Anàlisi

PISA també certifica l’empitjorament de l’equitat del sistema educatiu

És veritat, Espanya ha aguantat millor que molts dels nostres països veïns, la baixada de l’última edició de PISA. Un descens que no sols es justifica per la pandèmia i el tancament d’escoles (que també), sinó que és gairebé un clàssic, lent però implacable, des de fa una dècada.

En qualsevol cas, a més que les puntuacions en l’examen internacional, dedicat aquesta edició a les matemàtiques, hagin caigut (deu punts, enfront dels 20 de la mitjana de l’OCDE i el total de la UE), hi ha altres dades preocupants que es desprenen d’aquest últim informe. Les treuen a la llum EsadeEcPol i Save the Children i tenen a veure amb l’equitat.

Les dues organitzacions han volgut posar el focus en alguns dels assumptes que treballa l’informe en relació a l’equitat del sistema educatiu, com són les diferències de resultat en funció de l’estatus socioeconòmic de les famílies, de l’origen migrant (primera o segona generació) de l’alumnat i del gènere. Les diferències en aquestes puntuacions sempre han estat presents, però ara han aprofundit la distància.

El gràfic mostra com el factor socioeconòmic, l’anomenat índex ISEC, explica una part del resultat que treuen noies i nois en les proves de matemàtiques. Com s’aprecia, la meitat de les autonomies han millorat o igualat el percentatge que aquest índex impacta en l’avaluació. Cantàbria és la que millora més cridanerament.

Al costat d’això caldria tenir en compte els percentatges de repetició que van baixar en totes les comunitats autònomes gràcies a la política més o menys pública d’aprovat general després del tancament d’escoles en 2020. Les xifres, malgrat aquest salt a baix, no aconsegueixen les de l’OCDE o la UE, excepte el cas de Catalunya, comunitat que ja era pròxima a ambdues.

Capítol a part mereix la puntuació de l’alumnat migrant, sigui de primera o de segona generació. És a dir, que hagués migrat des del seu país d’origen o que hagués nascut a Espanya de mare i pare estranger. Les puntuacions sempre han estat més baixes que les de la resta de l’alumnat, una constant que es manté.

Les i els investigadors han volgut eliminar l’impacte que té l’ISEC, a més de ser migrant, en les puntuacions a PISA per igualar les condicions amb les de les seves companyes i companys natius. En totes les comunitats autònomes les xifres milloren, però en algunes d’elles continuen sent tan altes com perquè PISA les consideri un curs complet.

En aquest punt cal recordar que l’OCDE assegura que una diferència de 20 punts en l’avaluació PISA equival a un curs lectiu complet. Al País Basc, la diferència mitjana de l’alumnat migrant és de 70 punts, més de tres cursos. Quan es descompta l’ISEC baixa a 35,2, encara per sobre d’un curs complet, gairebé dos. La mateixa diferència mitjana de l’estudiant migrant a Espanya. En l’altre costat de la gràfica, Andalusia, autonomia en la qual pràcticament no existeix cap distància i quan s’elimina l’índex socioeconòmic i cultural, l’estudiantat migrant passa per sobre del nadiu.

Una cosa que aflora entre les dades de l’estudi d’EsadeEcPol i Save the Children és el fet que en diverses comunitats autònomes, l’alumnat migrant aconsegueix millors resultats en matemàtiques que el nadiu, tant el de primera com el de segona generació. Segons Lucas Gortázar, director d’Educació d’EsadeEcPol, no és una cosa tan extraordinària ja que en l’informe que va elaborar Save the Children el 2018 sobre equitat ja va aparèixer aquest fet. Segons l’investigador, “parla bé del procés d’integració”.

Un altre dels assumptes recurrents a PISA quan se centra en Matemàtiques és la diferència entre noies i nois a favor d’aquests últims. Novament, les xifres assenyalen una diferència que ha augmentat des de l’última avaluació. Només en quatre comunitats les coses han millorat. Balears, Andalusia, Canàries i La Rioja, encara que és aquesta última la que realment marca la diferència.

El document, a més de posar negre sobre blanc tots aquests problemes, així com també les diferències entre els centres urbans i rurals, a favor dels primers per culpa de l’ISEC principalment, aborda algunes possibles línies d’acció amb la idea de millorar la situació del sistema educatiu.

Sis són les propostes que han elaborat conjuntament les dues organitzacions per intentar millorar la inequitat del sistema educatiu. Algunes ja són velles conegudes de totes dues organitzacions que porten alguns anys col·laborant en diferents estudis. Entre elles, la “millora de l’accés” a l’educació de 0-3 anys per a nenes i nens d’entorns socioeconòmicament deprimits i per a migrants. Com aclareix Lucía Cobreros, una altra de les investigadores d’EsadeEcPol que ha participat en l’elaboració del document, principalment es tractaria de places gratuïtes, principalment i, idealment, públiques.

També aposten, com en diversos dels seus escrits, en la gratuïtat de la xarxa concertada amb un equilibri complex entre l’elecció de centre i la planificació de la xarxa escolar de manera que es lluiti contra la segregació escolar que agrupa estudiants per nivell socioeconòmic i per origen nacional o ètnic.

L’extensió de la jornada escolar seria una altra de les mesures. Una extensió en la qual no entren si passa per la jornada partida o per l’augment de les activitats extraescolars en el propi centre escolar. “La idea amb aquesta mesura és garantir que estiguin en el centre més temps”, explica Cobreros i que es garanteixi que tot l’alumnat té accés, cosa que passaria per la gratuïtat de serveis com el menjador, el transport escolar i l’accés a materials educatius.

També defensen més temps per fer tutories de suport i reforç individualitzades o en grup petit tant dins com fora de l’horari escolar. A això caldria sumar alguna classe de formació docent que se centri en la gestió de la diversitat a l’aula i a “canviar creences i pràctiques pedagògiques relacionades amb la repetició de curs”, ja que Espanya continua estant al capdavant de l’OCDE i d’Europa en aquest índex.

Finalment, aposten per un augment de recursos i una reducció de les ràtios alumnat/professorat en els centres que escolaritzin a l’alumnat més desfavorit, encara que el document no explica més en relació a com podria escometre’s aquesta última proposta, en quins centres, amb quina classe d’alumnat o quin hauria de ser el percentatge a partir del qual rebés aquests recursos materials i humans extra.