Els treballadors del lleure educatiu de Catalunya arranquen aquest dijous, amb diverses aturades parcials, un mes de protestes i reivindicacions que culminarà el proper 6 de març amb una vaga general del sector. Les mobilitzacions les convoquen CCOO i UGT, els principals sindicats d’aquest àmbit, després de més de 1.000 dies negociant el seu tercer conveni, que hauria de posar fi a la “precarització” del sector.
Així doncs, avui i també el proper 13 de febrer hi haurà aturades parcials de 15 minuts als diversos centres de treball per denunciar que “el lleure socioeducatiu i cultural no està de rebaixes”, tal com proclament en la convocatòria. Des del 2011, els educadors han patit un 8% del seu poder adquisitiu, i els sindicats no estan disposats a acceptar la darrera proposta de la patronal, que passa per 4 anys de congelació salarial i la pèrdua de l’ICP com a element de referència de l’actualització dels salaris.
Segons les estimacions dels sindicats, el sector del lleure inclou entre 25.000 i 30.000 treballadors a Catalunya. “El ventall de feines és molt ample, però totes tenen en comú un perfil educatiu molt clar”, assegura Cristòfol Ortolà, responsable del sector del lleure educatiu de CCOO.
El sector inclou els menjadors escolars (el col·lectiu més nombrós), els serveis d’acollida, extraescolars, punts d’informació juvenil, cases de colònies, ludoteques, casals i centres cívics, entre altres. Tot i aquesta diversitat, els sindicats aposten per aglutinar el màxim de gent possible sota el conveni del lleure. “El que ens uneix és la intervenció educativa, uns valors, tot i que després hi hagi una diferenciació d’espais”, diu Ortolà.
Un altre problema que afecta el sector, és l’economia submergida. “Hi ha moltíssimes persones que estan cobrant en negre, però en tot cas menys que el 2005, perquè per malament que estiguem, els convenis han millorat la situació”, explica el representant de CCOO, que afegeix que, no obstant, actualment s’està anant enrere en aquest sentit.
Finalment, reclamen la intervenció de l’administració. Ortolà assegura que, “tot i que no se’n parli massa, té un paper molt important, perquè hi ha coses que no es poden regular en el conveni i és l’administració qui pot regular les condicions que ha de complir una empresa per treballar en el sector”.
