Benvolguda consellera,
Les famílies estan rebent des de les escoles una carta signada per vostè. És de bona educació respondre amb celeritat les cartes. Resposta que ja coneix sobradament, perquè fa anys que la posem de manifest, però en educació mai és tard. Només costa molts més recursos, molt de temps, el prestigi… i alguna generació perduda.
A la seva carta ens ensabona una mica, apel·lant al paper que tenim en l’èxit educatiu. Ens alegra l’oïda quan diu que “l’escola ha de ser diversa, perquè la societat és diversa”. Ens vol implicar per atendre i reforçar. També ens parla del molt que valorem els docents i ens demana confiança.
Doncs té tota la raó, consellera. Sí senyora. La família és la primera i principal responsable de l’educació dels infants, de la mateixa manera que el docent ho és a l’escola. Si aquest binomi no funciona i flueix, la tensió només és en perjudici dels infants. Quants anys fa que defensem aquesta posició? I quants fa que l’administració ho escolta i no fa res? Benvinguda sigui aquesta assumpció del dret fonamental que defensem i proclamem fa tants anys. Humilment, no som l’única solució a tots els seus problemes d’avui. Som part del problema i part de la solució. Ara caldria revertir les polítiques que ha menystingut la família, que l’ha desacreditat i, en certa manera, expulsat de l’educació. Podem discutir si és primer l’ou o la gallina, però el resultat és el conflicte. I no volem conflicte, volem èxits.
La família és la primera i principal responsable de l’educació dels infants, de la mateixa manera que el docent ho és a l’escola
La diversitat? Sovint la resposta des de l’administració ha estat la contrària. Perquè l’escola d’iniciativa social és un instrument d’aquesta diversitat que reconeix, però se l’ha menystingut i assetjat incansablement amb polítiques i normatives restrictives, fins i tot -només un exemple- negant el pa i la sal als qui consideren positiu un model organitzatiu i pedagògic com la diferenciada; i més quan és legítim i legal.
Els docents? Doncs tot el nostre respecte i suport. Però els veiem humiliats, farts, cansats i acovardits de tants canvis, tantes innovacions i de veure que han d’anar fent passar els seus alumnes sense saber llegir prou i ben justos de mates. Ja ni protesten obertament, i molts han passat a la vida vegetativa per culpa d’una (des)governança terrible. En aquest context, volem atraure talent per a l’escola?
“Back to the basics”, va dir. Totalment d’acord. El bàsic és prestigiar la família, protegir el seu àmbit en educació i donar-li el suport que necessita, perquè cap pare o mare volen cap mal pels seus infants. El bàsic és prestigiar els mestres, escoltar-los i deixar-los fer la feina que saben fer. El bàsic, com bé diu ara, és saber llegir i escriure bé i amb eficàcia, i les mates. I el bàsic és proporcionar a tots els ciutadans -a tots els infants- uns mínims vitals que els permetin afrontar la seva educació en les millors condicions; i si necessiten més recursos, posi’ls. Pressupost n`hi ha a tota la Generalitat, només cal prioritzar i “passar el rasclet” perquè no tenim res més prioritari que l’educació, cregui-s’ho.
Rebi aquesta resposta amb la seguretat que sempre hi hem estat; més ben dit, hem estat el que ens han deixat estar, tot i que ara obri els ulls. Rebi-la també amb la seguretat que interpel·lem la cap dels gestors del sistema, amb tota la confiança i consideració personal.
Compti amb nosaltres per fer pinya en favor d’una educació de nivell per als nostres fills i filles. Esperem que duri aquesta gran confiança que ens fa i ens honora.
