressió de l’alumnat sigui traducció fidel del seu pensament.
10.- Procurar a tot alumnat èxits que evitin el seu desànim.