Actualitat

El somni de Jiro Horikoshi

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Jiro Horikoshi va ser l’enginyer aeronàutic més notable del Japó. De tots els seus dissenys, el més cèlebre va ser el Mitsubishi A6M, més conegut com Zero, l’avió de guerra més potent de la seva època i l’estrella de l’Armada japonesa durant la Segona Guerra Mundial. L’almirall Isoroku Yamamoto, cap d’oficina d’Aeronàutica de la Marina nipona, va fer-ne construir 10.499. Era com un insecte, tan lleuger, veloç i mortífer que Claire Chennault, el famós líder dels Tigres voladors, li repetia als seus pilots cada dia: “Mai no et barallis amb un Zero”. També va ser l’avió que va bombardejar Pearl Harbour i el protagonista de l’última -i, pel que sembla, definitiva- pel·lícula d’un altre geni japonès, Hayao Miyazaki.

“Va ser el seu geni extraordinari -explicava en una entrevista el venerat director d’El viatge de Chihiro, La Princesa Mononoke i Totoro– que va fer el millor i més avantguardista avió de combat del seu temps. Va sortir al mateix temps que el Nakajima Ki-43 Hayabusa, també operat per l’Armada Imperial japonesa. Tots dos tenien la mateixa mida, estaven equipats amb el mateix motor, i estaven dissenyats per ser el més lleugers possible. L’única diferència és que el Zero estava més armat que el Hayabusa. I no obstant això, quan volaven junts, el Zero era més ràpid i podia volar més lluny que el Hayabusa. Per què? Perquè Horikoshi va entendre de manera intuïtiva el misteri de l’aerodinàmica que ningú pot explicar amb paraules”.

A jutjar per les seves 11 pel·lícules, la gran passió de Miyazaki també és volar. Tots els seus protagonistes ho fan d’una manera o d’una altra, quan no en avions en aeroplans, castells volants, escombres, dracs i fins gats que galopen pel bosc. La seva última obra recrea l’obsessió de Horikoshi per crear una màquina que fos més lleugera, més ràpida, més segura, més àgil i més bella que totes les altres.

Relativament basada en les memòries de l’enginyer japonès (Les àguiles de Mitsubishi: La història de l’avió de combat Zero), El vent s’aixeca explica la història de Jiro, un noi que somia volar fins que se li apareix (en el mateix somni) ni més ni menys que el visionari enginyer italià Gianni Caproni. En honor a la veritat, la part de Caproni és una llicència poètica de Miyazaki, l’amor per l’inventor italià del qual precedeix fins i tot a la seva altra pel·lícula d’aviació, Porco Rosso. El nom del seu famós estudi ve de l’Caproni Ca.309 Ghibli, que els italians van emprar en la IIGM.

La història que expliquen els perdedors

Un altre trivial per als fans: el pare de Miyazaki tenia una fàbrica de munició que feia components per a Zero, i el gran terratrèmol del 23 el va enfonsar en la depressió. L’escena que ha enamorat a crítics de tot el planeta és precisament la d’aquest terratrèmol, una altra llicència poètica perquè, encara que va passar de veritat, el veritable Jiro no hi va ser. La polèmica que envolta The wind Rises, però, obeeix a un altre tipus de memòria històrica: el pacifista i mediambientalista geni de l’animació ha estat acusat de lloar la passió visionària de l’enginyer sense qüestionar el propòsit de la seva creació, que era matar el major nombre de gent possible.

“Inclòs jo, la generació de japonesos que va créixer durant un període, tinc sentiments molt complexos sobre la IIGM -explicava el director- i el Zero simbolitza la nostra psique col·lectiva. Japó va ser a la guerra per estúpida arrogància, va causar problemes per tot l’est asiàtic i finalment va portar la destrucció sobre si mateixa. Des del punt de vista estrictament militar, només es pot concloure que l’armada japonesa va ser simplement incapaç de trobar l’estratègia correcta per a la Batalla de Midway i altres campanyes crucials. Però, de tota aquesta humiliant història, el Zero representa una de les poques coses de les que un japonès pot estar orgullós. Hi havia 322 caces Zero al principi de la guerra. Eren una presència veritablement formidable, igual que els homes que els pilotaven”.

És el mateix argument que presenta Paul Kennedy a Enginyers de la victòria: Els homes que van canviar el destí de la Segona Guerra Mundial (Debat, 2014), un intel·ligent assaig sobre els enginyers britànics que van aconseguir superar Jiro i guanyar la guerra per als aliats. Un llibre fantàstic que ha estat publicat sense polèmica perquè, quan diuen que la història l’escriuen els vencedors, també es refereixen a això.