Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    El Consell d’Educació enviarà una queixa a TV3 pel ’30 minuts’ sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    Allau de crítiques al reportatge de TV3 sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    Jaume Funes: “Mentre ens dediquem a protegir falsament, no ens dediquem a ensenyar a pensar”

    Ana Basanta

    Prohibició total del mòbil a l’educació obligatòria a Catalunya

    Ana Basanta

    La Teoria de l’Embut Educatiu

    Joan Subirats Berengué
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Anàlisi
    PISA també certifica l’empitjorament de l’equitat del sistema educatiu

    Pablo Gutiérrez de Álamodesembre 12, 20236 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    És veritat, Espanya ha aguantat millor que molts dels nostres països veïns, la baixada de l’última edició de PISA. Un descens que no sols es justifica per la pandèmia i el tancament d’escoles (que també), sinó que és gairebé un clàssic, lent però implacable, des de fa una dècada.

     

     

    En qualsevol cas, a més que les puntuacions en l’examen internacional, dedicat aquesta edició a les matemàtiques, hagin caigut (deu punts, enfront dels 20 de la mitjana de l’OCDE i el total de la UE), hi ha altres dades preocupants que es desprenen d’aquest últim informe. Les treuen a la llum EsadeEcPol i Save the Children i tenen a veure amb l’equitat.

    Les dues organitzacions han volgut posar el focus en alguns dels assumptes que treballa l’informe en relació a l’equitat del sistema educatiu, com són les diferències de resultat en funció de l’estatus socioeconòmic de les famílies, de l’origen migrant (primera o segona generació) de l’alumnat i del gènere. Les diferències en aquestes puntuacions sempre han estat presents, però ara han aprofundit la distància.

    El gràfic mostra com el factor socioeconòmic, l’anomenat índex ISEC, explica una part del resultat que treuen noies i nois en les proves de matemàtiques. Com s’aprecia, la meitat de les autonomies han millorat o igualat el percentatge que aquest índex impacta en l’avaluació. Cantàbria és la que millora més cridanerament.

    Al costat d’això caldria tenir en compte els percentatges de repetició que van baixar en totes les comunitats autònomes gràcies a la política més o menys pública d’aprovat general després del tancament d’escoles en 2020. Les xifres, malgrat aquest salt a baix, no aconsegueixen les de l’OCDE o la UE, excepte el cas de Catalunya, comunitat que ja era pròxima a ambdues.

     

    Capítol a part mereix la puntuació de l’alumnat migrant, sigui de primera o de segona generació. És a dir, que hagués migrat des del seu país d’origen o que hagués nascut a Espanya de mare i pare estranger. Les puntuacions sempre han estat més baixes que les de la resta de l’alumnat, una constant que es manté.

    Les i els investigadors han volgut eliminar l’impacte que té l’ISEC, a més de ser migrant, en les puntuacions a PISA per igualar les condicions amb les de les seves companyes i companys natius. En totes les comunitats autònomes les xifres milloren, però en algunes d’elles continuen sent tan altes com perquè PISA les consideri un curs complet.

    En aquest punt cal recordar que l’OCDE assegura que una diferència de 20 punts en l’avaluació PISA equival a un curs lectiu complet. Al País Basc, la diferència mitjana de l’alumnat migrant és de 70 punts, més de tres cursos. Quan es descompta l’ISEC baixa a 35,2, encara per sobre d’un curs complet, gairebé dos. La mateixa diferència mitjana de l’estudiant migrant a Espanya. En l’altre costat de la gràfica, Andalusia, autonomia en la qual pràcticament no existeix cap distància i quan s’elimina l’índex socioeconòmic i cultural, l’estudiantat migrant passa per sobre del nadiu.

    Una cosa que aflora entre les dades de l’estudi d’EsadeEcPol i Save the Children és el fet que en diverses comunitats autònomes, l’alumnat migrant aconsegueix millors resultats en matemàtiques que el nadiu, tant el de primera com el de segona generació. Segons Lucas Gortázar, director d’Educació d’EsadeEcPol, no és una cosa tan extraordinària ja que en l’informe que va elaborar Save the Children el 2018 sobre equitat ja va aparèixer aquest fet. Segons l’investigador, “parla bé del procés d’integració”.

    Un altre dels assumptes recurrents a PISA quan se centra en Matemàtiques és la diferència entre noies i nois a favor d’aquests últims. Novament, les xifres assenyalen una diferència que ha augmentat des de l’última avaluació. Només en quatre comunitats les coses han millorat. Balears, Andalusia, Canàries i La Rioja, encara que és aquesta última la que realment marca la diferència.

    El document, a més de posar negre sobre blanc tots aquests problemes, així com també les diferències entre els centres urbans i rurals, a favor dels primers per culpa de l’ISEC principalment, aborda algunes possibles línies d’acció amb la idea de millorar la situació del sistema educatiu.

    Sis són les propostes que han elaborat conjuntament les dues organitzacions per intentar millorar la inequitat del sistema educatiu. Algunes ja són velles conegudes de totes dues organitzacions que porten alguns anys col·laborant en diferents estudis. Entre elles, la “millora de l’accés” a l’educació de 0-3 anys per a nenes i nens d’entorns socioeconòmicament deprimits i per a migrants. Com aclareix Lucía Cobreros, una altra de les investigadores d’EsadeEcPol que ha participat en l’elaboració del document, principalment es tractaria de places gratuïtes, principalment i, idealment, públiques.

    També aposten, com en diversos dels seus escrits, en la gratuïtat de la xarxa concertada amb un equilibri complex entre l’elecció de centre i la planificació de la xarxa escolar de manera que es lluiti contra la segregació escolar que agrupa estudiants per nivell socioeconòmic i per origen nacional o ètnic.

    L’extensió de la jornada escolar seria una altra de les mesures. Una extensió en la qual no entren si passa per la jornada partida o per l’augment de les activitats extraescolars en el propi centre escolar. “La idea amb aquesta mesura és garantir que estiguin en el centre més temps”, explica Cobreros i que es garanteixi que tot l’alumnat té accés, cosa que passaria per la gratuïtat de serveis com el menjador, el transport escolar i l’accés a materials educatius.

    També defensen més temps per fer tutories de suport i reforç individualitzades o en grup petit tant dins com fora de l’horari escolar. A això caldria sumar alguna classe de formació docent que se centri en la gestió de la diversitat a l’aula i a “canviar creences i pràctiques pedagògiques relacionades amb la repetició de curs”, ja que Espanya continua estant al capdavant de l’OCDE i d’Europa en aquest índex.

    Finalment, aposten per un augment de recursos i una reducció de les ràtios alumnat/professorat en els centres que escolaritzin a l’alumnat més desfavorit, encara que el document no explica més en relació a com podria escometre’s aquesta última proposta, en quins centres, amb quina classe d’alumnat o quin hauria de ser el percentatge a partir del qual rebés aquests recursos materials i humans extra.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Una escola i una llengua fortes!
    Next Article
    Opinió
    PISA. Qualitat de l’ensenyament i sistema pedagògic
    Pablo Gutiérrez de Álamo
    • X (Twitter)

    Periodista especializado en educación. Director de El Diario de la Educación. Antes en Periódico Escuela

    Related Posts

    Actualitat
    Catalunya aprova però no despunta en les proves de pensament creatiu de PISA

    juny 19, 2024

    Catalunya aprova però no despunta en les proves de pensament creatiu de PISA

    juny 19, 2024

    Actualitat
    Combatre l’ansietat davant l’EBAU

    juny 3, 2024
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}