Actualitat

La quota d’accés a la concertada se situa a Espanya entre els 680 i els 860 euros

La quota mitjana d’accés a l’escola concertada a Espanya es troba entre els 680 i els 860 euros a l’any, segons dades de l’informe ‘El cost d’accés a l’escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les famílies i les seves causes’ elaborat pel Centre de Polítiques Econòmiques de Esade (EsadeEcPol).

Segons l’estudi, entre el 81% i el 95% de l’alumnat paga quotes, mentre que hi ha un 13% que no ho fa i un 18% efectua contribucions de menys de 20 euros al mes per alumne. En el costat oposat, un 10% de l’alumnat amb més quotes assumeix el 45% de la despesa total.

L’estudi d’EsadeEcPol extreu les xifres de l’Enquesta de Despesa de les Llars en Educació (EGHE) i l’Enquesta de Finançament i Despeses de l’Ensenyament Privat (EFGEP) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Analitza principalment les comunitats autònomes d’Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana i País Basc, i està elaborat per Lucas Gortázar, director adjunt i responsable d’Educació en EsadeEcPol; Ángel Martínez, economista a EsadeEcPol, i Xavier Bonal, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de GEPS.

L’ensenyament concertat en aquests moments escolaritza al 29% de l’alumnat en les etapes obligatòries, mentre que el 4% de l’alumnat està escolaritzat en centres privats no concertats i el 67% en centres públics, segons dades del Ministeri d’Educació i Formació Professional.

Diferències territorials

La diversitat de models d’escola concertada s’accentua en afegir la dimensió territorial a l’anàlisi. Així, quantitativament les quotes a centres concertats que es paguen a Espanya suposen entre 950 i 1200 milions d’euros, en funció de la definició de despesa utilitzada. Segons dades del Ministeri, es tracta d’una quantitat equivalent al 20% del total del finançament públic a l’ensenyament privat.

El gruix de les quotes se situa fonamentalment a Catalunya, Madrid i País Basc, que acumulen el 70% del total de pagament de quotes a centres concertats. Aquesta concentració no es deu només al pes de l’escola concertada en aquestes CCAA, sinó també a quotes més elevades.

Més del 90% de les famílies que accedeixen a centres concertats a Catalunya, País Basc i Madrid paguen quota. És també en les CCAA de major renda on les quotes estan més generalitzades, superant el 95% de llars en el cas de País Basc i Catalunya, i prop del 90% per al cas de la Comunitat de Madrid. Aquest percentatge és una mica menor a la Comunitat Valenciana i es redueix significativament en la resta de CCAA i especialment a Andalusia, on només entre un 50% i un 60% de les llars que accedeixen a centres concertats estan pagant quotes d’escolarització.

Existeixen importants diferències de pagament de quota per renda de les famílies: el 20% de renda més baixa paga una mitjana de 310 euros anuals de quota, mentre que el 20% de renda més alta paga quotes lleugerament superiors als 1.000 euros. Per comunitats, la quota mitjana per alumne a l’any (només de les famílies que paguen) és de 1.696 euros a Catalunya, 1.156 euros en la Comunitat de Madrid, 959 euros al País Basc, 597 euros a la Comunitat Valenciana i 453 euros a Andalusia.

Finançament desigual

El finançament és també desigual, ja que un 20% dels centres registra resultats econòmics negatius o pràcticament nuls, mentre que un 50% té un resultat econòmic positiu i inferior als 300 euros per alumne a l’any, i un 30% mostra una clara situació de sobrefinançament. El percentatge de centres que cobra quota oscil·la entre un 66% i un 75%, depenent de l’etapa educativa.

En termes de grandària, el 90% dels centres educatius més grans cobren quota, mentre que, en els mitjans i petits, la proporció baixa a entre un 60% i un 70%. Aquest fenomen explica que hi hagi menys percentatge de centres cobrant quotes que percentatge de famílies pagant-la, segons els autors de l’estudi.

Segregació

“L’existència de les quotes és un dels factors que expliquen el major nivell socioeconòmic de l’alumnat que assisteix a l’escola concertada”, assenyala l’informe, que destaca que “l’escola pública assumeix més del doble de l’alumnat d’origen immigrant del qual teòricament li correspondria per representació sectorial, i escolaritza també una proporció més elevada d’alumnat amb necessitats de suport educatiu”.

“La concertada, en comparació amb la pública, escolaritza en una proporció molt de menor a l’alumnat de renda baixa i origen migrant, la qual cosa danya significativament la igualtat d’oportunitats i l’equitat, un dels seus objectius fonamentals”, afegeix el document.

Una àmplia majoria d’alumnat (superior al 80% en totes les etapes teòricament gratuïtes) paga quotes d’accés a centres concertats i se situa entre un 80% i un 95%, en funció de l’etapa educativa i la definició considerada. D’acord amb les mètriques utilitzades per a mesurar les quotes, en totes les etapes i per a totes dues definicions, almenys un 80% de l’alumnat paga per accedir als centres concertats en les etapes on l’educació és universal i gratuïta, això és, en el Segon Cicle d’Educació Infantil, Primària i ESO.

Baixada de la natalitat

En roda de premsa, Gortázar ha destacat que es tracta d’una recerca “exhaustiva” en un debat “àmpliament tractat, però que ha mancat fins a la data d’estudis amb rigor”, i ha posat de manifest l’oportunitat de l’informe en un moment de baixada de natalitat i, per tant, d’alumnat.

Per part seva, Martínez ha considerat que el resultat més rellevant és que “al contrari del que suggeria el debat públic fins a la data, el sector és més divers que monolític”, ja que intervenen factors territorials, socials i econòmics.

D’altra banda, Bonal ha resumit les propostes principals dels autors de l’informe: “Entre altres, proposem millores d’informació promovent estudis del cost del lloc escolar, auditar despeses no concertades, supervisar el cost dels menjadors o desenvolupar mecanismes per al sistema de concerts dels centres clarament sobre-finançats i les quotes dels quals són elevades i se situen per sobre de les despeses no concertades de la seva comptabilitat”.