Una marxa verda ha creuat l’illa Mallorca des d’Inca fins a Palma aquest diumenge per reivindicar l’ensenyament en català i de qualitat, el manteniment de l’escola pública i l’aturada dels expedients sancionadors als directors que protesten contra el TIL. Prop de 500 persones van començar la jornada a Inca a les 10h del matí i a les 19h eren vora 7.000 les que es congregaven al Passeig del Born de Palma.
La marxa, convocada per l’Assemblea de Docents, va recórrer 31,8 quilòmetres dividits en cinc trams sota el lema “Cap passa enrere, totes les passes endavant”. En un comunicat, l’Assemblea explica que la marxa “volia posar de relleu que el conflicte a les aules no s’ha acabat i reivindicar que ara és l’hora de construir un model d’escola que volem, però que s’ha de construir entre tots l’escola que ha de ser per a tots”. “Només hi falta la Conselleria”, conclouen davant del suport de sindicats, famílies i partits de l’oposició.
A la cloenda de la marxa, van fer una lectura de la “Declaració en defensa de l’educació”, presentada el passat dijous per 13 entitats del món educatiu. El text reclama que “la comunitat educativa, la societat en general i els partits polítics en particular es posin d’acord per aconseguir una educació entesa com a servei públic, de qualitat i compensadora de les desigualtats socials”.La declaració, que es pot llegir al web de l’Assemblea de Docents, s’estructura en quatre punts:
1. Una vertadera autonomia dels centres docents per adaptar-se a la realitat, amb una gestió democràtica i transparent, i amb participació efectiva de tota la comunitat educativa.
2. Uns recursos econòmics i personal suficient per garantir el dret a l’educació, per poder implantar programes de millora i, especialment, per atendre la diversitat dins les aules.
3. Una nova regulació de l’ensenyament de les llengües, dissenyada per experts amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears, consensuada, dotada de recursos suficients, adaptable al context de cada centre escolar i que aconsegueixi que l’alumnat, al final de l’escolaritat obligatòria, domini per igual les dues llengües oficials i sigui capaç d’entendre i expressar-se adequadament almenys en una llengua estrangera, principalment l’anglès.
4. Un pacte social i polític per l’educació que reculli les propostes anteriors i que sigui fruit del consens, per a la millora i l’estabilitat del sistema educatiu, independentment de qui governi.
