Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La llei Wert vulnera diversos preceptes de l’Estatut i també la pròpia Constitució, segons ha dictaminat el Consell de Garanties Estatutàries aquest dimarts. Aspectes com les proves d’avaluació que la LOMCE preveu que fixi el ministeri d’Educació, i sobretot qüestions relacionades amb la llengua vehicular, incumplirien l’Estatut i, en alguns casos, la Carta Magna. Aquest era el dictamen que la Generalitat esperava per tal de recórrer la normativa al Tribunal Constitucional amb unes mínimes garanties, així que és de preveure que ho faci aviat.
El Consell de Garanties Estatutàries considera que la Constitució en cap cas estableix que les famílies puguin escollir la llengua vehicular de l’escolarització dels seus fills, una situació que sí que es produïria si s’apliqués la nova normativa. La LOMCE preveu que el ministeri faciliti escolarització en centres privats castellans a aquelles famílies que vulguin aquest idioma com a vehicular -si el Govern no ofereix alternativa-, i que a sobre pugui remetre la factura a la Generalitat. A més, aquesta retenció o deducció dels imports també vulneraria l’autonomia financera de la Generalitat reconeguda tant a la Constitució com a l’Estatut d’Autonomia.
En aquest sentit, el consell observa un incompliment afegit. El control que ha d’exercir l’Alta Inspecció de l’Estat sobre l’Administració catalana perquè compleixi amb aquestes obligacions “és contrari a l’ordenació constitucional”. Ho és perquè “desplaça” l’Administració educativa -que és en aquest cas la Generalitat- duna de les seves funcions establertes per llei.
L’altre gran xoc entre la llei Wert i l’Estatut, segons el dictamen, es produeix amb les avaluacions a final de la ESO i del batxillerat, revàlides necessàries per obtenir el títol, que s’elaboraran des del ministeri. El consell les considera inconstitucionals perquè només tenen en compte les assignatures troncals “amb una limitadíssima concessió a les específiques”, quan les específiques o de lliure designació autonòmica “són aquelles sobre les quals es projecten majoritàriament les competències de la Generalitat”. “La pretensió que els títols de batxillerat i de graduat en educació secundària es puguin obtenir i expedir després d’una prova en la qual aquestes matèries no són avaluades” no és constitucional, diu el text.
El Govern no tocarà “ni una coma” del model lingüístic escolar
El dictamen del consell arriba emmig de la polèmica sobre introducció d’un 25% de castellà com a llengua vehicular a les aules si una família ho demana, tal com va deixar clar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ahir la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, es va trobar amb els directors dels cinc centres educatius afectats per les interlocutòries del TSJC per consensuar una reacció unitària, que finalment es traduirà amb un recurs interposat per cada centre i pel propi departament.
A l’espera de que passi el mes de marge que dona el tribunal per complir les seves direcrtius, qui ha parlat aquest dimarts sobre la qüestió ha estat el portaveu del Govern, Francesc Homs, que ha assegurat que la Generalitat no tocarà “ni una coma” del model d’immersió lingüística. El també conseller de Presidència ha declarat que presentaran “els reursos que calguin” per no fer efectiva la decisió de l’altr tribunal català, i ha tancat files a l’entorn de la Llei d’Educació de Catalunya: “La llei està en vigor, no ha estat impugnada i es mantindrà en vigor”, ha conclòs.
El Diari de l’Educació, 2025