Entrevista publicada a Materia
La màxima responsable de la ciència a Espanya, Carmen Vela, no està contenta amb els mitjans de comunicació, perquè “no es fan ressò” del “canvi de tendència” que, al seu parer, viu la investigació espanyola després de quatre anys de retallades. El 2011, els últims pressupostos del Govern socialista van dedicar 8.590 milions d’euros a la ciència, enfront dels 6.146.000 de 2014. És una tisorada de més del 28% executat durant el Govern de Mariano Rajoy, que va triar a Vela com a secretària d’Estat d’R+D+i malgrat tractar-se d’una bioquímica progressista que el 2008 va arribar a llegir el manifest de la Plataforma de Suport a Zapatero. Malgrat la seva descontentament amb la premsa, Vela, nascuda a Sigüenza (Guadalajara) el 1955, accepta “un parell de preguntes” de Matèria , que acaben sent 13, després d’inaugurar ahir a Madrid el congrés de les matemàtiques aplicades, organitzat per l’Institut Americà de Ciències Matemàtiques en col·laboració amb l’Institut de Ciències Matemàtiques espanyol.
Vostè afirma que hi ha un canvi de tendència. En què es nota?
Hi ha un canvi de tendència que va començar al gener de 2014, quan el pressupost va deixar de baixar i es va incrementar en 140 milions d’euros nets en el pressupost. Pot haver-hi altres lectures, però en el pressupost vam tenir per aquesta Secretaria d’Estat 140 milions més, que ens van permetre treure les convocatòries [concursos per finançar els projectes científics] i ens permeten complir compromisos internacionals, tan importants que altres vegades tant se citen, com el que tenim amb el CERN [Espanya va arribar a deure 110 milions d’euros per quotes impagades a CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules, descobridor del bosó de Higgs]. Avui mateix em deia el director del CERN que avui ja no es parla del CERN. Es parla de ciència, però no es parla d’altres coses.
O sigui que Espanya ha pagat el que devia.
Tenim un pla, el que vam tenir des del primer moment, absolutament acceptat pel CERN, per anar cobrint el que teníem com a deute anterior. Quan nosaltres vam arribar hi havia deute amb el CERN.
Llavors, quines altres senyals hi ha d’aquest “canvi de tendència”?
A part d’aquests 140 milions, que jo crec que és important tenir-los en compte, cal assenyalar que, tot i que va ser tard, és veritat, perquè vam començar malament, arrossegant el del 2012, en 2013 es van treure totes les convocatòries [d’ajudes públiques] i totes pràcticament, excepte [les ajudes per a contractes de joves doctors] Torres Quevedo, estan resoltes a dia d’avui. Unes en provisional, depenent de com vagin els terminis, però ara mateix estan resoltes totes les convocatòries. En els últims consells de ministres hem tingut l’aprovació de les bonificacions a la Seguretat Social, que és una bonificació del 40% per contractar personal investigador, la qual cosa no és trivial, sobretot per a les empreses. Hem tingut l’aprovació de la participació en el Telescopi Extremadament Gran [l’E-ELT, que es posarà en marxa al desert d’Atacama, a Xile, per un consorci de 15 països agrupats a l’Observatori Austral Europeu], la qual cosa és molt important per a la comunitat científica i extraordinàriament important per a les empreses també, que han après, que han desenvolupat tecnologies amb tots els telescopis que s’han fet a Espanya, fonamentalment el Gran Telescopi Canàries [situat a l’illa de La Palma], i que ara poden exportar-les a altres llocs i estan participant en concursos per importants quantitats, de centenars de milions d’euros. I, finalment, ja fa dues setmanes, vam tenir l’aprovació d’un crèdit extraordinari de 95 milions que ens permetrà, tan bon punt acabem de resoldre totes les convocatòries, tornar a convocar novament, amb l’objectiu d’arribar al 2015 en normalitat absoluta.
La Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) va afirmar al març de 2014 que “els recursos destinats a R+D+i en els pressupostos generals de l’Estat estan en nivells de l’any 2005 en euros constants”. Aquesta xifra és correcta?
Aquesta xifra pot ser correcta o pot no ser correcta, depèn dels números que estiguis veient, si vols calcular capítol 7 [el dedicat a subvencions en els Pressupostos Generals de l’Estat] més capítol 8 [el dedicat a crèdits que cal tornar]. En un moment en què hi va haver una baixada important del capítol 7, es va incrementar el capítol 8. Jo no sé com estem respecte al passat ni m’interessa, perquè el que m’interessa és el futur. El que m’interessa és fer el màxim amb els diners que tenim, i incrementar el pressupost i seguir fent el màxim amb la màxima eficàcia i amb la màxima eficiència.
Quin increment del pressupost ha demanat per als pressupostos de l’any que ve?
Doncs no hem fet encara els pressupostos. Estem parlant de sostre de despesa i d’una sèrie de coses. Però nosaltres estaríem bé amb un petit increment de pressupost.
¿Petit què és? 5%? 10%?
No puc dir el que és. Jo estaria fenomenal amb un pressupost enorme, però no pot ser.
