Arribar a classe, encendre el teu portàtil -o tauleta, o smartphone-, i passar les tres hores que dura la sessió perdent el temps a internet, una activitat a la qual la majoria de joves hi estan més que acostumats. Navegar sense cap objectiu més enllà de saltar d’enllaç en enllaç, mirar vídeos curiosos, xatejar… Aquest és el plantejament de la classe ‘Perdre el temps a Internet’, que es començarà a impartir el segon semestre del 2015 al departament d’Anglès de la Universitat de Pensilvània, una de les més reputades dels Estats Units, atès que forma part de la prestigiosa Ivy League.
“Ens passem la vida davant les pantalles, sovint perdent el temps: consultant les xarxes socials, mirant vídeos de gatets, xatejant i comprant. Què passaria si aquestes activitats -clicar, actualitzar estats, surfejar aleatòriament- les utilitzéssim com a material en brut per crear treballs literaris emocionants i captivadors?”, aquest és el plantejament de l’assignatura, tal com consta al web de la universitat. La imparteix el poeta Kenneth Goldsmith, i el seu objectiu és que els estudiants siguin capaços d’exprimir amb finalitats literàries tot el temps bolcat sense cap propòsit concret a internet.
“Podríem reconstruir la nostra autobiografia només a partir de Facebook? Podríem escriure una gran novela fent un buidatge del nostre Twitter? Podríem convertir internet en el més gran poema mai escrit?” es pregunta el professor Goldsmith en el resum de l’assignatura. Els estudiants hauran d’estudiar com al llarg de la història s’ha utilitzat l’avorriment i la pèrdua de temps per transformar-ho en material literari de primera mà.
L’únic que cal per assistir a les classes és un portàtil i connexió wifi. “La distracció, la multitasca i el navegar sense cap objectiu són obligatoris”, conclou el professor. Goldsmith és potser més conegut pel seu projecte artístic d’imprimir tot internet, com a homenatge al cèlebre programador Aaron Swartz, que es va suicidar el gener del 2013.
En una entrevista al magazine VICE Motherboard sobre la nova assignatura, Goldsmith opina: “Estic molt cansat de llegir articles al New York Times cada setmana que ens fan sentir malament per passar massa temps a internet, per dividir la nostra atenció tantes vegades. Crec que és una perfecta tonteria que internet ens estigui fent més estúpids. Jo crec que ens està fent més intel·ligents. Hi ha una nova moralitat en l’era digital construirda al voltant de la culpa i la vergonya”, sosté.
Goldsmith va més enllà i afirma, per exemple, que “la distracció elecrtònica i la multitasca és el nou surrealisme”. “Els surrealistes volien arribar a l’inconscient; doncs bé, ho estem fent tota l’estona”, raona.
