Fa 150 anys, a Alcoi (Alacant), va esclatar la Revolució del Petroli, la insurrecció obrera espanyola més important del segle XIX segons la historiadora Clara E. Lida, la primera en estudiar amb profunditat la mobilització. Aquest fet transcendental per al moviment obrer espanyol va assentar un precedent en els drets dels treballadors que, malgrat això, ha sigut trepitjat en moltes ocasions a causa de mites, mentides i exageracions, fins al punt de no saber distingir entre allò que realment va passar i el que es va inventar.
Amb la intenció d’acabar amb les dades falses i il·luminar l’esdeveniment històric, s’han dut a terme diferents projectes que busquen fer memòria i arribar a tots els públics. Un d’ells és el que han creat els alumnes del Batxillerat Artístic i de la Formació Professional d’Arts Gràfiques de l’Institut Andreu Sempere d’Alcoi. Es tracta d’una publicació il·lustrada que s’està exposant en la comarca, però també en València i Alacant, en la qual expliquen les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la revolució.
El projecte ha sigut guardonat per FPEmpresa i Dualiza Caixabank, sent un dels 30 projectes innovadors premiats de l’Estat, i s’ha dut a terme gràcies a la implicació dels professors Diego Fernández i Imma Bononad. L’Associació Industrializ@cció, l’Ajuntament d’Alcoi, que ha finançat el projecte, el Col·lectiu Revolta 1873 i la Universitat d’Alacant han preparat diferents actes al llarg de l’any per poder difondre aquest recurs.
Ensenyar la història didàcticament
«Els alumnes han fet seva la història», explica Diego Fernández, «l’han descobert des del punt de vista del patiment dels treballadors i treballadores, i no només la part històrica que sempre, com a professors, transmetem». Fernández, professor d’història de l’IES, coordinador del projecte i membre del Col·lectiu Revolta 1873, es va adonar de la necessitat de solucionar la carència de bibliografia sobre la Revolució del Petroli i que els alumnes havien de ser partícips de la seva divulgació.
Per a la creació, l’alumnat ha hagut de posar en pràctica el que aprèn a les aules. Així doncs, es va encarregar d’il·lustrar el projecte, imprimir-lo i enquadernar-lo. Juntament amb això, els alumnes d’FP van fer l’exposició on s’aprofundia més en la història. Les il·lustracions, de gran qualitat artística, són a càrrec d’un estudiant d’FP, qui actualment cursa el Cicle Mitjà d’Il·lustració.
El projecte no ha suposat només ser conscients de la història. També ha sigut una manera de fer partícip a l’alumnat d’un projecte molt més gran, descobrint-los noves professions i fent que tinguin interès per temes que anteriorment ni s’havien arribat a plantejar. «Va haver-hi una xica que em va dir que ella pensava que no tindria cap futur laboral, però que amb aquest projecte havia vist que sí, que podia fer coses que tingueren un sentit i que la gent valorava», conta Diego.
Aquest material, a disposició de tots i que es pot descarregar en valencià, castellà, anglès i francès, està pensat per a totes les edats. Juntament amb això, els integrants del Col·lectiu Revolta 1873 han elaborat un documental on es mostra l’esdeveniment de manera visual fent servir el material del llibre, i aconseguint així que siga més accessible per a adults i majors. «Volíem també que hi hagueren elements més estables per al suport a la docència, i per això vam fer el documental, que va molt bé per sintetitzar i desmuntar mites, ja que Alcoi té molta llegenda», declara Lluís Català, membre del Col·lectiu Revolta 1873 i professor de la Universitat d’Alacant.
Treball interdisciplinari
A més a més, aquesta feina ha suposat un treball d’investigació molt gran, en la qual els joves s’han assabentat de tot el context de la revolució. «Una xica havia de dibuixar un telegrama i va fer una recerca per saber com era. Em va dir que les tintes no eren del mateix color que les que s’utilitzaven ara, i va estar provant-ne diferents fins que en va obtindre un semblant al de l’època», afirma Diego. «Això ens dona peu a explicar l’evolució dels mitjans de comunicació, i tot són excuses per introduir nous temes a partir d’ací», comenta.
Saber el context és una part fonamental perquè els alumnes entenguin el que va suposar en aquell moment una revolució d’aquesta envergadura i puguin contar-ho a altres alumnes en instituts de diferents llocs. Arran d’això, s’explica el tema dels moviments obrers i les seves mobilitzacions, la industrialització, les diferències entre els salaris de dones i homes i, per tant, les diferències de vida entre ambdós gèneres, segons conten des de l’IES. És d’aquesta manera com poden entendre i ser realment coneixedors de la repercussió que va tindre.
Tot això s’entén millor quan és explicat des de l’experiència, amb coneixement de les zones on va ocórrer i per les quals ara ells poden passar i observar. «Sobretot ho entenen en l’escenari, quan els passeges per la ciutat», raona Fernández. Juntament amb això, els resulta molt satisfactori contar-ho als menuts del poble. «Els alumnes de primer de Batxillerat em van acompanyar al col·legi de primària i van explicar la història a través d’un recorregut, on van tractar temes com el treball infantil a partir dels 6 anys, els accidents laborals, les condicions de vida… Aspectes que els arriben molt».
El material, a disposició de qualsevol que vulgui portar a les aules la Revolució del Petroli, està pensat per donar una nova visió dels fets i que serveixi com a ferramenta divulgativa i pedagògica. D’aquesta manera, es busca posar el focus en la classe treballadora, «a la qual normalment se l’ha criminalitzat, i que nosaltres pensem que se l’ha de tractar amb justícia», explicava Rebeca Sanjuan en Cadena Ser, «per això considerem que la forma més efectiva de fer-ho és difondre aquest relat, divulgar-lo entre els més joves». Aquesta manera és com l’IES Andreu Sempere contribueix a difondre el coneixement d’un passat i d’una història més verídica, la nostra història.
2 comentaris
El caníbal, el raig i Maisonnave:
les mentides sobre la revolta obrera
Van voler contar la història
de la revolució del petroli
amb exageracions i mentides
fruit del post romanticisme.
Buscaven una moralina
que justificara l’horror
i que donara una lliçó
als quals es van rebel·lar.
Així van inventar al caníbal
que es va menjar l’orella d’Albors
i que va morir pel càstig
d’un déu venjador.
Però com no va haver-hi raigs
ni plagues ni terratrémols
que castigaren els obrers
per la seua gosadia i el seu coratge
Van haver de recórrer
a Maisonnave i la seua tropa
que van entrar a Alcoi
a sang i foc.
I així van voler tancar
la llegenda d’aquells dies
en què el poble es va alçar
per la justícia i per la Llibertat.
molt interessant i sí és aclaridor millor. Cal demitificar i apropar la Història a les persones lluny de la construcció falsa i interessada construïda per un espanyolisme folklòric. Enhorabona…