Un dels organitzadors d’aquest congrés de matemàtics en què estem, Manuel de León, director de l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT), ha afirmat que “les lleis per al control de la despesa que emanen del Ministeri d’Hisenda semblen emeses per persones que desconeixen completament el que és la ciència”. Està vostè d’acord?
Les lleis que emet el Ministeri d’Hisenda són d’obligat compliment per a tothom. I és veritat que el nostre sistema de ciència requeriria una mica més de flexibilitat. És veritat també que és relativament recent quan s’han començat a implementar aquestes mesures. Fins 2004-2006 no seguia aquest control. I ara, precisament ara, per una instrucció del Tribunal de Comptes i del Parlament, cal portar un protocol molt estricte de com són les despeses. Com ara estan revisant els projectes, de 2006, quan no es tenia aquesta pràctica, doncs està sortint una gran allau de projectes als quals cal demanar justificació i una sèrie de coses. Estem treballant cada vegada més en fer que aquesta justificació sigui més senzilla, però, és clar, serà per al futur. Jo miro cap al futur. Serà més fàcil que els investigadors puguin justificar d’una manera més senzilla i que Hisenda tingui prou amb això. Som, és veritat, un col·lectiu una mica especial, el que passa és que les lleis són d’obligat compliment per a tots.
Com científica, vostè explicarà al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que no hi pot haver un curtcircuit de mesos en un projecte d’investigació en marxa.
És clar, és clar que ho expliquem. I ho expliquem a Hisenda. I estem intentant per tots els mitjans veure de quina manera podríem evitar que t’hagin de reclamar dos euros perquè, d’acord amb la llei, hem de emetre un paper en què reclames dos euros.
¿L’ideal per a vosaltres seria eximir la ciència d’aquestes lleis?
Eximir no es pot. El que cal fer és tenir unes normes molt clares de compliment, que siguin lògiques i senzilles, i que permetin no sospitar del que s’està fent. Però eximir és extremadament difícil. El control és bo, no passa res. El que passa és que ha de ser un control adequat i adaptat, el que jo anomeno un control flexible. Cal entendre les particularitats de cada un dels sectors. Tenim un grup de treball en aquesta àrea amb la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i amb els organismes públics d’investigació més importants per veure com podem entre tots ajustar d’una millor manera i evitar aquest problema, que ho és i jo ho entenc, i que causa molt malestar.
Mariano Rajoy va trepitjar el passat 12 de juny un centre científic per primera vegada després de dos anys i mig com a president del Govern. Vostè s’ha sentit sola tot aquest temps, poc acompanyada?
No, no. No cal que m’acompanyi el president. És més, li agraeixo molt al president, que li va agradar moltíssim el centre [CNIC], ho va entendre, i no hi ha cap problema. No cal. Jo m’he sentit molt acompanyada. He estat molt acompanyada, pel meu ministre, els reis, els prínceps, una altra vegada els reis. No, en absolut.
Si el ministre d’Economia, Luis de Guindos, se’n va a presidir l’Eurogrup, vostè deixarà la secretaria d’Estat?
No sap, no respon, com et pots imaginar.
¿Què opina de que el 2014 pugés la R+D militar un 39% i la R+D global només un 3,6%?
És que això no és veritat. Jo no vull que em pugi un 33% quan, per exemple, es puja de 27 a 36. Prefereixo que em pugi un 10%, de 1.300 a 1.440. Els percentatges són una fal·làcia. I la meva Secretaria d’Estat va pujar un 10%, 140 milions d’euros, en el capítol 7, que és l’important. La xifra del 3,6% correspon a la política de despesa 46 [tots els recursos destinats a R+D+i, incloent els d’altres ministeris, com Indústria i Educació].
L’execució del pressupost mostra que una part important dels crèdits no s’arriba a utilitzar [el 2014, els préstecs constitueixen prop del 61% del total, enfront del 39% de les subvencions, segons la COSCE, però el 2012, per exemple, es va deixar de gastar el 45% dels préstecs pressupostats]. Això vol dir que la despesa real en recerca és inferior a la dels pressupostos. Això no és fer-se trampes al solitari? No és inflar pressupostos?
Aquest pressupost ve inflat, és clar. Jo el vaig baixar 1.000 milions el 2012. El pressupost es va incrementar molt en el seu moment amb capítol 8, però el capítol 8 és molt difícil d’utilitzar perquè són diners que van a les empreses, són crèdits. Es venen utilitzant crèdits des de 2008 i ara mateix les empreses estan exhaustes, no poden seguir assumint crèdits. No és una inexecució, és que hi ha un pressupost molt elevat que no s’utilitza. A mi sempre m’agrada parlar del capítol 7, aquest és l’important, perquè aquest són els diners cash que tens per contractar persones, per a projectes, per tota la resta. Capítol 8 és crèdits per a les empreses i cada vegada es gastarà menys, perquè les empreses comencen a estar molt esgotades i tenen grans deutes.Per donar-los capítol 8 els he de demanar avals, i la banca, encara que s’està començant a moure, dóna menys avals, amb la qual cosa aquesta és la raó que no es pugui executar. De capítol 7 vam executar més del 95% el 2013.
