La ciutat de Badalona ha aixecat la veu aquesta setmana contra el tancament de línies de P-3 que la Generalitat ha engegat arran de la davallada de la natalitat. En un gest inèdit, els representants de els famílies -les AMPA- i els de les escoles -els directors- han signat un document conjunt amb el qual demanen que s’aprofiti la caiguda demogràfica per reduir el nombre d’alumnes per aula, per poder així millorar la qualitat de l’educació i l’atenció a la diversitat.
El document, que a continuació reproduïm, el signa la Junta de directors de les escoles públiques d’infantil i primària de Badalona, la Federació d’AMPA de la ciutat i Badalona es mou, el col·lectiu en defensa de l’educació pública.
La qualitat de l’educació té a veure amb molts factors: la qualitat de l’edifici, la preparació dels mestres, la metodologia de treball, la utilitat dels aprenentatges, l’atenció a l’alumnat,… i tots ells s’unifiquen per aconseguir que els nens i les nenes puguin desenvolupar les seves capacitats i habilitats en un entorn que els faci créixer en confiança i potenciï la seva autonomia personal per poder utilitzar allò que han aprés per a resoldre situacions que se’ls presentaran al llarg de la seva vida personal i laboral.
L’escola, com agent educatiu, ha de ser compensadora de desigualtats. La igualtat d’oportunitats no és un fet biològic, depèn de l’entorn social i familiar en que es desenvolupa l’infant. No tots tenen accés als mateixos recursos, a les mateixes experiències, ni a les mateixes vivències.
És per això que l’educació esdevé un dret i té la responsabilitat d’oferir a tots i a cadascun dels alumnes allò que necessiten per a integrar-se i desenvolupar-se en una societat plural i democràtica.
Les decisions polítiques que, amb l’excusa de la crisi, estan prenent els governs actuals van en sentit contrari. Una prova de tot això són les darreres lleis aprovades a Catalunya, la LEC, i a Espanya, la LOMCE, que acompanyades de les retallades imposades a l’educació pública han retallat oportunitats als infants i joves més desafavorits cultural, econòmic i socialment. Els han retallat el futur.
Les darreres normatives han profunditzat la segregació de l’alumnat en un sistema que ja segrega segons la capacitat econòmica de les famílies perquè manté una doble xarxa mantinguda amb fons públics, l’escola pública i l’escola privada concertada. Un sistema que paga amb diner públic centres que en el seu ideari fan una opció religiosa concreta. Un sistema que subvenciona centres que segreguen alumnes per sexe. Un sistema que possibilita la segregació cultural.
A aquest sistema educatiu profundament segmentat s’hi han afegit, en els darrers anys, unes aules massificades, una disminució del nombre de mestres i una reducció de serveis educatius a l’escola pública, que suposa caminar endarrere, tornar a temps passats en que no es tenia present, o no es podia tenir present, la diversitat de l’aula.
Si hi ha menys nenes i nens per a escolaritzar el govern pot fer dues coses: mantenir les retallades a les oportunitats dels infants tancant aules a l’escola pública o disminuir el nombre d’alumnes per aula per a afavorir la diversitat, potenciant les habilitats i capacitats dels infants, i obrint així una porta al seu futur.
