Amb samarreta verda o groga, amb capgròs o sense, desenes de milers de persones han pres els carrers de Barcelona per avisar el Govern espanyol de que no estan disposats a renunciar a l’escola en català. “A Santa Coloma de Gramenet vam començar amb la immersió lingüística, als 70, i va servir perquè tots els joves tinguéssim les mateixes oportunitats parlant català”, explica en Manel Pulido, colomenc de 28 anys. “No tinc fills ni sóc mestre, però jo em vaig trobar amb aquest sistema que funcionava i vinc aquí en senyal d’agraïment”, explicava.
Com en Manel, milers de ciutadans, no necessàriament del sector educatiu, han respost a la crida de Somescola.cat i han omplert de gom a gom aquest dissabte l’avinguda Lluís Companys en defensa no només del model lingüístic escolar, sinó també de la llengua i la cultura catalanes, que consideren amenaçades sota el Govern del PP. La concentració ha aplegat entre 25.000 i 100.000 persones -segons l’Ajuntament de Barcelona i Somescola.cat, respectivament-, i ha transcorregut de manera festiva fins arribar a les portes del Parc de la Ciutadella, on han tingut lloc els concerts.
“La immersió és un model d’èxit contrastat i avalat, garanteix la cohesió social i permet que tots els joves coneguin el català i el castellà, fet que els situa a tots en condicions d’igualtat per accedir entre altres coses al mercat de treball”, s’expressava Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural i una de les portaveus de Somescola.cat. En la línia del manifest -sota el títol Per un país de tots, escola en català, igual que la capçalera de la manifestació-, Casals ha remarcat que ha de ser el Parlament i el Govern de Catalunya qui decideixi el model català, i no el sistema judicial o la legislació espanyola.
Pressió per avançar cap a la desobediència
La nutrida representació política present a la cercavila, entre els quals membres del Govern com la consellera d’Ensenyament Irene Rigau, han rebut el suport de part de la manifestació, tot i que d’altres han optat per llançar missatges a l’Executiu català demanant que faci més passos cap a la insubmissió, tant a les sentències judicials que introdueixen el castellà a les aules com a la llei Wert. Inclús hi havia un bloc crític, amb un miler de manifestants, que enfundats en samarretes grogues no han deixat escapar l’ocasió de denunciar la situació de precarietat que viu l’escola pública a Catalunya.
Els convocants de la protesta, Somescola.cat, han estat clars en el seu missatge cap al Govern de Catalunya: “Reclamem al Govern que dicti instruccions ben clares i precises que donin confiança als nostres centres educatius, que ens refermin en els nostres valors educatius i que no cedeixin ni un pas en la presència del català a les nostres aules”, expressava el manifest. “La LOMCE no s’ha d’aplicar el curs vinent, ho hem d’impedir!”, proclamava.
De fet, la manifestació comptava amb el suport de tota la comunitat educativa catalana -sindicats, famílies, estudiants i moviments de renovació pedagògica-, que en més d’una ocasió ja han pressionat la consellera Rigau perquè prengui mesures concretes per esquivar l’aplicació de la LOMCE. “Hem d’insistir sempre que puguem que el combat és contra la LOMCE en la seva globalitat, no només pel que fa a la llengua”, comentava Àlex Castillo, president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac).
Crits d’independència i estelades
La concentració ha estat adornada en tot moment per elements tradicionals de la cultura popular catalana: bastoners, gegants, grallers, trabucaires… Tots han sortir a donar un cop de mà a l’escola catalana, en una manifestació que ha tingut un marcat caràcter independentista. Però sobretot ha estat una reivindicació de la llengua catalana. Hi ha hagut missatges per als docents de les Illes Balears, que mantenen una pugna amb el PP per garantir el català com a llengua vehicular -menció especial per a Jaume Sastre, que porta 38 dies en vaga de fam-, i també per al País Valencià i la Catalunya Nord.
“L’única manera de poder defensar la nostra escola és votar el proper 9 de novembre per un país independent”, explicava la Mireia Domènech, mare de dos fills que van a l’escola a Sant Feliu de Llobregat. Cadascun d’ells portava un capgròs i una bandera estelada. “No respecten les nostres lleis ni la majoria del Parlament, així que no tenim cap altre remei”, sentenciava Domènech.
